Una altra història del llibre?

Borsuk, Amaranth. El libro expandido: variaciones, materialidad y experimentos. Trad., Lucila Cordone. Buenos Aires: Ampersand, 2020. 298 p. (Comunicación y lenguajes). ISBN 978-987-4161-43-7. 20€.

És ben curiós que el format del llibre susciti un interès que va més enllà del camp dels especialistes, en un moment en què aquest format, tal i com ens ha acompanyat durant dos mil·lennis, viu ara un canvi profund, tot i que, vista la seva utilitat, no és probable que desaparegui del tot. No solament el públic interessat per la història del llibre ha crescut, sinó també els autors que ens n’expliquen la història han transcendit l’àmbit estricte dels investigadors professionals. I més curiós és encara que siguin aquests autors els que gaudeixen de l’acceptació més gran per part del públic lector dels nostres dies.

Amaranth Borsuk, professora adjunta de la School of Interdisciplinary Arts and Sciences de la Universitat de Washington Bothell, poetessa i artista de llibres, ens va oferir l’any 2018 el llibre The book publicat per MIT Press.[1] Dos anys després acaba de ser traduït per Lucila Cordone i publicat per l’editorial Ampersand de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires. Aquesta particularitat ja denota l’èxit i la bona acollida que ha tingut aquesta nova publicació que, traduïda a l’espanyol, ha aparegut amb el títol més desenvolupat de El libro expandido: variaciones, materialidad y experimentos.

L’obra està distribuïda en quatre capítols completats per una cronologia, un glossari i una breu selecció de lectures recomanades. El primer capítol versa sobre el llibre com a objecte i es parla de les tauletes, dels rotlles en papir, del pergamí i del paper, però, mesclat amb aquesta temàtica, s’hi inclouen també breus apartats sobre l’alfabet, la tradició manuscrita i els canvis en la manera de llegir i en l’escriptura. Ja aquí es nota una certa desorganització i desordre en la exposició d’aquest capítol amb la barreja d’elements que mereixerien un tractament més individualitzat. Deixant de banda que l’escriptura precedeix la lectura, la tradició dels manuscrits poc té a veure amb el llibre com a objecte, per no entrar en més detalls.

Un segon capítol porta per títol «El libro como contenido», però aquí el que es fa és parlar d’algunes particularitats del llibre imprès. El tercer capítol se centra en «El libro como idea» i, en aquet apartat, l’autora, deixant-se portar per la seva condició de poeta i també d’artista de llibres, tal i com se’ns presenta en la solapa anterior, ens ofereix una àmplia exposició del que és per a ella el llibre com a realitat virtual, com a espai cinematogràfic, com a estructura «reconvinante», com a objecte efímer i com a objecte mut… I el darrer capítol, presentat sota el títol «El libro como interfaz», tracta sobre el llibre que ja comencem a viure i que va guanyant terreny al model tradicional.

Pel que he dit fins aquí, ja es veu que és un llibre presentat des de la subjectivitat apassionada i amb una estructura poc ordenada; no hi manquen, a més, les confusions de conceptes i hi sovinteja la poca precisió terminològica, com, per exemple, la tan essencial (i elemental) entre pàgina i foli. O, en la definició de papir, quan hom diu que és un «papel elaborado con tiras». O que el reclam s’ubiqui en un «manuscrito o codice impreso». O que es digui que la scriptio continua era un «estilo de escritura contínua, griego y romano, que carecía de espacios, uso de mayúsculas o puntuación para distinguir las palabras». O en la definició de l’escriptura uncial, on s’afirma que estava «inspirada en la minúscula romana»!

Els errors de conceptes bàsics no acaben en aquests exemples i, per tant, no goso pas augurar al llibre, més voluntariós que encertat, un gran interès, no ja entre els especialistes, sinó entre el públic culte. Però, òbviament, en la societat mediatitzada en què vivim, aquesta observació no implica pas que aquest llibre no pugui gaudir d’un gran èxit.

Tània Alaix, bibliotecària i investigadora predoctoral i membre del Seminari de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la UAB