Phillips, Angus; Bhaskar, Michael (eds.). Los fundamentos del libro y la edición: manual para este siglo XXI. Trad., Íñigo García Ureta. Madrid: Trama, 2021. 588 p. (Tipos móviles; 33). ISBN 978-84-123896-4-7. 58 €.
S’ha dit sovint que el sector editorial viu en un estat de crisi permanent i probablement sigui cert, però el que és indubtable és que en les últimes dècades s’ha vist sotmès a sotracs ‒que han afectat els drets d’autor, la distribució, la venda, etc.‒ com a conseqüència del progressiu avenç i divulgació d’Internet, la digitalització i la intel·ligència artificial. Entre moltes altres virtuts, Los fundamentos del libro y la edición, presentat com un «Manual para este siglo XXI», identifica molts d’aquests sotracs, en fa la història i fins i tot proposa algunes receptes per evitar que el sector continuï caminant pel camí del pedregar.
Convé avançar des d’un primer moment que és força evident l’empremta dels dos editors en el resultat final. L’editor Michael Bhaskar ha treballat en diverses editorials, va ser un dels fundadors de l’editorial digital i de llibres de butxaca Canelo i ha explorat el camp de la intel·ligència artificial com a consultor de DeepMind, però és potser conegut sobretot pels seus llibres The content machine: towards a theory of publishing from the printing press to the digital network (Anthem Press, 2013) i Curation: the power of selection in a world of excess (Piatkus, 2016) (publicats ambdós en espanyol pel Fondo de Cultura Económica, l’any 2017). Per la seva part, Angus Phillips, editor de la revista sobre el sector editorial Logos, ha tingut una carrera estretament vinculada a l'edició universitària i és autor de Turning the page: the evolution of the book (Routledge, 2014) i, amb Giles Clark, d’un llibre ja gairebé clàssic reiteradament revisat, actualitzat i reeditat, Inside book publishing (Routledge,1988; sisena edició, 2019). Aquest profund arrelament en la indústria editorial britànica, i en el seu estudi, propicia una mirada que podem definir com predominantment anglocèntrica, en el sentit de dirigir més el focus cap a l’estat de l’edició a Austràlia, per exemple, que no pas a França, Portugal o Itàlia, o a posar com a epònims dels grans grups editorials Penguin Random House, Pearson o Harper Collins, però en cap cas Planeta o Santillana. De tota manera, tot i rellevant i il·lustratiu, això no és cap inconvenient quant a l’interès i utilitat d’aquest llibre perquè, al cap i a la fi, els antecedents, la història, el trets essencials, els problemes i reptes que afronta actualment la indústria editorial són força similars gairebé arreu.
Cal, però, encara una altra prèvia abans d’entrar en matèria, i és el no resolt problema del sentit vague o massa ampli del terme «edició» tant en espanyol com en català, que no permet distingir sempre entre la tasca associada a la publicació (el publishing en anglès), que afecta predominantment la selecció de textos o de continguts, i l’edició pròpiament dita (editing), que aplicada als textos seria tot el procés de modificació, adaptació, correcció, etc., és a dir, les successives millores a què és (o era) sotmès el text abans de la seva publicació. En aquest sentit, és significatiu que el títol original sigui The Oxford handbook of publishing.
El volum s’estructura en tres grans parts («La edición en su contexto», «Las dinámicas de la edición» i «La edición en la pràctica»), precedides, en l’edició espanyola, d’un prefaci de Carlos A. Scolari i una introducció dels editors, i seguides d’una coda, també a càrrec de Bhaskar i Phillips, on s’atreveixen a fer una certa prospecció del futur de la creació textual, el món del llibre i la lectura. Aquest manual s’aplica, doncs, a intentar resoldre un dels problemes més complexos a l’hora d’encarar l’estudi del sector editorial, que és la diversitat de vessants que presenta: tecnològica, econòmica, social, cultural, etc., i dintre de l’àmbit de la investigació en llengua anglesa recorre a alguns dels especialistes de més renom: l’editora i professora Alison Baverstock (cofundadora del màster d’Edició de la Universitat de Kingston), Frania Hall (directora del màster d’Edició del London College of Communication), Paul Luna (que va dirigir el màster de Disseny de Llibres a la Universitat de Reading), Mira T. Sundara Rajan (investigadora en dret de la propietat intel·lectual i directora del màster d’aquesta matèria a la Universitat de Glasgow), John B. Thompson (professor de sociologia a la Universitat de Cambridge i autor del molt influent Los media y la modernidad: una teoría de los medios de comunicación, Paidós, 1998)...
