Caine, Danny. 50 ways to protect bookstores. Portland, OR: Microcosm Publishing, 2023. 48 p. ISBN 978-1-64841-286-8.
Preguntar és persuadir? Si ens ho plantegen així, sense context, sembla clar que qui ens doni una resposta afirmativa correrà el risc de caure en òptiques tendencioses. Ara bé, la cosa canvia quan la consulta ens situa en l’inici d’un debat al voltant d’allò que socialment es considera una causa justa. Des d’aquesta posició ens parla en Danny Caine, llibreter i escriptor nord-americà que signa l’assaig 50 ways to protect bookstores (Microcosm Publishing, 2023).
L’autor inicia el primer apartat del llibre preguntant-nos si les llibreries necessiten protecció. Caine no amaga el sí categòric que hi ha entaforat en l’interrogant que proposa, però a la vegada es preocupa de justificar-lo evitant caure en assumpcions idealitzades —i elitistes— sobre el sector. I és que, què fa d’una llibreria un negoci més valuós que una sabateria o qualsevol altre petit comerç? Això també s’ho pregunta, en Danny, i ell mateix es replica assegurant que, arreu del món, la defensa de les llibreries neix de la preocupació per mantenir activa la xarxa de comerç local. Per tant, la font de conscienciació bàsica sobre aquesta qüestió ha de partir d’un esperit igualitari sigui quin sigui el tipus de negoci que alimenti el teu racó preferit del barri. Aquest aspecte queda perfectament resumit a la següent citació: «Small businesses are central to people’s perception of what it [means] to live in a place» (p. 7).
Caine considera que no hi ha res noble, de forma inherent, en el fet de llogar un local i omplir-lo de prestatgeries i llibres. L’acció ha d’anar acompanyada d’un cert posicionament envers el context social i econòmic del territori on s’ubica el negoci. Aquest compromís està relacionat, en gran mesura, amb una sèrie d’elements socioculturals que ara subratllaré, però abans trobo interessant mencionar-ne un de caire socioeconòmic que no esperava trobar. Es tracta de les condicions laborals dels treballadors, un punt que neix de la diferenciació entre llibreter-propietari i llibreter-assalariat. La trobo molt encertada, ja que la gent acostuma a imaginar les llibreries com a estructures de negoci horitzontals quan quasi bé mai és així. El concepte de llibreria independent acull una varietat cada vegada més àmplia en la mida i en la forma. I, si bé és cert que la falta de recursos és la tònica habitual en totes elles, cal garantir el reconeixement de tots els seus estaments a través de sous dignes. Tot sigui per evitar que es produeixi la paradoxa gens infreqüent de promoure la literatura independent i de minories al mateix temps que la precarietat laboral.
Un cop garantida aquesta igualtat de drets, ja es pot parlar de l’esforç afegit que afronten les llibreries a causa del factor diferenciador de la cultura. En un context de polarització política mundial i amb l’extrema dreta novament establerta, les llibreries actuen com a òrgans generadors de consciències i esdevenen eines renovades d’activisme. Negocis amb ànim de lucre, és evident, però també punts de trobada des d’on combatre l’arribada de noves formes de censura i de manipulació informativa. Amb aquesta mirada, Caine es fa ressò del canvi de paradigma que sembla haver-se produït als Estats Units, on als darrers anys ha augmentat la xifra de llibreries regentades per membres de col·lectius minoritzats. En aquesta categoria es contemplen des de motius demogràfics —llibreries de perifèria a zones empobrides i amb poca oferta cultural— fins a d’altres més propis de la condició social de l’individu, com ara la raça o la pertinença al col·lectiu LGTBIQ+. Aquesta situació s’ha de interpretar, segons l’autor, com un símptoma de bona salut d’un sector capaç de reinventar-se i combatre la percepció general sobre les llibreries independents: projectes plantejats quasi exclusivament per població blanca i amb un notable capital cultural, social o econòmic.
Fins ara, m’he limitat a referenciar el contingut de l’apartat introductori del llibre. He trobat oportú esplaiar-m’hi perquè toca temes amb substància i és la base d’un text molt breu concebut fonamentalment com una llista de necessitats. Cinquanta recomanacions per a lectors compromesos que vulguin actuar en favor de la perdurabilitat de les llibreries independents. L’autor entoma el repte partint d’una premissa sensata: les amenaces pel futur de les llibreries són d’origen sistèmic, així que les accions individuals ajuden però no són la solució a tots el problemes. La llista es divideix en tres subapartats que delimiten tres àmbits d’acció: els hàbits individuals, la implicació dels càrrecs gestors i la responsabilitat social i col·lectiva.
El gruix de les accions del primer grup són de tipus econòmic i fan una crida a la compra conscient i acurada. També hi ha espai per a mesures que assegurin la presència de les llibreries a Internet i incrementin el seu impacte social. El segon camp assenyala mals estructurals i reclama polítiques públiques que impedeixin l’extinció del comerç especialitzat; propòsit que passa per legislar en favor del petit comerç i no dels gegants de la distribució. Per últim, la tercera categoria és la que ens parla de la crisi dels petits negocis com la punta de l’iceberg. Ens convida a ser persones actives políticament, tot creant comunitat amb els veïns del barri per prevenir i fer front a problemàtiques d’abast local. Això passa, com ja s’ha esmentat, per recolzar iniciatives de tota mena; comprant i fent-ne difusió.
Fa tres anys que faig de llibreter i en aquest temps he pogut contrastar algunes idees preestablertes —també podríem parlar d’actituds— que acostumen a anar associades a l’ofici de vendre llibres. Quan en comptes de llibres venia bicicletes, un amic que treballava al Fnac em va dir que li encantava recomanar novel·les que no s’havia llegit. En aquell moment em va semblar una frivolitat; la vulneració d’una espècie de codi deontològic que, per sort, he acabat sabent que no existeix. Als mitjans i al carrer, quan es parla de les llibreries, el discurs acostuma a arrossegar una rèmora pessimista i romàntica. Anys enrere, si es publicava un article lamentant el tancament d’una llibreria centenària, poques vegades es contemplava l’existència, a banda d’un context de crisi immobiliària, d’un procés de renovació i de relleu generacional en el sector. Recomano aquest llibre perquè no cau en missatges alarmistes, sinó que basa els seus arguments en favor del comerç local en una coherència ètica i política demostrable a banda i banda del mostrador.
Marc Balboa Rafanell
De la 7a promoció de l’Escola de Llibreria
Llibreter a Tipos Infames
Afegeix un nou comentari