ressenyes

Orioli, Giuseppe. Le avventure di un libraio. Milano: Luni Editrice, 2022. (Il sogno di Gutenberg; 14). ISBN 978-88-7984-770-4.

Le avventure di un libraio és la narració en primera persona de la vida i les peripècies del llibreter d’antiquària i editor italià Giuseppe Orioli, nascut l’any 1884 a Alfonsine (Emília-Romanya). Orioli va publicar les seves memòries, escrites originalment en anglès, a Florència l’any 1937 dins la col·lecció Lungarno Series que ell mateix editava, i van ser reimpreses l’any següent a Londres i Nova York. La versió italiana, que ara publica Luni Editrice, va ser traduïda per l’autor mateix i va veure la llum l’any 1944 a Milà de manera pòstuma. Orioli havia mort dos anys abans a Lisboa, en solitud i pobresa.

Víctor Juan. Librería Jover. Zaragoza: Los Libros del Gato Negro, 2022. 177 p. ISBN 978-84-124284-2-1. 16 €.

Librería Jover se instala en la ya larga saga de creaciones literarias que abordan la librería como espacio privilegiado para la generación de historias. Inexcusable referencia en este sentido es La librería, de Penelope Fitzgerald (publicada originalmente en 1978 por Gerald Duckworth),^[1]  i que relata cómo la fundación de una librería en una pequeña localidad del condado de Suffolk (Inglaterra) hacia mediados del siglo XX desencadena una oleada de reacciones encaminadas a acorralar a la librera y a coartar su posible ascendencia sobre la población. La reciente versión cinematográfica de la novela, dirigida por Isabel Coixet, de título homónimo, La librería (2017),^[2] i supuso, como se recordará, un notable éxito de crítica y de público. Fiel a su estilo, Roald Dahl utilizaba en El librero (edición original: Playboy, 1987) la aureola institucional del establecimiento para urdir en la trastienda una entretenida trama de suspense.^[3]. De otros títulos parece derivarse la idea de que las librerías pueden ser lugares propicios para encauzar o reorientar la propia vida; incluso, espacios favorables para el restablecimiento espiritual: así, en La librería de las nuevas oportunidades (Lumen, 2012), de Anjali Banerjee, o en La librería de los finales felices (Planeta, 2014), de Katarina Bivald.^[4]

King, Ross. Il libraio di Firenze: vita e avventure di un mercante di manoscritti nell'Italia del Rinascimento. Trad., Albertine Ceruttine. Milano: Garzanti, 2022. 562 p. ISBN 978-88-11-60774-8.^[1]

¿A qué huelen los libros?… A poema de Jorge Guillén. ¿Recuerdan aquel que dice: «El mundo está bien | hecho», con salto de línea entre el «bien» y el «hecho»?

Leer un libro que trate sobre libros antiguos se parece cada vez más a ver en la pantalla un anuncio de suavizantes, de un suavizante que deja el mundo oloroso, mullido, aireado, impecable, luminoso y listo para el disfrute de toda la familia. El libro de King se parece a la mantita con la que se arropan algunos y algunas en el sofá antes de colgar fotos en Instagram con desayunos de diseño. Para que no haya dudas: considero las mantitas calentitas y los desayunos de diseño dos grandes avances de la civilización, casi comparables a la invención de la imprenta. Del mismo modo, el libro de King es una piedra angular de los libros que mezclan entretenimiento con más entretenimiento, de los libros que toman un punto de partida más o menos anecdótico y construyen un mundo agradable a su alrededor. Lo de «agradable» lo suelen entender algunos como «falso» porque, cuando se trabaja con las armas del historiador, para fabricar un libro agradable no hay nada más fácil que esconder la basura bajo la alfombra, o cobijar la lectura bajo una mantita mullidita.

Erdrich, Louise. El fantasma de las palabras. Trad., Susana de la Higuera Glynne-Jones. Madrid: Siruela, 2022. 349 p. (Nuevos tiempos; 500). ISBN 978-84-19419-11-8. 23,95 €.

Si a alguna cosa ens convida El fantasma de las palabras de Louise Erdrich, és a descobrir una Amèrica que el lector europeu desconeix. Una Amèrica amb una història que no és la història oficial, sinó la de molts habitants descendents de nadius americans d’arrels indígenes amb les veus massa sovint silenciades. Cal dir que Louise Erdrich és descendent de la tribu ojibwe i d’emigrants francesos i alemanys.

Castillo, Elaine. How to read now: essays. London: Atlantic Books, 2022. 340 p. ISBN 978-1-83895-492-5.

De todas las modas editoriales de los últimos años, hay una que he aprendido a observar con cierta desconfianza: la de las obras que nos invitan a poner en práctica el pensamiento crítico.

