Gatta, Massimo. Librai, librerie et amicorum: appunti per una bibliografia futura. Prefaz., Oliviero Diliverto. 2a ed. Macerata: Biblohaus, 2018. XVI, 527 p. ISBN 978-88-95844-69-5. 25 €.
Les bibliografies compleixen una funció bàsica en la cerca d’informació: identificar publicacions que puguin ser d’interès per a l’usuari. A diferència dels catàlegs, les bibliografies referencien documents sense importar la seva localització, i els seleccionen segons algun criteri determinat. Així, existeixen les biobibliografies (bibliografies d’alguna persona o d’un conjunt de persones amb unes característiques comunes), les tipobibliografies (que inclouen publicacions aparegudes en una ubicació concreta), les topobibliografies (amb documents sobre un determinat territori), les bibliografies especialitzades (que inclouen publicacions d’una certa matèria) i les bibliografies especials (les que es dediquen a documents caracteritzats per la seva tipologia documental).
Més enllà d’aquesta primera tipologia, hi ha un altre punt de vista per classificar les bibliografies, en funció del criteri d’inclusió de les entrades. Així, tenim les exhaustives (que volen donar compte de la totalitat de documents que responen a l’objecte del treball) i les selectives (que trien, d’entre el conjunt de publicacions possibles, aquelles de més qualitat). Unes altres consideracions que es poden fer a les bibliografies fan referència a l’abast geogràfic dels documents citats (locals, nacionals, internacionals...) i al seu abast cronològic (actuals o retrospectives). Així mateix, en relació al tractament informatiu que es dona a cada entrada, les bibliografies poden ser indicatives, analítiques o crítiques. Les denominades «bibliografies nacionals» són un cas de tipobibliografies exhaustives: elaborades per les biblioteques nacionals a partir de la legislació del dipòsit legal (que assegura disposar d’exemplars de tot el que es produeix al territori), informen de la totalitat de la producció bibliogràfica de cada país.
El llibre que ressenyem aquí es tracta d’una bibliografia especialitzada. La matèria a què es dedica és el món comercial del llibre, concretament, les llibreries i els professionals que les tiren endavant. Es tracta d’una segona edició, acabada de redactar el 2017 i publicada el 2018, deu anys després de la primera. El seu autor, Massimo Gatta (nascut a Nàpols el 1959), és bibliotecari a la Universitat del Molise. El seu nom no resultarà estrany als lectors fidels d’aquest blog: fa poques setmanes ressenyàvem d’ell mateix un petit tractat sobre la història dels punts de llibre (Breve historia del marcapáginas, Fórcola, 2020).
Les llibreries i els llibreters és l’objecte d’estudi d’aquesta bibliografia; però no només inclou llibres tècnics o històrics, sinó també obres de ficció on aparegui alguna llibreria. De fet, tota mena de documents són de l’interès de l’autor: llibres, articles de revista, poesies, obres de teatre, pel·lícules, còmics i també notícies de premsa.
En la breu introducció a l’obra no s’especifiquen els detalls que serien útils per conèixer aquesta bibliografia sense haver-la d’analitzar detingudament: el seu abast cronològic (que és retrospectiu), l’àmbit territorial (que és pràcticament italià, tret d’alguns documents escadussers en altres llengües), la intenció exhaustiva o selectiva de l’obra (de la seva consulta es desprèn que inclou tota mena de documents, encara que no siguin d’una importància cabdal).
Respecte de la suposada exhaustivitat de l’obra, hem trobat a faltar uns quants llibres que hem ressenyat prèviament en aquest blog, com ara La librería quemada, de Sergio Galarza (2014); Jolie libraire dans la lumière, de Frank Andriat (2012), o Memorias de un librero, d’Héctor Yánover (de 1994 i reeditat el 2014)... De fet, hi manquen obres bàsiques del món de la llibreria no publicades a Itàlia (com ara Annuaire de la librairie, de l'imprimerie, de la papeterie, 1875; Publishing and bookselling, de Frank Arthur Mumby, 1956; Buchläden durchdacht und gestaltet, de Herbert F. Kasper, 1958; o El librero y su mundo, de José Ángel Castro Fariñas, 1963). Potser ha fet bé Massimo Gatta de subtitular el llibre Appunti per una bibliografia futura.
Les referències es presenten per ordre cronològic d’any de publicació, des del 1539 fins al 2017. En total, més de 2.000 entrades. Del segle XVI se citen cinc documents en total; però cap del segle XVII. El següent ja és de 1777 (Catalogo de’ libri che si trovano nel negozio di Daniel Berlendis stampatore, e librajo in Brescia), que forma part dels set documents del segle XVIII. Del XIX la quantitat ja augmenta força: uns 60. Però, com és d’esperar, el nombre de referències augmenta espectacularment a mesura que els temps corren endavant. Més de la meitat del llibre està ocupada per referències de documents publicats a partir del 2000. Del 2015 hi consten 82 entrades; del 2016, 80 i, finalment, del 2017, 60.
Una pega que podríem indicar és que dins d’un any de publicació, les referències es donen sense cap ordre. A més, l’obra no compta amb cap mena d’índex analític (de noms, de llocs, de gèneres o de matèries específiques), una eina que permetria una explotació molt més productiva d’aquest treball tan laboriós i meritori. Sense aquesta eina de recuperació d’informació tan útil en les obres impreses, costa molt trobar una referència concreta de la qual es desconeix l’any de publicació. Encara que es conegui, com és el cas de Librerías, de Jorge Carrión, que és del 2013, trobar-la entre les 106 entrades d’aquell any costa una mica. No hi és; figura el 2015, quan se’n va publicar la traducció italiana.
Les referències estan força ben redactades (es nota la professió de l’autor) i pràcticament totes inclouen un petit comentari que justifica la seva inclusió.Com a anècdota, direm que el document més antic que se cita és Dialogi piaceuoli di M. Nicolo Franco (Venetiis: apud Ionnem Giolitum de Ferrariis, 1539). Segons el comentari de Gatta, l’autor d’aquest llibre demostra a un amic seu «che il mestiere più utile del mondo è quello del librario» (p. 3).
Tot i que, com hem dit, pràcticament totes les entrades són d’obres en italià, també se’n troben algunes de publicades a Catalunya, com la de Mercè Bausili i Emili Gasch, Llibreries de Barcelona (2008) o Libreros y bibliófilos barceloneses del siglo XIX, d’Àngel Millà (1956). En conclusió, una obra acumulativa d’un gran mèrit informatiu, amb moltes possibilitats de cara a la futura i definitiva edició, promesa al subtítol.
Amadeu Pons
Coordinador de l’Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari