Reflexions sobre la crítica literària

Seminari de la Crítica Literària (1r: 2022: Barcelona). Què és literatura catalana?: 20 de setembre de 2022, Barcelona. Barcelona: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, 2023. 109 p. (Quaderns divulgatius; 69). Disponible també en línia: https://www.escriptors.cat/index.php/publicacions/quadern-69/i-seminari….

Acaba de ser publicat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) el «Quadern divulgatiu» número 69, que dona fe de les reflexions, les ponències i la taula rodona que va tenir lloc en el I Seminari de la Crítica Literària celebrat el dia 20 de setembre de 2022.

És una bona notícia, ja que ara mateix és necessària la discussió d’un aspecte ara i sempre espinós: l’avaluació, sobretot a la premsa escrita, de la literatura catalana que, afanyem-nos a puntualitzar, és la literatura que s’escriu en català, no la literatura que es produeix a Catalunya, que pot ser escrita en qualsevol de les llengües que s’hi parlen.

Amb el títol d’aquest primer Seminari, Què és literatura catalana? (sí, encara estem així, en aquesta interrogació), i presentat per Sebastià Portell, president de l’AELC, al «Quadern divulgatiu» podem llegir les reflexions «Què és literatura catalana?», de Simona Škrabec, i «La literatura és una escletxa», de Maria Dasca. Ambdues estudioses situen els lectors al centre de la matèria principal de què ha de ser objecte la crítica literària: la literatura catalana i les seves peculiaritats en tant que, com diu Maria Dasca, «la literatura és un element d’expressió i vertebració d’una societat» (p. 21). D’aquí plora la nostra criatura, que des que neix s’ha de confrontar amb la totpoderosa literatura castellana. Per aquest motiu l’interrogant abans esmentat no cessa de produir-se perquè constantment la literatura catalana està interferida a profit d’un Estat, l’espanyol, que la menysté quan no la vol liquidar.

A continuació es poden llegir les ponències sobre la pràctica de la crítica literària: «Poeta i professor, on és el dilema?», de Maria Callís. L’autora exposa la convivència entre aquestes dues activitats en part perquè no es pot pas viure, aquí, només de l’escriptura de crítica literària. Saborosa de llegir resulta la ponència «Crítica literària i el periodisme», de Pere Antoni Pons, que no plany la seva opinió sobre la crítica literària que, duta a terme en el nostre àmbit cultural, provoca enemics en el gremi d’escriptors, sempre amb la pell tan fina i, per postres, és mal pagada i amb poca valoració social.

En la mateixa línia intel·lectual, si bé des de la seva pròpia experiència de crític veterà, s’expressa Joan Josep Isern a «Crítica literària i els mitjans: una mica de perspectiva». I és que no hi ha cànon acadèmic sense una bona base de crítica literària exercida prèviament en els mitjans escrits. És la primera baula d’una cadena de valoració de l’obra d’un escriptor o escriptora que pagui la pena de llegir, tal com en una entrevista ho ha expressat D. Sam Abrams. A la pregunta de Joan Safont, «Com ha de ser una bona crítica?», contesta Abrams: «Una bona crítica ha de tenir uns quants elements, i un de clau és la seducció. És a dir, aquesta gent que va amb una destral i desmunten una obra i el seu autor, no l’entenc. En primera instància, la crítica s’ha de centrar en una obra que valgui la pena, encara que tingui imperfeccions».

Res que sigui humà ho és, perfecte, i no obstant això pot tenir un gran valor. Es tracta de ressaltar aquest valor o valors en l’obra literària que ens situa de ple en la taula rodona amb què es va cloure el Seminari de la Crítica Literària: «Exclusions i inclusions: quina mena de literatura volem construir?» Hi van participar Jaume Coll Mariné (moderador), Míriam Cano, Fe Fernández i Marta Marín-Dòmine. Els temes exposats són de gran actualitat, cada lector hi podrà trobar qüestions del seu interès, així com hi pot trobar qüestions d’interès general com ara el fet que «l’atenció exclusiva a les novetats no ajuda a construir literatura» (p. 98).

Ben cert. Perquè una cosa és la producció i el negoci editorial (fins i tot es decideix quins llibres seran els més venuts per Sant Jordi, es va apuntar en aquest col·loqui, o que la pila de premis literaris que es convoquen a cada pam quadrat del territori tampoc no ajuda a crear bona literatura sinó unes prosaiques fretures per guanyar-los), i una altra cosa és la literatura que jo escriuria amb majúscula. Cal una sedimentació de les obres literàries, quan són literàries, no un mer entreteniment, que ara com ara poc existeix: les novetats se superposen fins i tot abans de veure-les! I com que la discussió resta oberta, esperem un II Seminari de la Crítica Literària. Calia aquesta reflexió. La primera ha estat ben profitosa.

Teresa Costa-Gramunt
Escriptora i dissenyadora especialitzada en exlibris. Autora d’Elogi de l’exlibris