Jagersma, Rindert; Blom, Helwi; Chayes, Evelien [et al.] (eds.). Private libraries and their documentation, 1665-1830: studying and interpreting sources. Leiden; Boston: Brill, 2023. XIX, 444 p. (Library of the written word; 112) (The handpress world; 91). ISBN 978-90-04-54295-2. 131,44 €.
Disponible en accés obert a: https://brill.com/edcollbook-oa/title/64633
Resum
L’editorial Brill acaba de treure a la llum un extens volum sobre les biblioteques particulars[1] i la seva documentació durant el període comprès entre 1665 i 1830, principalment en l’àmbit europeu i amb alguns exemples de països d’altres continents, com Mèxic i la Xina. La publicació ofereix una àmplia mirada sobre diferents aspectes de la formació de les col·leccions bibliogràfiques particulars, com ara el seu origen, la selecció, els propietaris, els usuaris, el comerç o la seva evolució, basant-se en diverses fonts i testimonis documentals. S’analitzen les metodologies de recerca i la interpretació de les fonts existents en l’actualitat i, també, projectes tecnològics per conèixer i reconstruir les biblioteques particulars durant l’edat moderna.
El volum conté dinou contribucions de vint-i-quatre autors, que procedeixen majoritàriament del sector acadèmic; però hi figuren també conservadors de col·leccions i gestors de projectes. Del sector professional de Catalunya hi ha una aportació dels professors Lluís Agustí i Pedro Rueda de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona.
En el preàmbul d’agraïments del volum s’exposa l’origen d’aquest projecte, que és fruit del congrés Private libraries and private library inventories, 1665-1830: locating, studying and understanding sources celebrat a la ciutat de Nimega (Països Baixos) el gener de 2019 com a part del projecte MEDIATE (Measuring Enlightenment Disseminating Ideas, Authors and Texts in Europe, 1665-1830), liderat per Alicia C. Montoya i Rindert Jagersma i sota els auspicis de l’European Research Council, en el marc del programa European Union’s Horizon 2020. Moltes de les ponències d’aquest congrés, en el qual van participar uns cinquanta acadèmics d’àmbit internacional, es publiquen en aquest volum.
Els editors de l’obra, Rindert Jagersma, Helwi Blom, Evelien Chayes i Ann-Marie Hansen destaquen la importància d’estudiar les biblioteques particulars i la seva documentació per comprendre la història intel·lectual i cultural de les civilitzacions. Figures precursores com Gabriel Naudé, Conrad Gessner, Johann Heinrich Hottinger o Johannes Lomeier marcaren les primeres línies de treball que han seguit desenvolupant-se en l’entorn acadèmic fins al segle XX. Els editors, en relació al volum publicat, mencionen, entre altres qüestions, la importància d’acotar la terminologia en un àmbit de recerca que abraça diversos països, èpoques i fonts. A tall d’exemple, des del mot «privat» fins als diferents instruments de recerca, han procurat resoldre les ambigüitats lingüístiques. Quant a les fonts, reflexionen sobre la parcialitat, fragmentació, incompletesa o dispersió geogràfica i sobre la necessitat de precaució a l’hora d’interpretar-les i d’establir prioritats segons les fonts i els àmbits d’estudi. Les seves consideracions sobre la recerca existent, enfocada, en general, als contextos locals, conclouen en la importància de realitzar estudis comparatius de caràcter transnacional, comptant amb la digitalització i els projectes d’humanitats digitals, i sobretot, millorar la comunicació científica entre els especialistes de diferents regions, països i continents. L’obra pretén ser una guia de fonts i metodologies d’estudi sobre les biblioteques particulars de diferents països que, tot i les peculiaritats de cadascun, la visió conjunta de tots els articles mostra similituds, tendències, patrons de desenvolupament i evolució de les biblioteques, de la lectura i el comerç del llibre.
Les dinou ponències estan repartides en quatre apartats. Després dels agraïments i abans de la presentació, s’inclou una breu nota curricular de tots els autors. Els articles compten amb profuses notes a peu de pàgina amb aclariments, citacions i referències, alguns contenen il·lustracions o taules gràfiques i, al final del volum, s’hi afegeix un índex onomàstic de dotze pàgines.
Part 1, Private libraries in use. Conté sis articles que analitzen les col·leccions particulars des de diferents vessants, la creació de la biblioteca, la seva composició, la destinació després de la mort dels col·leccionistes i el paper de compradors i venedors en aquest àmbit.