No es que practicar el pensamiento crítico de por sí sea algo negativo, claro que no. Es más bien que en ocasiones dichas obras parecen tener una concepción curiosa y paradójica de lo que es el pensamiento crítico: en lugar de asumir que dicho tipo de pensamiento es la puesta en práctica de estándares de razonamiento que se consideran válidos (desde el punto de vista de la lógica formal), parece haber un compromiso con un tipo de pensamiento muy determinado, con unas visiones del mundo que pueden ser críticas con el estado de cosas existente, pero que no necesariamente aprobarían un examen de aplicarles las normas del buen pensamiento. Es decir: los presupuestos de los que parten los autores parecen inmunes a la crítica sistemática que esos mismos autores defienden.

MacDonald, Damien. Anatomia del còmic: originals famosos de l’art narratiu. [Barcelona]: Fundació "la Caixa"; Paris: Flammarion, 2022. 256 p. no numerades. Hi ha edicions simultànies en castellà i en anglès. ISBN 978-84-9900-317-7. 35 €.

Aquest llibre fa la funció de catàleg de l’exposició «Cómic: sueños e historia», organitzada per la Fundació La Caixa i que es va inaugurar al CaixaForum de Madrid el passat maig de 2022. Es tracta d’una coedició amb el segell francès Éditions Flammarion, que també s’ha encarregat de la versió en anglès: Anatomy of comics: famous originals of narrative art, amb la voluntat d'accedir a una distribució internacional. Les edicions en català i castellà corren a càrrec de la Fundació La Caixa.

Cordón, José Antonio (coord.). Libro, lectores y lectura digital. Madrid: Instituto Juan Andrés de Comparatística y Globalización, 2019. 306 p. (Metodologías humanísticas en la era digital; 2). ISBN 978-84-946603-8-2. 20 €.

(Versió catalana al final)

Libros, lectores y lectura digital aborda cuestiones actuales sobre la lectura, el ecosistema editorial y sus protagonistas. Este completo monográfico constituye el segundo tomo de la colección «Metodologías humanísticas en la era digital» que publica el Instituto Juan Andrés de Comparatística y Globalización, impulsado por el Grupo de Investigación Humanismo-Europa que dirige Pedro Aullón de Haro desde la Universidad de Alicante. La entidad, cuyo nombre recupera la figura y la obra del ilustrado Juan Andrés (1740-1817), promueve la dimensión humanística y global de la cultura mediante actividades y publicaciones sobre ciencias humanas.

Round, Julia; Cortsen, Rikke Platz; Ahmed, Maaheen. Comics and graphic novels. London, etc.: Bloomsbury Academic, 2022. IX, 268 p. (Readers’ guides to essential criticism). ISBN 978-1-3503-3609-4.

Comic and graphic novels és un una guia especialitzada creada per tres autores molt importants i amb un gran renom en l’àmbit dels estudis del món de les novel·les gràfiques i dels còmics. Aquest llibre aconsegueix proporcionar-nos una visió general del camp dinàmic dels còmics i de les novel·les gràfiques. Tot i que està pensada per a estudiants i investigadors, tanmateix, després de la seva lectura, pense que també està indicat per a qualsevol altra persona interessada en aquests dos sectors literaris.

Morales Lomas, Francisco. Historia de la literatura española durante la democracia (1975-2020). Barcelona: Carena, 2022. 752 p. ISBN 978-84-18323-98-0. 25 €.

La tardor del 2022 es va publicar la Historia de la literatura española durante la democracia (1975-2020), un gruixut volum de 752 pàgines, molt llegívoles i ben informades, de la barcelonina Ediciones Carena, editorial que té la característica de publicar llibres de tot tipus o, si es vol, amb moltes expressions diferents. L’autor, natural de Campillo de Arenas (Jaén) Francisco Morales Lomas, acadèmic, professor de filologia hispànica a la Universitat de Màlaga, poeta, narrador, dramaturg, assagista, columnista i crític literari –per conèixer la seva trajectòria, vegeu la seva pàgina web: https://www.moraleslomas.com‒ ve a omplir un buit de l’actual panorama literari d’expressió castellana. És un tractat sobre la producció literària castellana produïda a Espanya (no la llatinoamericana), i gairebé no té en compte les altres literatures peninsulars.

Gracia Lana, Julio A. El cómic español de la democracia: la influencia de la historieta en la cultura contemporánea. Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2022. 264 p. (De arte; 22). ISBN 978-84-1340-428-8. 28 € llibre en paper, 14 € llibre electrònic.

La transició política espanyola de finals del segle passat, i els anys posteriors de consolidació de la democràcia, és una època que ha estat i és motiu de multitud d’investigacions que han analitzat des de punts de vista diferents un dels períodes més fascinants i convulsos de la història moderna d’aquest país. Més enllà de la política, la cultura va ser un dels grans motors de canvi de la societat espanyola que veia com, per fi, podia accedir sense traves a tota mena de productes culturals i, sobretot, que tenia llibertat d’expressió per fer sentir la seva veu i crear obres més enllà dels corrents oficials. La modernitat, de cop, era possible per als espanyols.