Barce, Sergio; Bernal, Mauricio; Caja, Juan Pablo [et al.]. Me estás pisando el Chéjov: 13 relatos sobre librerías. [Barcelona]: Espai Literari, 2016. 119 p. ISBN 978-84-945732-0-0. 15 €.
Ja sigui com a protagonistes o amb papers secundaris, les llibreries han servit d’inspiració als tretze autors dels relats que recull Me estás pisando el Chéjov editat per Espai Literari.
De fet, aquesta era l’única premissa dels editors: la llibreria, i a partir d’aquí a escriure el que es vulgui. El resultat és un eclèctic recull d’històries divertides, sorprenents, distòpiques, intrigants, surrealistes... però sens dubte un bon exemple de la qualitat del gènere (personalment penso que sovint poc valorat en aquest país) del conte o relat breu. I si com dèiem només començar, la intenció tant dels editors com dels autors era homenatjar les llibreries, també sens dubte ho han aconseguit.
Espai Literari neix el 2013 com a llibreria especialitzada en autors desconeguts i editorials petites, amb el propòsit de donar oportunitats als autors que no tenen un gran nom al circuit comercial del llibre (un any més tard es reformula i es converteix en segell editorial). Potser seguint aquesta premissa, a Me estás pisando el Chéjov se’ns presenten algunes pinzellades sobre els autors. Al començament de cada relat trobem una breu presentació de l’autor que fa esment de l’origen, estudis, premis literaris... també manies i desitjos. Sergio Barce, Mauricio Bernal, Juan Pablo Caja, Josep Camps, Débora Castillo, Carles Chacón, Inma Santos, Raúl Montilla, Gabriela Polanco, Victòria Prats, Óscar Royo, Aureli Vázquez i Josep Vila, molts d’ells periodistes o amb d’altres professions amb les quals guanyar-se la vida, tots tenen en comú el fet d’estar avesats a ballar al ritme del relat curt, a la creació d’històries que concentren una intensitat capaç d’atreure el lector a seguir el seu compàs. Així doncs, ballem?
La llibreria com a escenari del desamor a Me estás pisando el Chéjov de Mauricio Bernal, títol del primer dels relats, o d’una experiència surrealista a Librería Destino de Raúl Montilla, de la primera borratxera a l’entranyable Erre cinco de Carles Chacón o com a refugi a la trepidant Amén de Josep Camps per citar alguns exemples del que poden ser o significar aquests establiments, que si bé en essència la seva raó de ser és la promoció de la cultura, això no treu que puguin esdevenir l’escenari del que és quotidià.
Així com de retruc, no podia faltar l’homenatge a la figura del llibreter, l’heroi i l’antiheroi, tot en una mateixa persona. El llibreter convençut a Sumelié de Gabriela Polanco i el desesperat a Coaching literario de Victòria Prats, l’anestesiat a Maldita ciàtica d’Aureli Vázquez o l’espontani a l’enigmàtic relat La librería ambulante d’Inma Santos.
El que representen les llibreries i els llibreters en el teixit cultural d’una barri o ciutat ho veiem a les interessants reflexions en el delirant relat El Rosario de la Aurora de Juan Pablo Caja, on un dels personatges es planteja obrir-ne una, o a La librería del tío Hugo de Sergio Barce, on el protagonista n’és l’hereu.
Però ja ho hem dit al començament, les llibreries són l’excusa, l’escenari, no són la història, la història és dels personatges, i el ventall és ampli.
Cristina Caballé Capdevila
De la 6a promoció de l’Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari