«Para Roberto Calasso», a cura de Jorge Herralde

Herralde, Jorge (ed.). Para Roberto Calasso. Barcelona: Anagrama, 2022. 121 p., [8] p. de làm. (Argumentos; 581). ISBN 978-84-339-1661-7. 16,25 €.

Un petit llibre d’homenatge a l’escriptor i editor Roberto Calasso (1941-2021) promogut i editat per Jorge Herralde en la seva editorial Anagrama. Hi participen diversos autors amb diferents tons que van de l’anàlisi més o menys objectiva de la seva obra editorial a l’hagiografia laica i potser la necrològica.

Gustavo Guerrero, que el tracta de maestro en un curt assaig de 12 pàgines, analitza els paral·lelismes entre les figures d‘Herralde i Calasso, els mateixos temps turbulents que els ha tocat viure i les coincidències en la concepció del negoci editorial destacant els vincles que, a parer seu, unien els dos personatges.

El primer seria la política d’autor, seguint i acompanyant la trajectòria dels autors «de la casa» sense esperar grans supervendes ni autors mediàtics de dubtosa qualitat literària, combinant l’edició de grans clàssics del segle XX, com Colette o Artaud amb apostes per autors emergents com va ser Roberto Bolaño en el seu moment. En definitiva, la contraposició de la política de long seller a la del best seller imposada per les grans multinacionals de l’edició.

El segon, és l’aplicació pràctica de la regla d’or de Luciano Foà, editor d‘Einaudi que va fundar l’editorial Adelphi, on va treballar Calasso tota la vida. La regla diu «En una editorial, com en un llibre, no hi ha res d’irrellevant, no hi ha res que no exigeixi la màxima atenció».

Roger Chartier diu en un dels seus assajos que «els autors no escriuen llibres, no, els autors escriuen textos». Textos que els editors, mitjançant el finançament, el paper, la tipografia, el disseny de les cobertes, les portades, les solapes, la impressió i la distribució, transformen en els llibres que arriben a les taules i prestatgeries de les llibreries.

El tercer punt de coincidència dels dos editors seria la idea que Calasso desenvolupa en el seu llibre La marca del editor (Anagrama, 2014)[1] pensant una editorial no com la suma dels llibres editats, sinó com un conjunt harmònic. Concep la imatge de l’editorial com un gènere específic, que permet llegir-ne el catàleg com un poema de Mallarmé. Cada títol, un vers d’un immens poema.

Els articles de Basilio Baltasar i d’Edgardo Dobry, molt més acadèmics, analitzen l’obra de Calasso com a erudit de la literatura vèdica, la filosofia hermètica, estudiós de Borges, Beckett, Benjamin, Baudelaire, reivindicador de la literatura irracional, decadent, fantàstica enfrontat al món racional i materialista del segle XX. Però sobretot com a divulgador de sabers, d’autors, d’obres que per a molts lectors haurien estat inaccessibles sense la seva feina.

En l’apartat escrit per Herralde, s’ha tirat de l’arxiu d’Anagrama, recuperant discursos desplegats als lliuraments dels premis Formentor de 2016, tant d’Herralde com del mateix Calasso, i també d’intervencions al cicle «La ciudad y las palabras» i d’altres textos.

Destacar els paral·lelismes, les trajectòries creuades i la relació «cómplice y divertida» entre ambdós editors és l’objectiu de Jorge Herralde. L’editorial Adelphi es va fundar el 1962 i Anagrama el 1969 (podeu consultar Los papeles de Herralde, edició de Jordi Gracia, ressenyat en aquest blog) i a partir dels setantes, l’intercanvi d’influències promogudes en les trobades anuals de l‘omnipresent i alcohòlica Fira de Frankfurt, cristal·litza en diversos projectes comuns, com la «Biblioteca Nabokov» (idea d’Anagrama) o en la publicació de Joseph Roth (idea d’Adelphi). El que no va copiar l’editorial barcelonina va ser una de les primeres dèries dels italians: l’edició crítica de les obres completes de Nietzsche, impreses per la prestigiosa tipografia de Hans (Giovanni) Mardersteig de Verona. Ni tampoc l’excel·lent col·lecció de clàssics, creada a Adelphi per dues raons:

• Fer bé el que fins aleshores s’havia fet malament
• Fer per primera vegada allò que mai abans s’havia fet

Sí que ha publicat Adelphi tots els llibres de Roberto Bolaño, descobriment indiscutible d’Anagrama, i aquesta ha publicat l’obra assagística (14 títols) de Calasso. Molts autors d’una, publicats per l’altra, autors comuns relacionats en una llista al final del llibre.

Els petits textos de Yasmina Reza i de Carlo Feltrinelli (actual propietari d’Anagrama), sonen una mica a necrològica de compromís i es limiten a recordar alguna anècdota, i també a ressaltar la gran amistat entre Calasso i Herralde. S’acaba el llibre amb unes pàgines de fotografies de l’arxiu d’Anagrama.

Un llibre interessant per començar a descobrir la figura d’aquest intel·lectual únic en el panorama cultural europeu del nostre temps, i especialment, per ajudar la feina de prescripció dels nostres llibreters i llibreteres.

Antoni Estela
Alumne de la Universitat de l’Experiència