«The Routledge companion to literature and the Global South»

López, Alfred J.; Quintana-Vallejo, Ricardo (eds.). The Routledge companion to literature and the Global South. Abingdon-on-Thames: Routledge, 2023. 320 p. (Routledge literature companions). ISBN 978-1-032-07546-4.

English version at the end

Resulta pràcticament impossible, en una ressenya, resumir i comentar de manera significativa un estudi mastodòntic que conté 24 capítols. Per aquest motiu, exposarem el fil conductor principal de cada secció i comentarem amb més detall tres capítols que exemplifiquen la feina feta pels acadèmics que han fet les seves contribucions en aquest Companion.

La raó de ser d’aquesta publicació és celebrar i fomentar el pensament decolonial. Pot semblar inusual o fins i tot obsolet insistir en un terme per explorar l’escriptura creativa i les teories que fins fa poc al món anglosaxó s’englobaven sota l’ègida dels estudis postcolonials. Això no obstant, aquesta és la base dels assajos recollits en aquest volum. Els editors veuen el concepte de decolonització com una manera de comprendre la connexió implícita entre la condició colonial i la imposició de la modernitat occidental, que va sorgir com a llegat o fins i tot requisit previ del colonialisme. Així doncs, en aquest sentit, les arrels del projecte de decolonització es troben en l’epistemologia més que en la política o fins i tot en l’economia, que sovint constitueixen la raó de ser de gran part del treball realitzat en els estudis postcolonials. Més que expressar la seva diferència respecte a les antigues potències colonials aferrant-se a una relació sovint unilateral amb elles, els defensors de la decolonització –i aquest Companion és un exemple excel·lent d’aquest objectiu– es proposen trencar amb l’estructura del coneixement imposada per Occident i, en conseqüència, reconfigurar les formes de pensar, parlar i fins i tot viure en l’anomenat món desenvolupat. Com assenyalen els editors:

This volume collects novel ways of thinking that bypass the North and establish connections between dwellers from all those geographies that were –and are– mined and abused by a capitalist/colonialist logic of exploitation (p. x).

Aquest Companion es divideix en tres seccions. «Part I. Intentions: geographies, epistemologies, subjects» se centra en els orígens i les definicions dels estudis sobre el Sud Global i els mostra com «una categoria d’anàlisi i un marcador d’ontologia» (x). «Part II. Approaches: methods and methodologies» examina els desenvolupaments crítics posteriors dels estudis sobre el Sud Global, fent especial èmfasi en els enfocaments interdisciplinaris i transdisciplinaris. «Part III. Case studies: examples and exceptions» ofereix al lector una àmplia gamma d’exemples pràctics de com les fronteres o definicions tradicionals –llegiu occidentals– poden i s’han de replantejar des de nous espais analítics.

Un excel·lent exemple de la Part I és l’assaig de Ricardo Quintana-Vallejo, «Queer/Cuir in the Global South?: Latin-American dissidence and gendersex non-conformity» en què argumenta que la incorporació del concepte anglès «queer» ha fomentat l’acomodació de varietats de queerness. Malgrat l’evident moviment cap a la llibertat personal i d’elecció, l’assaig suggereix que «queerness» en realitat té limitacions a causa de l’ús exclusiu de termes anglosaxons que fomenta la normalització d’una forma monolítica de ser «queer» construïda sobre el consumisme i el conservadorisme social com a pedres angulars d’una vida i una sexualitat plenes. L’autor critica així la teorització de la dissidència sexual i de gènere a Amèrica Llatina com una subjectivitat política i no ontològica, perquè afirma que les persones no blanques de les comunitats LGBTIQ+ en realitat només viuen el seu «queerness» contrarestant les regles colonials homòfobes heretades. És cert que la teoria queer i el vocabulari anglosaxó associat a la diversitat sexual i de gènere han influït en el lèxic del Sud Global, de manera que han fomentat els drets polítics de les persones (p. 64), però segons Quintana-Vallejo, els acadèmics llatinoamericans posen en primer pla la dissidència i l’inconformisme en lloc de la queerness o l’homosexualitat. També assenyala que no s’han d’utilitzar termes com «dissidència» i «inconformisme» de forma monolítica, perquè les experiències de diversitat sexual i de gènere al Brasil i l’Índia, per esmentar només dos països, o fins i tot a diferents barris de Rio o Bombai poden variar enormement. La seva principal queixa, a banda de l’excessiva dependència de la terminologia angloamericana, rau en la negligència del Nord Global a l’hora de comprendre i explorar com es desenvolupa el queerness a la resta del món. Com ell diu, els teòrics del queerness del món anglosaxó «es limiten a posar notes a altres històries [de queerness]» (p. 68).