El primer article analitza el projecte de la Biblioteca de Leufstabruk, dut a terme entre la Universitat d’Uppsala i la Biblioteca Nacional dels Països Baixos basat en la biblioteca dels reconeguts Charles De Geer, pare i fill, entomòleg i polític respectivament, que basteix un dels tresors culturals de Suècia.
El segon se centra en la biblioteca del bibliòfil i ministre d’Estat de Dinamarca Otto Thott (1703-1785), que va aplegar més de 150.000 volums i va acabar venuda majoritàriament en una subhasta pública. Per sort, part d’ella es conserva a la Biblioteca Reial Danesa.
El tercer presenta l’estudi sobre la biblioteca del mercader dels Països Baixos Jan Matthijsz van Drieborn (mort el 1715), d’uns 600 llibres segons l’inventari post mortem, principalment de religió i filosofia, que a més de mostrar un context ideològic obert, apunta la idea d’un probable ús col·lectiu d’aquesta biblioteca a partir de l’anàlisi de les habitacions i el mobiliari de la casa.
El quart tracta sobre la biblioteca de Jean-François Séguier (1703-1784), naturalista de Nimes (França) que va reunir la biblioteca més gran del Llenguadoc, de vora 7.000 títols, molt ben seleccionada i d’una figura aliena a l’àmbit de la noblesa. La seva correspondència deixa entreveure que donava accés a la seva biblioteca a altres erudits i a algun jove estudiós; a la vegada que documenta problemes de prestar documents en aquella època. S’apunta que la idea de compartir llibres podia ser freqüent després de la Revolució Francesa.
El cinquè analitza el comerç del llibre, la producció, la circulació i el consum a la ciutat de Lovaina (Països Baixos) en l’àmbit universitari. Les biblioteques dels professors universitaris de Lovaina estan estretament vinculades amb l’accés a la informació i el mercat de segona mà. Els llibreters de Lovaina introdueixen les subhastes a principis del segle XVI i compten amb catàlegs impresos ja al segle XVII. L’article apunta que la mitjana de títols d’una biblioteca és reduïda, uns 400 volums.
El sisè i darrer article d’aquesta part se situa a Hongria, concretament al Col·legi Reformat de Debrecen, en el qual s’hi van celebrar subhastes de llibres de segona mà entre 1743 i 1842. Les subhastes a Debrecen van crear una oferta permanent de llibres de teologia i humanitats principalment, molts havien estat publicats a l’estranger en segles anteriors. Tant els estudiants com els intel·lectuals podien obtenir llibres a preu assequible i es podien aconseguir obres de la Il·lustració francesa, per exemple. Per a les universitats, aquest sistema també representava uns ingressos i tenia la seva influència per a l’Església reformada. La pràctica de les subhastes és un fenomen present a Europa.
Part 2, Uncovering private libraries in archival sources. Conté quatre estudis sobre temes relacionats amb la localització, l’accés i la interpretació dels vestigis localitzats en arxius en diferents contextos geogràfics i sociopolítics.
El primer tracta sobre fonts per a la reconstrucció de biblioteques particulars a Itàlia i a Ciutat del Vaticà. La majoria de biblioteques particulars italianes no compten amb un arxiu propi, sovint es troba en altres entitats o centres administratius, llevat de la Biblioteca Vaticana, que compta amb l’arxiu històric, i això permet reconstruir molts aspectes sobre la seva formació (adquisicions, ingressos de col·leccions privades, gestió de compres i preus, personal, préstecs...). S’analitzen altres exemples i es conclou valorant els arxius de les biblioteques per resseguir la història i el seu desenvolupament.
El segon ofereix una visió general dels catàlegs de les biblioteques particulars entre 1665 i 1830 a la ciutat de Parma, Itàlia. L’objectiu és confeccionar la història dels hàbits lectors, identificar els lectors segons professió i estatus socials. Predomina la classe eclesiàstica com a posseïdora de llibres, però també els nobles i els professionals liberals en conserven, tot i que en diferent proporció. Les fonts es basen en 190 llistes de llibres i, temàticament, el dret, la religió i la literatura clàssica són les matèries més presents. L’anàlisi mostra un context cultural dinàmic a la segona meitat del segle XVIII.
El tercer, situat a Mèxic, ofereix una visió general sobre les fonts relacionades amb l’estudi de la propietat dels llibres privats, destacant la importància de la documentació de l’Arxiu General de Notaries de la ciutat de Mèxic.
