«Sense paraules», d’Emma Bosch

Bosch, Emma. Sense paraules: sis tallers de lectura d’àlbums sense mots per a totes les edats. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 2020. 135 p. (Premis; 14). ISBN 978-84-120096-8-2. 15 €.

Emma Bosch és llicenciada en Belles Arts en l’especialitat de Disseny Gràfic i doctora per la Universitat de Barcelona amb la tesi Estudio del álbum sin palabras. Jo la vaig conèixer primer com a autora de llibres il·lustrats sota el pseudònim Neus Moscada i vaig quedar meravellada per la seva producció. Més endavant vaig tenir la sort de participar en una mena de prova pilot de l’activitat 25 Imperdibles, una acció interactiva de descoberta on calia relacionar vint-i-cinc objectes amb vint-i-cinc llibres i àlbums il·lustrats. Els textos i produccions de l’Emma Bosch sempre han estat per a mi una font d’inspiració i aprenentatge, així que he entomat la lectura de Sense paraules amb molta il·lusió.

La porta d’entrada al llibre és un meravellós pròleg de la gran Teresa Duran, a la qual no presentaré de cap manera perquè no cal, oi? Hom hagués esperat una dissertació sobre l’àlbum il·lustrat, ja que n’és una especialista de primera, però com sempre, ens sorprèn amb un doble mortal i triple tirabuixó, il·lustrant un text en forma d’àlbum sense paraules que assenyala al lector les claus d’aquestes obres literàries, mentre a la vegada lloa la figura professional de l’autora de l’assaig.

Tot seguit trobem una petita contextualització de l’origen del projecte (l’excepcional programa Llegir x Llegir de la Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat) i de la seva evolució; després una presentació de l’estructura de l’assaig amb una primera introducció a la teoria dels àlbums il·lustrats (què són i quins elements els conformen); què és l’educació i i la lectura visual i finalment com crear i dinamitzar tallers de lectura.

Païts els aperitius, el lector pot degustar el plat principal del menú: sis tallers de lectura al voltant dels àlbums il·lustrats amb històries versionades, narracions circulars, relats a base de zooms, amb les formes geomètriques com a protagonistes, àlbums corals i sobre el pas del temps. Tots els tallers estan descrits al detall, pas a pas, amb una àmplia documentació gràfica (hem d’agrair que estigui reproduïda a tot color) i una bibliografia extensa amb els llibres utilitzats al taller i d’altres que podrien també formar-ne part.

L’autora posa punt i final al llibre amb unes línies a tall d’avaluació vivencial dels tallers tot demanant més temps de qualitat per a l’educació literària i gràfica i encoratjant els mediadors a dur-los a terme: «Espero que, després de llegir aquest llibre, us animeu a portar aquests tallers a la pràctica (replicar-los, adaptar-los, transformar-los...) i gaudiu tant o més que jo llegint narracions visuals en companyia d’infants i d’adults.»

Conclosa la lectura de Sense paraules (guardonat amb el Premi Marta Mata de Pedagogia 2019), afirmo que és una valuosa guia que permet fer un pas més enllà de la teoria a bibliotecaris, docents i altres persones interessades en l’educació literària i demostra allò que tants mediadors afirmem: els llibres sense mots no són només per a prelectors, en podem gaudir tots si sabem com fer-ho.

Iris González
Biblioteca El Carmel - Juan Marsé