A la Part II, en l’assaig de Charne Lavery («The southern submarine: storying the deep Indian Ocean»), la profunditat de l’oceà, més que la seva extensió, constitueix la base de la seva anàlisi. Proposa explorar l’Índic amb el que podria anomenar-se «un mètode de lectura submergida» (p. xx), analitzant tres relats diferents que inclouen una comprensió sud-sud de l’estranyesa –pel seu desconeixement i escassetat d’estudis científics– de l’espai indooceànic. En aquest assaig altament innovador, Lavery advoca per un estudi menys topogràfic i més batimètric de l’oceà Índic. A causa de la seva profunditat –set mil metres al punt més profund–, així com la seva situació geogràfica, que banya les costes de molts dels països més pobres del món, l’Índic és l’oceà menys estudiat del món. L’autora advoca per un estudi més detallat d’aquestes aigües, tant horitzontalment com verticalment, davant de les tradicionals anàlisis terrestres dels antics territoris colonitzats o dels actuals Estats nació.

Lavery ofereix tres exemples diferents de la seva argumentació: en primer lloc, la situació del peix rellotge taronja, un peix de cap rodó que viu fins a 600 metres sota la superfície del mar (p. 135); l’exploració de jaciments minerals amb submergibles en aigües profundes per part de la indústria minera internacional; i una breu anàlisi de la novel·la Submergence, de J.M. Ledgard, que «representa un estrany intent de posar en proximitat imaginativa l’escala humana i inhumana de l’oceà» (p. 138). Un cop descobert, el peix rellotge taronja va ser sobreexplotat aviat per molts països de l’hemisferi sud, i es va discutir la preocupació per la sobreexplotació de criatures marines fins aleshores inusuals. No obstant això, el desconeixement de les espècies d’aigües profundes es pot deure als llocs on es duu a terme la pesca d’alçada, sovint a quilòmetres del port més proper, cosa que no afavoreix la realització de controls estrictes (p. 136). Lavery conclou que «els itineraris de la connectivitat meridional s’estenen no només per l’oceà Índic, sinó fins a les muntanyes submarines que es troben a sota» (p. 136). Pel que fa al segon exemple, Lavery esmenta que la Xina va obtenir la concessió d’exploració de la dorsal sud-occidental de l’oceà Índic el 2011 i que l’Índia va obtenir una concessió a la dorsal central de l’oceà Índic, cosa que inevitablement va donar lloc a una competència pel domini tecnològic i, per tant, oceànic de la regió (p. 137). Resulta curiós que els editors del volum no hagin relacionat l’exemple de Lavery amb el capítol 2, «Solidarity’s temporalities», d’Adhira Mangalagiri, que s’esplaia sobre els dos mil anys d’amistat entre les dues grans potències asiàtiques. La novel·la Submergence, segons Lavery, el tercer exemple, juxtaposa dues narracions alternatives per «posar en proximitat imaginativa l’escala humana i inhumana de l’oceà, des de la perspectiva de la riba de l’Índic» (p. 138). Alterna l’expedició científica de la professora Danielle Flinders als fons marins i el captiveri de l’espia britànic del MI6, James More, a Somàlia. El títol és, per descomptat, significatiu, ja que un dels temes subjacents és l’aparent invisibilitat de la vida a les profunditats oceàniques, com ho són, potser, les històries de moltes cultures del Sud Global; només cal considerar la incomprensió de la profunditat i riquesa de la cultura islàmica per part dels angloamericans. Aquest article obre una perspectiva totalment nova sobre altres cultures, altres històries i altres maneres de veure el món. Com assenyala Margaret Cohen –citada per Lavery– «els esdeveniments en aigües blaves són estranys i, per tant, certs» (p. 140, Cohen p. 651), té tot el sentit descentralitzar les perspectives basades en la terra i la nació i abordar aquestes qüestions des d’una perspectiva meridional i decolonial.

De la Part III, m’agradaria destacar l’assaig d’Yvonne Liebermann, «Human-nonhuman intra-action in Kendel Hippolyte’s ecopoetry», ja que explora l’obra del poeta de Saint Lucia Kendel Hippolyte i argumenta que la seva poesia va més enllà de la noció occidental de qualsevol distinció inherent entre subjecte i objecte, humà i no humà. Liebermann afirma que «l’ecopoesia d’Hippolyte fa una contribució important a l’intent de la literatura d’arribar a un acord amb l’anomenat Antropocè» (p. 215) i ens recorda que «allò no humà no s’ha de considerar com un objecte passiu, no agentiu» (ibíd.). L’autora argumenta que hauríem de fugir de la deferència total a la centralitat de la perspectiva i l’agència humanes, i suggereix que «la poesia del Carib exerceix aquí un paper influent en posar en relleu que la dissociació de la naturalesa de la història va ajudar a enfosquir les històries d’explotació i conquesta del colonialisme» (p. 216). En aquest sentit, es recolza en el treball d’ecofeministes com Val Plumwood, Jane Bennett i Elizabeth DeLoughrey, que sens dubte han realitzat una tasca excepcional, però no cita estudiosos del Sud Global (per citar el títol del volum) per demostrar-ne el punt de vista. És clar que les illes més petites, com Saint Lucia, es veuran més greument afectades pel canvi climàtic i la pujada del nivell del mar que els països del Nord Global i, en conseqüència, el futur de la vida humana en aquestes illes és molt més precari. Liebermann analitza diversos poemes d’Hippolyte i arriba a la conclusió que, com mostra el seu poema «Avocado», el Carib podria fins i tot desaparèixer del tot, i «Fault lines» subratlla que els humans encara hem d’aprendre a desxifrar el món no humà que ens envolta (p. 223).

En conclusió, és curiós que els editors afirmin que «un camp que s’autoanomena estudis sobre el Sud Global no es pot prendre seriosament si els seus principals col·laboradors procedeixen d’universitats de l’AAU [Associació d’Universitats Americanes]» (p. xi), mentre que tretze dels vint-i-quatre autors estan establerts a universitats del Nord Global. Així mateix, lamenten l’hegemonia de l’anglès, però destacats estudiosos de la decolonització com ara Walter Mignolo et al. han publicat els seus treballs en aquest idioma, per la qual cosa ¿no s’estan disparant al peu si el seu objectiu és reivindicar teories i visions del món en altres llengües? Per desgràcia, el llibre conté diverses errades, sobretot a la introducció, i hauria estat útil per als lectors interessats disposar d’una bibliografia completa al final del volum.

Felicity Hand 
Professora jubilada
Departament de Filologia Anglesa i de Germanística de la Universitat Autònoma de Barcelona

- - - - - - - - - - - - - 

López, Alfred J.; Quintana-Vallejo, Ricardo (eds.). The Routledge companion to literature and the Global South. Abingdon-on-Thames: Routledge, 2023. 320 p. (Routledge literature companions). ISBN 978-1-032-07546-4.

