Quaranta anys de Laie... amb futur

Laie, la llibreria cafè-restaurant situada al carrer Pau Claris de Barcelona, acaba de publicar un llibre amb motiu dels seus quaranta (40!) anys. Deu fer més de tres anys, aquest blog ja em va demanar que comentés un llibre semblant que la llibreria Mollat de Burdeus va publicar per festejar els seus cent vint anys,[i] edat encara més memorable sens dubte, i me’n vaig sortir com vaig poder perquè és difícil parlar d’un llibre commemoratiu, d’homenatge i també de celebració. 

Primer de tot, he de felicitar l’equip de la Laie, amb Lluís Morral al capdavant com a director literari, perquè sé molt bé com n’és de difícil aconseguir arribar a celebrar una fita semblant. És clar que les energies que hi han gastat, els esforços que hi han dedicat i les hores de feina invertides no han comptat per a qui és un devot absolut de la lectura –i tots els seus membres ho són–. L’amor llibresc compensa amb escreix la labor ingent que ha sigut necessària per arribar fins aquí i, a més, fer-ho amb ànim de continuar, incansables.

En Ramon Planes, el meu antic soci i cofundador de Documenta, un bon dia em va comentar un pensament de Confuci que cito de memòria: «Procura triar una feina que t’agradi i no treballaràs ni un dia més». L’aforisme em va encantar perquè resumia perfectament el que nosaltres dos –i estic convençut que també els llibreters de Laie– sentíem i no havíem sigut capaços de formular amb tanta brevetat i concisió. Per tant, mirar enrere i repassar aquests quaranta anys també deu ser un plaer per a tots ells.

El llibre, enquadernat en tela de color blau marí, és d’un disseny sobri i elegant. S’obre amb un text, que atribuirem a aquest equip que m’he inventat, on es fa un repàs ràpid i sense nostàlgia a aquests quaranta anys, per parlar del present i reflexionar sobre el futur amb ironia, serietat i sense escarafalls. Me n’ha agradat l’optimisme i realisme: és una delícia llegir com el seu autor anònim explica la revolució que el món digital, Internet i Amazon han significat, però com també aquest gran trasbals ha proporcionat unes eines magnífiques al món del llibre que li han permès sobreviure als canvis amb bona salut.

A continuació, hi ha vint articles d’amics destacats que han compartit aquesta aventura com a clients i cada un va acompanyat per una il·lustració molt actual i exquisida de Cristina Bolaño. Els diferents autors pertanyen al món del llibre i la cultura i suposo que reflecteixen aproximadament les diferents seccions que formen la llibreria i no en detallaré els noms perquè seria una llista que mataria la curiositat per saber qui hi ha col·laborat.

Només destacaré que, d’aquests vint, n’hi ha tres que són de filòsofs (dues dones i un home) i dos d’historiadors. La majoria alaben la llibreria, n’expliquen anècdotes personals que hi han viscut o parlen de la situació actual del llibre, la cultura o la seva especialitat. Però m’ha cridat l’atenció que el primer amic d’una llibreria eminentment humanística com aquesta sigui precisament un matemàtic que, des de dalt del seu núvol, només parla de matemàtiques i s’oblida de citar o comentar la Laie.

La tercera i última part del llibre es la més personal i arriscada: consisteix en la tria de quaranta llibres, un per any. Han tingut l’encert de no fer-ho en forma de llista avorrida, sinó que a la pàgina dreta hi ha les dades del llibre amb un petit resum del seu contingut i, a la pàgina esquerra, la reproducció de la seva coberta. Així, la selecció agafa una força i una vivacitat entranyables. Quina gràcia veure ara la primera coberta de Uf, va dir ell, de Quim Monzó!

No cauré en la temptació de criticar la selecció perquè és la seva i tots els llibres són magnífics i memorables però proposo el joc de fer la nostra llista particular com a lectors; però no per anys d’edició –tal com raonablement han fet ells­­– sinó per anys de lectura: quin és el llibre que em va agradar més l’any 1980?... i l’any 1981? Etcètera. Si fóssim capaços de fer-la, seria bonic i divertit comparar-les.

Personalment, només tinc dues anècdotes per afegir: quan ells van obrir, Documenta ja feia cinc anys que existia, i l’Eulàlia Colomer, dona del Ramon Planes –de qui ja he parlat–, em va comentar que era molt amiga de la Conxita Guixà, una fundadora –juntament amb Montse Moragas– de Laie, amb qui havia treballat a l’Hogar del Libro del carrer Bergara. Que petit que és el món barceloní! No sé si és per aquest detall casual, la Conxita sempre m’ha tractat amb molt d’afecte i he procurat correspondre-hi de la mateixa manera.

L’Èric del Arco, el meu nou soci que du Documenta actualment, m’ha animat a explicar una altra anècdota potser més sucosa: quan nosaltres vam obrir, el gener del 1975, vam tenir la sort de tenir molt èxit perquè érem joves i, involuntàriament, vam representar una alenada fresca en el món d’unes llibreries barcelonines generalment molt carregades de pols. Molt pocs anys després va haver-hi una altra gran crisi llibretera i van tancar Carroggio, Argos, la Francesa i Occident al passeig de Gràcia o Mediterrània a la Diagonal. Per tant, vam ser la llibreria fashion de la ciutat... Fins que Laie va obrir i, llavors, vam haver de demostrar si érem alguna cosa més; tal com va haver de fer Laie quan es va obrir La Central. I així s’escriu la història de la ciutat perquè la vida és canvi i mutació.

S’han escrit moltes ximpleries catastrofistes sobre les llibreries a partir de la crisi econòmica del 2008. Com tothom, evidentment que vam patir molt, però a més va coincidir amb l’eclosió del món digital que va fer necessari un relleu generacional en el món llibreter barceloní i va provocar el tancament de nombroses llibreries que no havien sabut adaptar-se a les noves regles i costums. Després, se n’han anat obrint d’altres i últimament sembla que està de moda fer-ho, tal com va passar a principis dels setanta. I les noves faran clàssiques les anteriors...

Per acabar, torno a ressaltar els ànims i l’optimisme que traspua aquest llibre de celebració dels quaranta anys de Laie i en copio un fragment de la frase final del text introductori: «En algun d’aquests futurs apocalíptics amb alienígenes i cíborgs, trobarem la manera que no faltin els llibres». Que així sigui!

Josep Cots
Llibreter sènior de Documenta


[i]L’autor es refereix al llibre Manifeste pour la librairie... et les lecteurs !, que fou ressenyat en aquesta entrada.

tipus document

Moltes felicitats i esperant que seguiu per molts anys més. Una llibreria és un lloc màgic obert a tothom que vulgui conèixer els seus secrets.

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.