El quart i darrer article d’aquest apartat, també emmarcat a Mèxic, presenta un projecte per recollir fonts que documentin els continguts de les primeres biblioteques modernes i la seva rellevància en el context del Nou Món. Kobino: circulación de libros en la Nueva España, és l’eina que pretén recollir aquestes fonts.
Part 3, Private library research in regional context. Inclou cinc articles centrats en la recerca en àmbits geogràfics concrets.
El primer correspon a la ponència de Pedro Rueda Ramírez i Lluís Agustí, que presenten un treball minuciós de recerca de catàlegs de llibreters espanyols dels segles XVI i XVII. En total n’han localitzat 103, que qualifiquen de bones fonts, però observen també algunes mancances. En relació a la seva procedència, la majoria corresponen a catàlegs de llibreries de Madrid (un 62,2 %). Antonio Rodríguez-Moñino va ser pioner en la recerca i localització d’aquestes fonts. Hi ha constància que els catàlegs, inclosos els estrangers, eren consultats i utilitzats pels erudits de cada època. Al segle XVI la producció devia ser escassa i, a més a més, els catàlegs formaven part d’una tipologia de materials que no es conservava. Al segle XVIII, en canvi, s’aprecien i se’ls procura una millor conservació. Alguns dels catàlegs corresponen a biblioteques particulars en venda, localitzades a Madrid i a altres ciutats de la resta d’Espanya. Un conjunt de gran interès per a la investigació.
Segueix un estudi centrat en les biblioteques particulars poloneses, que analitza alguns aspectes de caràcter sociològic, com ara l’origen social i el gènere dels propietaris. La font de la recerca són els catàlegs de subhastes i altres catàlegs, alguns manuscrits i, sovint, poc detallats. És important la influència dels diferents períodes històrics del país en relació al desenvolupament de les biblioteques, com també la coexistència de diferents models a l’hora de confeccionar catàlegs i crear biblioteques, models més occidentals o altres en contextos menys connectats. Un estudi que marca les línies per aprofundir en la recerca.
El tercer article analitza les biblioteques particulars del regne d’Hongria i el principat de Transilvània entre 1665 i 1830. L’estudi posa de relleu la bibliografia històrica existent sobre la història de les biblioteques en el context dels segles XVIII-XIX. L’autor ha fet recerca de llibres que tenen vestigis de procedència de les biblioteques d’aquest àmbit per comprendre el context intel·lectual de l’època en aquest territori. Entre les fonts, s’han analitzat catàlegs de biblioteques i catàlegs d’editors de llibres recomanats. La documentació sobre la censura estatal també és interessant per recollir els canvis històrics i socials del país. En la primera part de l’article es presenta la tipologia de fonts d’interès per a la història del llibre, que conté una relació exhaustiva i extensa, i la segona se centra en les fonts en el context d’Hongria. El resultat de la recerca aporta més coneixement sobre l’època i les biblioteques de tipologia pública i privada.
Segueix un article dedicat a l’estudi de biblioteques particulars de Dinamarca al segle XVIII, especialment científiques. La història d’aquestes biblioteques ja havia despertat interès al segle XIX però centrant-se únicament en les col·leccions de les classes poderoses. Durant el segle XX, en canvi, ha aparegut l’interès per la lectura dels diferents estrats socials en el context danès. Cal tenir present també la història del país i el domini lingüístic del noruec en algunes èpoques. L’estudi se centra en el territori i context danès vigent en l’actualitat i en l’àmbit de la biblioteca particular. Es descriu el context danès, la creació de la Biblioteca Reial i la bibliografia nacional danesa i les tasques realitzades en els darrers anys a la Biblioteca Nacional de Dinamarca per facilitar la investigació, per exemple, la digitalització de catàlegs i obres i la informació sobre la procedència dels ítems, afegida a les metadades, així com la posada en línia d’inventaris testamentaris i catàlegs de subhastes des del segle XVII fins a principis del segle XX. En resum, Dinamarca té una llarga tradició d’investigació en la història de les biblioteques.
El darrer article d’aquest apartat és un exemple de la Xina imperial. La dinastia Ming (1368-1644) va deixar vora un miler de registres de col·leccions particulars, més que les dues dinasties anteriors (Song i Yuan), i menys que la dinastia Qing (1644-1911). En relació a les fonts d’estudi, l’article se centra en els catàlegs de les biblioteques particulars dels segles XVII i XVIII. S’analitzen els catàlegs, la seva tipologia, estructura i finalitat (com a inventari, o per recuperar llibres dels prestatges, per exemple). Entre altres exemples, figura la biblioteca de Fan Dachong, propietat col·lectiva familiar durant cinc-cents anys fins que va passar a l’Estat al segle XX. L’article aporta informació sobre les temàtiques, interessos intel·lectuals dels propietaris de les biblioteques i també mostra la introducció de nous gèneres i temàtiques a través de l’anàlisi crítica dels catàlegs de les biblioteques.