Per bé que cadascun dels vint-i-cinc capítols de què es composa el llibre constitueix per si mateix una magnífica i rigorosa introducció a un aspecte concret i fins i tot podem aventurar que possiblement alguns d’ells es convertiran en text de referència en una matèria concreta, és molt freqüent ‒com potser no podia ser d’altra manera‒ que s’estableixi un diàleg entre els diversos capítols i que una mateixa qüestió o problema el trobem tractat des de diverses perspectives, per exemple; en particular, entre els textos inclosos a la primera i segona secció del manual. O dit en altres paraules, no estem davant un recull o una antologia de textos, sinó davant d’un llibre veritablement col·lectiu, molt ben plantejat i planificat i que respon a unes intencions i plantejament molt ben definits: «sea de utilidad tanto para quienes estudian edición en el entorno universitario, como para aquellos profesionales interesados en estar al día de la vanguardia de su sector y disciplina» (p. 25). És agosarada però potser no del tot falsa l’ambiciosa afirmació dels editors en la seva introducció: «Con este volumen el estudio de la edición llega a la mayoría de edad» (p. 24).
És gairebé impossible ni tan sols la menció dels títols de tots el textos (es pot veure el sumari aquí), però sí que val la pena destacar algunes idees interessants, per bé que en aquest cas, inevitablement, la tria depèn molt dels interessos personals. Així, per exemple, Alistair McCleery estableix una anàlisi comparativa entre la història del llibre («book history») i la història de l’edició i de la indústria editorial («publishing studies»), que resulta molt oportuna i il·lustrativa en el cas dels estudis sobre aquestes matèries en el nostre país, que encara semblen estar buscant la manera d’articular uns estudis que inevitablement han de ser transversals. En el mateix sentit, resulta molt útil la mirada àmplia i transnacional que es posa de manifest en el text de Sundara Rajan sobre un aspecte tan fonamental com són els drets d’autor en el mercat editorial, i que diverses col·laboracions confirmen com uns dels capitals més importants dels que disposen les empreses editorials, en particular des del moment en què augmenten molt notablement les obres derivades de llibres (ja siguin pel·lícules i sèries audiovisuals, versions àudio, videojocs...). Des d’aquest punt de vista, es fa evident que el «publishing» va molt més enllà i engloba molts més aspectes que l’«editing» (i fins i tot que el llibre).
Pel que fa als textos agrupats en la segona part, ofereixen unes acurades introduccions, molt descriptives, a una àmplia quantitat de temes sobre la configuració de la indústria editorial, sobre diverses tipologies i el seu vessant més econòmic: des d’«Economía de la edición» i «Estrategias en la industria editorial», ambdós a càrrec del professor de màrqueting Albert N. Greco, fins a «La edición académica», de l’editora de la col·lecció «Elements» de la Cambridge University Press Samantha J. Rayner, i «La edición educativa», dels professors de la Universitat de Ljubljana Miha Kovač i Mojka K. Šebart. Un repàs molt complet a algunes tipologies d’edició molt específiques amb problemes i trets molt distintius.
«La edición en la práctica» és potser la part més propera al present, i per tant la més susceptible de patir amb el pas del temps una certa obsolescència, però cobreix també un espectre molt ampli del tema («Estructuras organizativas en la industria del libro», «Edición y tecnología», «Bibliotecas», «Librerías»...), i té a més el valor d’anar salpebrat amb algunes idees sobre les direccions que pot prendre el sector en els propers anys.
Tot i així, la part més prospectiva del llibre és la ja mencionada «Coda», que forma únicament un text signat pels editors i titulat «El futuro de la edición», que inicialment es pot interpretar com una autèntica distopia ‒de la qual seria injust per als possibles lectors fer-ne un espòiler‒ però que conté també una certa dosi d’optimisme segons la idea que el lector s’hagi format de què és un llibre i, sobretot, què és l’edició.
Fa uns vint anys, el 2001, W.W. Norton & Co. publicava el llibre esplèndid de l’editor Jason Epstein Book business: past, present and future (en espanyol a Anagrama: La industria del libro: pasado, presente y futuro de la edición, 2002), i aquest títol escauria fins i tot millor que al d’Epstein (més personal i breu) a aquesta joia col·lectiva que ve a incrementar el prestigi d’una excel·lent col·lecció sobre el món del llibre com és «Tipos móviles», de Trama Editorial.
Josep Mengual
Tècnic editorial, autor de Negritas y cursivas
En aquest enllaç podreu llegir el sumari i les primeres pàgines del llibre.
Afegeix un nou comentari