Ballester-Roca, Josep; Salido-López, José Vicente (coords.). Investigación y buenas prácticas en educación lectora. Barcelona: Octaedro, 2023. 145 p. (Universidad). ISBN 978-84-19506-71-9. 20,80 € en paper, llibre electrònic 9,99 €.
El llibre que us presentem, Investigación y buenas prácticas en educación lectora, publicat per l’editorial Octaedro (2023), és fruit del treball de diversos professionals (fins a 18) especialistes procedents de diverses universitats, coordinats per Josep Ballester-Roca, catedràtic de Didàctica de la Llengua i la Literatura a la Universitat de València, que també coordina el grup de recerca Educació Lectora, Literària, Lingüística, Cultura i Societat, entre altres responsabilitats en el món de la Universitat, i és autor d’investigacions diverses. Un segon coordinador és José Vicente Salido-López, professor titular de la Universidad de Castilla-La Mancha a la Facultat d’Educació de Ciudad Real, entre altres responsabilitats en el món de la didàctica de la literatura infantil i juvenil, i editor de la revista e-SDLL en col·laboració amb l’Instituto Cervantes.
L’obra que coordinen és una recopilació d’estudis d’autors acreditats, que tenen com a comú denominador la didàctica de la lectura però amb enfocaments independents, de manera que es pot interpretar com una obra fraccionària, simple recull d’estudis, però no per això menys valuosa. Aquest enfocament permet una lectura independent de cada un dels deu capítols que la componen. Atès aquest fet, farem una breu presentació de cada capítol referint-nos a la temàtica tractada.
En el capítol primer s’analitza el fet des d’una perspectiva històrica, fent al·lusió, entre altres temes, al naixement i la progressió lectora en l’antiguitat, el paper del catecisme cristià, la independització de les institucions, l’obligatorietat de la lectura al segle XIX, fins a la introducció de mètodes actius, l’anàlisi de la competència del món tecnològic i el perill de falses informacions, a més de l’èmfasi en el paper de l’escola, les causes del fracàs escolar, sense obviar les repercussions neurològiques negatives de la lectura individual.
Un segon tema presentat: què passa en l’entorn acadèmic amb el canvi del món analògic al digital, especialment en els estudiants universitaris, malgrat les deficiències en la comprensió lectora i la manca de formació en l’ús de les eines digitals. No hi ha «natius digitals», ens adverteixen. S’exposa un estudi de cas i entrevistes a professors on es constata la precarietat en l’ús de les tecnologies, especialment en el professorat més gran, i la preferència per la lletra impresa. I es constata la falta de formació digital en l’ensenyament superior.
El capítol tercer tracta de la formació lectora en un entorn transmèdia que permet la intervenció del lector fins i tot en entorns lúdics. Es tracta d’un multivers lector en els videojocs, la web i xarxes socials, la hibridació de medis atenent els objectius de la formació lectora i literària. La finalitat és l’educació holística de l’individu i l’educació en valors.
A continuació s’aborda el tema de l’aparició de ressenyes bibliogràfiques a YouTube (Booktubers) que afavoreixen la lectura tant en format digital com en suport paper, ja sigui des del punt de vista merament comunicatiu, d’utilitat pedagògica a l’aula, o de l’aportació a la didàctica de la literatura i la promoció lectora. Els autors constaten que cal investigar més, especialment pel que fa a l’alumnat amb diversitat funcional.
S’exposen a continuació els marcadors discursius, identificadors de paraules clau, inferències amb coneixements previs, comprensió del text, captació de la seva essència. Es tracta de veure si la lectura millora aquests marcadors. Se centra en els recursos «mitigadors», que resten força per exemple als adjectius i «intensificadors», que potencien aquesta força.
L’obra no defuig exposar, per sorprenent que sembli, el poder esperançador de la lectura amb al·lusions al poder asserenador als camps de concentració nazis... i el seu poder civilitzador. De fet, la lectura és també una competència social rellevant i no només una eina d’aprenentatge. A través d’ella es creen actituds igualitàries, és una eina contra l’assetjament entre els joves i els seus pares a partir de l’aprenentatge cooperatiu i la mediació.
Es posa èmfasi, en el capítol setè, en l’educació lectora i literària basada en projectes. Circumstancialment es fa una valoració positiva de la realització de projectes ateses les dificultats generades pel confinament a causa de la covid. Seguidament, al capítol 8, en un aspecte ben concret, i centrant-se en recursos gràfics (dibuixos, vinyetes...), aquest capítol fa referència a la novetat de la narrativa contra els estereotips masclistes i a favor de les dones amb l’aparició de revistes femenines, encara marginals. En aquest canvi hi influeix certament la coeducació.
Un aspecte tractat a continuació i que sembla prou original i, al meu parer, poc tractat, és el de la lectura «en camí» (com el de Santiago, lloc de referència juntament amb Roma i Jerusalem per a la cristiandat), com a signe de tolerància i respecte entre cultures. S’han enregistrat escrits, des de l’època medieval, sobre les vivències relacionades amb el fet de caminar (espiritualitat, vocacions religioses, èpica, ascètica, art...) i modernament hi han contribuït autors d’anomenada i altres d’anònims. La localització de les escoles en el trajecte del camí de Santiago dona peu a una manera d’explicar la literatura mitjançant gèneres diferents.
Finalment, i més enllà de la comprensió lectora, es tracta d’estimular l’expressió «creativa, transmedial –animacions, símbols, textos verbals, clips, fotografies o sons‒ i col·laborativa» a través de la unitat didàctica «Canica azul» amb una guia per al professorat.
I una recomanació als autors: caldria explicar una mica el vocabulari tècnic, encara no recollit al Diccionario de la lengua española de la Real Academia Española («prosumidor», «posedición», «émica», «postest», «pretest», «transmedial»...) encara que se n’intueixi el significat, així com també el de diverses sigles emprades (PFL, DLL, LIJ, PL, TE, AMV, ERL, AMS, MCERL, ELE...), que només algunes vegades s’expliquen, i que possiblement el professorat no coneix.
Ramon Pujades i Beneit
Professor emèrit d’ensenyaments secundaris en l’àrea de llengua i literatura.
Doctor en Pedagogia per la UB.
Afegeix un nou comentari