McCann, Colum. Trece formas de mirar. Trad., Marta Alcaraz. Barcelona: Seix Barral, 2017. 245 p. (Biblioteca Formentor). ISBN 978-84-322-3290-9. 18,50 € en paper, 11,99 € llibre electrònic.
La raó per la qual un llibre és ressenyat en aquest blog és la seva vinculació (més o menys estreta) amb el món de les llibreries, les editorials, les biblioteques, els lectors, la literatura... O la biblioteràpia. Com es pot comprovar, la perspectiva és prou àmplia com per donar cabuda a interessos i sensibilitats ben diferents.
La major part de les vegades, són els mateixos responsables del Blog de l’Escola de Llibreria els qui busquen o troben obres que consideren adequades de ressenyar. Els sistemes que segueixen per aconseguir aquest gavadal de títols que un equip de ressenyadors voluntariosos comenta són ben variats, però n’hi ha un d’especialment útil quan es tracta d’obres de ficció; ens estem referint a la publicitat que les mateixes editorials fan de les seves novetats. Davant d’una frase, d’unes determinades paraules, la maquinària comença a moure’s.
El llibre que avui (no) ressenyem n’és un exemple.
Al web de l’editorial, l’eslògan que acompanya les dades bàsiques i el resum és: «Emotiva reflexión acerca del poder sanador de la literatura». Mentre que a la contracoberta del llibre trobem: «Trazados con una precisión ejemplar, sus personajes y situaciones conmueven, arrancan sonrisas y reivindican, en última instancia, la empatía y el poder sanador de la literatura» (el subratllat és nostre); tot això després d’explicar-nos que l’autor va patir una agressió i va haver de passar una temporada a l’hospital per recuperar-se de les lesions i de les seqüeles, per la qual cosa «Aquel ataque cambió el rumbo y la escritura de este libro con una fuerza que atraviesa sus páginas hasta impactar en el lector».
Tots aquests indicis, però, no es materialitzen en l’obra final.
Trece formas de mirar aplega una novel·la breu del mateix títol i tres contes més. Vam iniciar-ne la lectura condicionats per les paraules abans transcrites i per l’encàrrec de fer-ne la ressenya... A mesura que avançàvem, el gaudi per tenir entre les mans un bon text anava acompanyat d’un malestar que creixia de manera inversament proporcional al nombre de pàgines que quedaven per arribar al final; era el neguit per no trobar res que vinculés el llibre amb aquest blog.
Segurament, escriure Trece formas de mirar va ser terapèutic per a l’autor però els textos finals, tot i estar molt ben escrits (i des d’aquí en recomano la lectura!) no s’ajusten a la publicitat que els acompanya perquè fa referència a la circumstància personal de Colum McCann, l’autor, i no pas al que s’explica sobre el seu llibre.
Aurora Vall
Professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Afegeix un nou comentari