Paz Saz, Pepo. Un país de novela: 15 destinos literarios de España. Madrid: Anaya Touring, 2021. 167 p. ISBN 978-84-9158-422-3. 19 €.
Importants i nombrosos autors i autores, no només nadius d’Espanya, han explorat, a través de les seves obres, ciutats de tot el territori. De nord a sud. En diferents èpoques i des de diversos punts de vista, nombrosos indrets han esdevingut protagonistes i una part fonamental de molts llibres. En aquests casos, podem afirmar que la novel·la no seria el mateix si l’espai on transcorren els fets no hagués estat Barcelona, Saragossa o Bilbao. Què seria del Quixot sense els molins castellans que l’acompanyen?
Pepo Paz Saz, amb Un país de novela: 15 destinos literarios de España, ens explica precisament això. A través de 15 destinacions literàries d’arreu d’Espanya ens descriu el més granat de la literatura espanyola i universal dels últims segles. O al revés, per mitjà de 15 autors i les seves novel·les més destacades ens guia a través de l’Espanya passada i actual. A mode d’una mescla de guia de viatge, assaig i lectura per al gaudi, que convida tant a llegir com a viatjar. La condició: la ciutat ha de ser un protagonista més de l’obra, sense la qual la història no seria la mateixa. Un exemple el tenim en la novel·la que li permet descriure Barcelona, Últimas tardes con Teresa, de Juan Marsé. En l’obra, emmarcada en els anys seixanta, la crítica de l’autor a les diferències socials s’expressa a través de la Barcelona de Sant Gervasi, Pedralbes o Sarrià, en contrast amb el barri del Carmel, que, com ell mateix relata, «és en realitat un personatge més de l’obra». Una estructura «esquelet» que pot extrapolar-se a l’actualitat i, per tant, viure’s a través de l’obra de Marsé.
A la Barcelona de Marsé s’hi sumen indrets i autors com la sensorial Granada de Lorca, a través de la qual s’ofereix una de les rutes més guiades de l’obra; la ruta del Quixot, que recorre les províncies de Toledo, Ciudad Real, Albacete i Conca; un Bilbao dels anys vuitanta-noranta que ja queda en la memòria després del desmantellament dels Altos Hornos; Còrdova; La Alcarria (Guadalajara) del nobelat Camilo José Cela; Lleó; un Madrid de finals del segle XIX que manté l’essència; Oviedo més enllà de La Regenta; la ciutat de Pamplona vista a través dels ulls de l’universal Hemingway; Salamanca; Segòvia, on s’hi explica que el famós aqüeducte ha estat l’etern oblidat en la literatura fins fa ben poc; Valladolid com a ciutat de retorn de Rosa Chacel després de la seva condició d’emigrant; una ciutat de Vigo que dona entrada a la novel·la negra i a la recuperació d’un abandonat centre; i Saragossa. Sense dubte, un viatge de nord a sud.
Escrit en un llenguatge que et fa mantenir l’atenció plena de tanta informació que s’hi aboca (el contingut desprèn la necessitat d’anys de lectura per part de l’autor), Paz aconsegueix que el lector se submergeixi pels carrers de les ciutats, alhora que enllaça magistralment el contingut amb informació complementària inacabable sobre altres autors i referències socioculturals i històriques addicionals. Així doncs, la visió de cada destinació, emmarcada en una sola obra d’un sol autor, s’enriqueix amb multitud de dades afegides que et conviden a buscar nova informació. Jo mateixa m’he engrescat de nou en la vida de Hemingway i les seves peripècies per la Pamplona de la segona meitat del segle XX.
De manera inevitable, l’obra aconsegueix despertar la curiositat més emotiva quan descriu ciutats que es coneixen o novel·les ja llegides, potser per la voluntat de descobrir si la mirada de l’autor s’acosta a la d’un mateix. De cap manera. L’obra literària escollida (gens previsible en molts casos) i la perspectiva amb què aborda la ciutat sempre va acompanyada d’una mirada estrictament personal. Se’n desprèn que l’experiència de cada visita i de cada lectura té una gran dependència de qui la viu i experimenta. I, sobretot, del moment determinat de vida en què algú visita o viu en un lloc. Tant dels grans autors o autores que van escriure la novel·la com del mateix Pepo Paz Saz, que ja amb la tria específica d’una lectura o d’una altra, o d’una ciutat determinada, ja fa una declaració d’intencions.
Com he mencionat abans, no m’atreviria a catalogar aquesta obra com a una obra de literatura i viatges exclusivament (tot i que la signatura de l’obra té un segell turístic). Per la gran quantitat d’informació de context, cultural i literària que hi inclou, més aviat considero que ratlla l’assaig. A la vegada, sense dubte pot funcionar de manual per a aquells viatgers que desitgen moure’s lliurement. Una guia, una conjunció de dades que t’empeny a viatjar i a conèixer cada racó descrit i plasmat a l’obra, així com a llegir (o rellegir) les obres que s’hi descriuen. Tot, magníficament il·lustrat i amb fotografies d’alta qualitat, de les quals se’n desprèn la vessant de fotoperiodista de l’autor.
Cada ciutat, o capítol, s’organitza de la mateixa manera. S’ofereixen referències al llibre referenciat en aquesta ciutat, els llocs que hi esmenta i pels quals passen els personatges. També s’hi ofereixen alguns apunts sobre l’època en la qual s’emplaça el relat i la seva relació amb aspectes de la ciutat passats i actuals. El capítol tanca amb un breu quadre amb informació bàsica de l’autor/a referenciat/da.
Recomano llegir-lo, però prepareu-vos per a la feina que us ve a sobre. Us entraran ganes de visitar cada ciutat, de llegir cada llibre i de buscar informació addicional de cada curiositat que s’hi inclou. Avisats esteu. Perquè llegir és el viatge més complet.
Núria Llavina Rubio
Editora sènior a Wolters Kluwer
Podeu fer-hi un tast de les primeres pàgines de l'obra.
Afegeix un nou comentari