 A mammoth study containing 24 chapters is practically impossible to summarise and discuss in any meaningful way in a review. For this reason, the main connecting thread of each section will be laid out and three chapters that exemplify the work carried out by the scholars who have contributed to this companion will be discussed in more detail. The rationale behind this companion is to celebrate and encourage decolonial thinking. It may seem unusual or even obsolete to insist on a term to explore creative writing and theories which, until recently in Anglo-America, were subsumed under the aegis of postcolonial studies. However, this is the basis of the essays collected in this volume. The editors see the concept of decoloniality as a way to fathom the embedded connection between the colonial condition and the imposition of Western modernity, which emerged as a legacy or even prerequisite of colonialism. Thus, in this sense the roots of the project of decoloniality lie in epistemology rather than in politics or even economics, which very often form the raison d’être of much work done in postcolonial studies. Rather than expressing their difference from the former colonial powers while hanging on to an often one-sided relationship with them, the advocates of decoloniality –and this companion is an excellent example of this objective– resolve to break away from the structure of knowledge imposed by the West and, consequently, reconfigure ways of thinking, speaking, and even living in the so-called developing world. As the editors point out:

This volume collects novel ways of thinking that bypass the North and establish connections between dwellers from all those geographies that were –and are– mined and abused by a capitalist/colonialist logic of exploitation (p. x).

The Companion is divided into three sections. “Part I. Intentions: geographies, epistemologies, subjects” focuses on the origins and definitions of Global South studies and demonstrates it as “a category of analysis, and a marker of ontology” (x). ”Part II. Approaches: methods and methodologies” examines subsequent critical developments in Global South studies, with a special emphasis on interdisciplinary and transdisciplinary approaches. “Part III. Case studies: examples and exceptions” provides the reader with a wide range of practical examples of how traditional –read Western– boundaries or definitions can and should be rethought from new analytical spaces.

An excellent example from Part I is the essay by Ricardo Quintana-Vallejo, “Queer/Cuir in the Global South?: Latin-American dissidence and gendersex non-conformity” in which he argues that the incorporation of the English concept “queer” has encouraged the accommodation of varieties of queerness. Despite the obvious movement towards personal freedom and choice, the essay suggests that "queerness" actually has limitations owing to the exclusive use of Anglo terms which fosters the normalization of a monolithic way of being “queer” built on consumerism and social conservatism as the cornerstones of a fulfilling life and sexuality. The author thus critiques the theorization of sexual and gender dissidence in Latin America as a political, rather than an ontological, subjectivity, because he claims that non-white people from LGBTIQ+ communities are in fact only really living their queerness by counteracting inherited homophobic colonial rules. It is true that queer theory, and the associated English-language vocabulary of sexual and gender variance, have impacted the Global South lexis in ways that have furthered the political rights of people (p. 64) but in Quintana-Vallejo’s view, Latin-American scholars foreground dissidence and non-conformity rather than queerness or gayness. He also points out that one should not use terms such as “dissidence” and “non-conformity” monolithically, because experiences of sexual and gender diversity in Brazil and India, just to name two countries, or even within different neighborhoods of Rio or Mumbai can vary enormously. His main complaint, apart from the excessive reliance on Anglo-American terminology, lies in the neglect of the Global North to understand and explore how queerness is played out in the rest of the world. As he puts it, theorists of queerness in Anglo-America “merely footnotes other histories [of queerness]” (p. 68).

From Part II, the essay by Charne Lavery, “The southern submarine: storying the deep Indian Ocean” the depth of the ocean, rather than its extension, forms the basis of her analysis. She proposes to explore the Indian Ocean in what could be termed “a submersive method of reading” (p. xx) by analysing three different narratives that comprehend a south-south understanding of the strangeness –because of its unfamiliarity and scarcity of scientific studies– of the indooceanic space. In this highly innovative essay, Lavery makes a plea for a less topographic and more bathymetric study of the Indian Ocean. Because of its depth –seven thousand metres at its deepest point– as well as its geographical location washing the shores of many of the world’s poorest countries, the Indian Ocean is the least studied ocean of the world. She advocates more detailed study of these waters both horizontally and vertically as opposed to traditional land-based analyses of former colonized territories or current nation states.

