Avui, 30 de setembre, és Sant Jeroni. I com cada any, i ja en són vuit, aquest blog publica una glosa dedicada a un de tants Sant Jeronis trobats al món de l’art, no debades Jeroni és patró entre altres gremis dels llibreters i traductors. Recordem que sant Jeroni (Estridó, vers 331/345-Betlem, 420) va ser un escriptor i religiós cristià traductor de la Bíblia de l’hebreu i del grec al llatí, l’anomenada Vulgata (de vulgata editio, edició per al poble) redactada al segle IV. Durant mil cinc-cents anys ha estat la versió autèntica i oficial de la Bíblia per a l’Església catòlica llatina.
A Barcelona existeix un indret lluny del mundà brogit, el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes. Visitar-lo és entrar al túnel del temps marxa endarrere. El bon estat de conservació es deu al fet que des de la seva fundació, gairebé sempre ha estat habitat. La majoria de les dependències es mantenen tal com les van deixar les monges de clausura, les clarisses, la branca femenina de l’orde de Sant Francesc, fa uns quants anys.
La sala del dormidor al primer pis, l’antic dormitori de les clarisses, ha estat habilitat com a museu. Presenta una acurada selecció de les obres d’art i mobiliari que durant set segles la comunitat ha anat acumulant. El Retaule dels sants forma part d’aquesta selecció. L’estructura és una talla policromada que conté set pintures al tremp i oli sobre taula d’autor anònim. L’obra es caracteritza per una convincent individualització dels personatges, quatre santes, dos sants i una anunciació, i el coneixement de models compositius del tardomanierisme italià, la qual cosa fa suposar que l’autor va ser un dels nombrosos artistes forasters que treballaven a Catalunya a l’entorn de 1600.
Un dels sants del retaule és Jeroni, situat a l’esquerra de santa Caterina d’Alexandria i per sobre de sant Francesc d’Assís. Reflecteix el període en el qual Jeroni es va retirar d’eremita al desert. A diferència d’altres artistes, l’autor el presenta més humanitzat, no mostra un cos esquelètic, demacrat; més aviat és un home encara jove i musculat que manté un cert atractiu físic. A la mà dreta sosté la pedra que utilitzava per colpejar-se com a acte de penitència; altres versions diuen que era per donar-se cops al cap per evitar adormir-se mentre traduïa la Bíblia. Davant seu, un llibre obert, potser la Vulgata enllestida? No podia faltar el lleó, que per sempre més va acompanyar Jeroni en mostra d’agraïment per haver-li llevat una espina de la pota. La cara de la bèstia, més que un lleó sembla la d’un senyor una mica desconfiat, a l’Europa d’aquell temps no era fàcil veure lleons, els artistes els havien d’imaginar.
Sigui com sigui, la visita al monestir de Pedralbes és del tot recomanable, la solitud i el silenci, especialment en dies laborables. Béns cada dia més escassos, són fàcils de trobar entre el claustre i els jardins d’aquest magnífic conjunt monumental del gòtic català.
Text i fotos Marcel Albet Guinart
Afegeix un nou comentari