Part 4, Building a field of study reuneix quatre articles sobre projectes d’investigació sobre les biblioteques particulars en l’actualitat.
El primer descriu el projecte The Private Libraries in Rennaissance England (PLRE), que s’inicia a finals dels anys vuitanta del segle XX i que compta amb deu volums impresos entre 1992 i el 2020, a més de la base de dades consultable en línia, que conté vora uns 20.000 registres. Les llistes de biblioteques particulars són una font essencial per al projecte, que permeten descobrir detalls sobre el comerç del llibre, dades sobre edicions perdudes, els interessos dels propietaris, les primeres dones propietàries de llibres o l’evolució de les biblioteques (com s’actualitzen o continuen). Aquest projecte recopila informació que possibilita l’estudi i la comparació de biblioteques.
El segon estudi versa sobre les biblioteques dels filòsofs entre 1600 i 1800. La història del pensament és fonamental per comprendre la societat i, per tant, saber quines eren les biblioteques dels grans filòsofs com Kant, Voltaire, Diderot, Montesquieu, Newton o Spinoza entre altres, és fonamental per a la investigació. Just en aquests casos, existeix força documentació pel prestigi i posició social dels propietaris. Un aspecte interessant d’aquest tipus de biblioteques és que són freqüentades per seguidors dels pensadors. Un altre tret característic de les biblioteques filosòfiques és que comparteixen una part dels continguts.
El tercer article està dedicat al projecte de base de dades MEI (Material Evidence in Incunabula) de biblioteques particulars, desenvolupat pel Consortium of European Research Libraries (CERL). Hi ha diverses fonts per reconstruir biblioteques particulars (inventaris, llistes, catàlegs de llibreters, de subhastes), però també hi ha vestigis en el mateix llibre. Així, l’objectiu d’aquest projecte és documentar totes les traces de procedència i fer-les recuperables a través de la base de dades per facilitar la recerca. S’il·lustra amb l’exemple de la biblioteca de Bolongaro Crevenna, un mercader que va compilar uns 25.000 llibres, que van ser venuts en subhasta i, per tant, la biblioteca va ser dispersada. A través de la cerca dels vestigis dels exemplars reals es pot reconstruir la biblioteca de Crevenna. MEI funciona des de fa una dècada i aplega unes 16.000 edicions que serien uns 64.000 exemplars procedents d’uns 27.500 propietaris. MEI compta amb la col·laboració d’experts i té l’objectiu de ser una eina de caràcter internacional.
El quart i darrer article descriu l’origen del projecte Booksales catalogues online que ofereix una bibliografia completa dels catàlegs de llibres impresos en venda als Països Baixos abans de 1801.
Conclusió
Les contribucions d’aquest volum, de la mà de reconeguts experts en la matèria, formen una monografia de gran qualitat. Conèixer els interessos intel·lectuals, les formes de transmissió del coneixement entre els lectors, el context social, els patrons ideològics, el sector comercial d’una època i d’un lloc determinat és una tasca complexa que requereix d’instruments documentals diversos, fonts i metodologies que s’analitzen en aquest volum (catàlegs, inventaris, llistes de subhastes...). El resultat posa en comú les fonts existents i les formes d’interpretació des d’una visió global que obren nous camins de recerca i investigació. L’ús de tecnologies i els esforços institucionals per recopilar i compartir informació sobre propietaris de llibres enceta la possibilitat de construir l’entorn intel·lectual d’una persona, les seves fonts de coneixement, les seves lectures, el seu ideari, i en definitiva, part del seu esperit.
L’obra, elaborada amb rigor, contribueix a ampliar la bibliografia existent sobre biblioteques particulars, i és de gran interès per als acadèmics, especialistes, conservadors o estudiosos del llibre, la impremta, el comerç, la lectura o l’entorn intel·lectual en la història i s’aborda des d’una perspectiva internacional.
Núria Altarriba
Directora de la Unitat Bibliogràfica de la Biblioteca de Catalunya
--------------------------
[1] Biblioteques creades, generades o mantingudes per una persona física –no jurídica– amb la finalitat de satisfer els seus interessos professionals o personals.
Afegeix un nou comentari