Lavery provides three distinct examples of her argument, first the situation of the orange roughy, a round-headed fish that lives up to 600 meters under the surface of the sea (p. 135); deep-sea submersible exploration of mineral deposits by the international mining industry; and a brief analysis of the novel Submergence by J.M. Ledgard which ”represents a rare attempt to bring into imaginative proximity the human and inhuman scale of the ocean” (p. 138). Once discovered, the orange roughy was soon overfished by many Southern hemisphere countries, and concerns about the overexploitation of hitherto unusual sea creatures were discussed. However, the lack of knowledge about deep sea species can be due at the locations where deep-sea fishing is carried out, often kilometres away from the nearest port, which is not conducive to strict controls (p. 136). Lavery concludes that ”the itineraries of southern connectedness extend not only across the Indian Ocean but to the seamounts beneath” (p. 136). As far as her second example is concerned, Lavery mentions that China was granted the exploration concession for the South-West Indian Ocean ridge in 2011 and that India was granted a concession on the mid-Indian Ocean ridge, which inevitably led to competition for technological and therefore oceanic dominance in the region (p. 137). It is curious that the editors of the volume have not linked Lavery’s example to chapter 2 “Solidarity’s temporalities” by Adhira Mangalagiri, which elaborates on the two thousand years of friendship between the two major Asian powers. The novel Submergence, according to Lavery, her third example, juxtaposes two alternative narratives in order to “bring into imaginative proximity the human and inhuman scale of the ocean, from the perspective of the Indian Ocean shore” (p. 138). It alternates between Professor Danielle Flinders’ scientific expedition to the sea floor and British MI6 spy, James More’s captivity in Somalia. The title is of course significant as one of the underlying themes is the seemingly invisibility of deep ocean life, as are, perhaps, the histories of many cultures of the Global South, one need only consider the incomprehension of the depth and richness of Islamic culture by Anglo-America. This article opens up a whole new perspective on other cultures, other histories and other ways of seeing the world. As Margaret Cohen remarks –quoted by Lavery– ”[that] blue-water events are strange and therefore true” (p. 140, Cohen p. 651), it makes perfect sense to decentre land and nation-based perspectives and take on these questions from a Southern, decolonial perspective.

From Part III, I would like to single out the essay by Yvonne Liebermann, “Human–nonhuman intra-action in Kendel Hippolyte’s ecopoetry”, as she explores the work of the St. Lucian poet Kendel Hippolyte and argues that his poetry reaches beyond the Western notion of any inherent distinction between subject and object, human and nonhuman. Liebermann claims that “Hippolyte’s ecopoetry makes an important contribution to literature’s attempt to come to terms with the so-called Anthropocene” (p. 215) and reminds us that “the nonhuman should not be considered as a passive, non-agentic object” (ibid.). The author argues that we should shy away from total deference to the centrality of the human perspective and agency, and suggests that “Caribbean poetry hereby plays an influential role in highlighting that the decoupling of nature from history helped obscure colonialism’s histories of exploitation and conquest” (p. 216). In this sense she falls back on the work of ecofeminists like Val Plumwood, Jane Bennett and Elizabeth DeLoughrey, who have done exceptional work without doubt but she fails to cite Global South (to cite the title of the volume) scholars to really make her point. It is clear that smaller islands like St. Lucia will be more gravely affected by climate change and rising sea levels than countries in the Global North and in consequence the futures of human life on these islands are much more precarious. Liebermann analyses various poems by Hippolyte and concludes that as his poem “Avocado” shows, the Caribbean might even disappear completely and “Fault lines” emphasises that humans still need to learn to decipher the nonhuman world around us (p. 223).

In conclusion, it is curious that the editors state that “a field calling itself Global South studies cannot be taken seriously if its primary contributors hail from AAU [Association of American Universities] universities” (p. XI) while thirteen of the twenty-four authors are established in Global North universities. Likewise, they lament the hegemony of English but leading decolonial scholars such as Walter Mignolo et al. have published their work in this language so are they not shooting themselves in the foot if their aim is to vindicate theories and worldviews in other languages? Unfortunately, the Companion contains several typos, particularly in the introduction and it would have been useful for interested readers to have a complete bibliography at the end the volume.

Felicity Hand 
Honorary Professor
English Department of the Universitat Autònoma de Barcelona