DeGraff, Andrew; Harmon, Daniel. Trazado: un atlas literario. Madrid: Impedimenta, 2016. 126 p. (El chico amarillo). ISBN 978-84-16542-51-2. 23,95 €.
Quantes vegades heu estat llegint un llibre i heu notat com si necessitéssiu un mapa per encabir-ho tot? Diuen que amb les imatges les coses es veuen més clares, i amb un atles literari l’experiència lectora s’intensifica. L’aposta editorial és clara: mapar alguns clàssics literaris aportant un valor afegit. Abans que seguiu llegint ja us ho avancem: un encert d’edició, tant per la tria com pel contingut, però sobretot per la qualitat gràfica de les il·lustracions que hi trobem.
Qui el signa?
Els autors són dos: un ha fet les il·lustracions i l’altre, el text. El primer és Andrew DeGraff, un il·lustrador i cartògraf que ha treballat per a empreses com Kellogg’s, Visa o The New York Times, entre d’altres (també havia realitzat ja prèviament alguns mapes per a algunes pel·lícules!). Pel que fa a Daniel Harmon, autor del text, ha treballat en diversos mitjans de comunicació i ha escrit alguns llibres.
Encara que moltes persones acostumen a saltar-se les parts introductòries d’un llibre, en aquest cas llegir la introducció és interessant. Feta pel mateix DeGraff, explica quin ha estat el procés que els ha dut a publicar aquest llibre. Em quedo amb algunes coses, per exemple: la necessitat d’escollir obres que prèviament ningú hagués «mapat». Això era important per no crear conflictes… o sigui: si sou seguidors de sagues com Joc de trons o El senyor els anells, sabeu de sobres que hi ha un munt de mapes ja fets. La Terra Mitjana o els Regnes de Ponent estan àmpliament documentats tant per fonts oficials com no oficials. Per això calia triar obres on es pogués partir de zero o pràcticament de zero. És per aquest motiu que també van evitar escollir obres que ja tinguessin una pel·lícula clara i contundent, com podria ser també el cas de Harry Potter, per exemple. També destaca la dificultat de la tria. Van fer una prèvia de 50 títols i van acabar sent 19. És interessant veure la varietat d’obres escollides, amb gèneres per a tots els gustos (o quasi tots!).
Quines obres hi podem trobar?
Doncs, com acabo de dir, de tot una mica. Obres clàssiques molt antigues com l’Odissea d’Homer i altres una mica més actuals com poden ser Moby Dick, Robinson Crusoe, Orgull i prejudici o Les aventures de Huckleberry Finn.
Què és el que sorprèn? A mi particularment, una de les coses que més m’han sorprès és que no necessàriament calen grans viatges o moviments dels personatges per crear un mapa. En el cas de Robinson Crusoe, el mapa és l’illa, per exemple. Cal dir també que no tots els mapes ocupen la mateixa extensió: mentre que alguns queden resolts amb una sola pàgina, altres es troben escenificats en diverses imatges. Hamlet n’és un bon exemple: és un sol escenari, el castell d’Elsinore, però calen cinc pàgines per mostrar el moviment (és clar, penseu que es tracta d’una obra llarga, es veu que representada sencera dura sis hores o_o!).
Una altra cosa que sorprèn és la diversitat d’il·lustracions. Cada una és diferent a l’anterior, l’estil s’adapta bastant al tipus d’obra que és, i això fa que la lectura del llibre sigui amena i ens vingui de gust conèixer les altres obres que s’hi representen. La biblioteca de Babel de Borges és tan laberíntica i detallada que te la mires i et quedes hipnotitzat. I ah! això és important: no passa res si no us heu llegit alguns dels llibres que apareixen a l’atles. ÉS NORMAL! Jo m’he trobat amb algun del qual no coneixia ni l’argument. Però un dels objectius d’aquesta obra és precisament això: descobrir lectures interessants, fer que tinguem ganes de provar la resta de llibres citats. I si amb això no en teniu prou no patiu, al final del llibre inclou un apartat de lectures recomanades sobre mapes.
És un bon llibre de tapa dura, d’aquells que aguanten bé el pas dels anys i poden ser consultats tantes vegades com ens vingui de gust. I no he dit pràcticament res del text que acompanya cada dibuix, però són una clara invitació a llegir el llibre (o rellegir-lo, si ja ho has fet abans). Ajuden, sobretot, a entendre millor l'autor i el context de l’obra.
A les llibreries, també potser seria bona idea aprofitar el tipus de llibre que és per difondre la resta de llibres que apareixen a l’obra. Posar, per exemple, aquest llibre prop dels altres clàssics mencionats, tots junts en un prestatge, o coses així.
Ja per acabar us poso un vídeo. És un «time-lapse» de l’autor de les il·lustracions, DeGraff, mentre treballava amb el mapa de Robinson Crusoe.
Si us interessa l’obra de l’artista, no deixeu de consultar la seva web. Expert en mapes, té un apartat on surten un munt de mapes cinematogràfics: Alien, Goonies o Breakfast Club. Molt curiós!
I, per cert, si us interessen els atles literaris no deixeu de visitar, també, aquesta web: http://www.worldliteraryatlas.com/ca. Es tracta d’una web col·laborativa on tothom pot afegir referències geoliteràries. Els seus creadors són Pablo Santiago i Elisabeth Breil, una periodista i un dissenyador gràfic que pretenen establir un mapamundi literari accessible per a tothom. Què millor que localitzar (i llegir) llibres que passin a les ciutats o pobles que més ens agraden? ;-)
Eli Ramirez
Bibliotecària, CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge, UB
Afegeix un nou comentari