«Una cierta idea de mundo»

Baricco, Alessandro. Una cierta idea de mundo. Trad., Carmen García-Beamud. Barcelona: Anagrama, 2020. 179 p. (Argumentos; 540). ISBN 978-84-339-6447-2. 17,90 €.

Qualsevol amant dels llibres en algun moment s’ha plantejat la manera de com organitzar els llibres que té a casa, a la seva biblioteca personal o familiar. Com ja sabeu, hi ha múltiples maneres d’organitzar una biblioteca, de classificar un conjunt de llibres, n’hi ha tantes com idiosincràsies personals o familiars: per ordre alfabètic d’autor, per matèries, per gèneres literaris, per col·leccions, per editorials, per la mida dels llibres, pel color del llom... o sense un ordre predeterminat, que també és una altra forma de classificar els llibres.

Alessandro Baricco no segueix cap d’aquestes classificacions. L’any 2013, quan es va publicar per primera vegada aquest llibre a Itàlia, Baricco ja feia deu anys que havia canviat de ciutat. Havia deixat enrere tots els llibres que tenia; a la nova casa no n’hi havia cap. Per tant, va començar de nou una biblioteca que va anar configurant durant aquells deu anys, biblioteca de la qual n’ha seleccionat cinquanta llibres. Aquesta selecció inclou tota mena de temes, de ficció i assaig, d’obres vives, de novetats o de llibres descatalogats i que, com diu ell mateix, representen una certa idea de món, això no vol dir, com ens explica en el pròleg, que siguin per a ell els millors llibres de la seva vida, en cap cas no pretén ser un cànon literari, la qual cosa no se li acudiria pensar mai, al contrari, son fruit de lectures escollides a l’atzar en un període de la seva vida, sense cap més pretensió: cinquanta llibres llegits i ressenyats durant un any, des del novembre de 2011 fins el novembre de 2012.

El que trobarem en aquesta selecció d’obres és un conjunt eclèctic d’autors, tant clàssics com contemporanis, com per exemple, Heròdot, Descartes, Dickens, Zweig, Faulkner, McEwan, Coetzee, Beard, Bolaño, Isaiah Berlin o Fred Vargas i també d’un ampli ventall de temes que van des de la filosofia, la història, la novel·la policíaca fins els esports.

A cada llibre ressenyat inclou la data de la seva lectura, l’autor, el títol del llibre i el motiu pel qual l’ha triat, una breu ressenya, sempre de la mateixa llargària, que ocupen tres pàgines del llibre. Els motius que l’han portat a triar els llibres que ha llegit són molt curiosos i diversos, motius pels quals molts lectors ens podem sentir reflectits, així, per exemple, sabrem per què va triar un llibre de Rebecca West, «Lo compré porque me gustó la portada, las esquinas redondeadas y un papel de impresión insólitamente elegante.» O aquesta altra raó per triar el llibre de Per Olov Enquist, La visita del médico de cámara: «Estaba curioseando en una librería. El azar y una solapa escrita me llevaron ante esta historia que nunca más he podido olvidar.» O aquest altre motiu per comprar el llibre de Christa Wolf, En ningun lugar, en parte alguna: «Un libro con un título como este se compra y punto». O aquesta altra raó per llegir La piel de Curzio Malaparte: «Yo todavía sigo fiándome de los editores. De modo que si Adelphi decide que hay que leer a Malaparte, yo lo leo».

És un llibre de ressenyes molt personal, escrit amb un llenguatge col·loquial, proper, com si estigués parlant amb uns amics, amb contínues referències als àmbits literaris i a la pròpia literatura. Com a mostra, aquest inici de ressenya d’un llibre de Fumaroli: «Es posible que a estas alturas ya os hayáis percatado de que las disputas entre intelectuales han sido, desde siempre y al margen de su aparente elegancia, un deporte violentísimo que se juega a muerte en partidos que pueden durar décadas». O aquesta altra opinió a la ressenya d’un llibre sobre la història del futbol italià: «¿Quién dice que las aventuras de la mente tengan siempre que estudiarse dando la lata con Goethe, Adorno o Freud?» O aquest altre comentari a la ressenya de La paga del sábado de Beppe Fenoglio: «A veces, cuando viajo por el mundo, hay quien me pregunta quiénes son para mí los grandes de la literatura italiana. Se esperan que les ratifique que es Calvino; en cambio yo, por perfidia, a Calvino no lo menciono nunca y en su lugar les respondo: Fenoglio, naturalmente». O quan expressa amb tota naturalitat, comentant l’obra de McEwan: «Para ser sincero, no es que McEwan me vuelva loco. Es un poco maestrillo, no sé si entendéis lo que quiero decir. Tiene siempre esa apariencia de consulta médica, mucho orden y demasiada limpieza.»

La virtut principal del llibre és aquesta voluntat de l’autor de fer-te arribar les seves opinions amb claredat, sinceres, de forma col·loquial, igual que un amic et comenta el darrer llibre que ha llegit. No totes les ressenyes tenen el mateix poder de persuasió, però n’hi ha moltes que aconsegueixen despertar l’interès pel llibre ressenyat. És un bon llibre, útil per a llibreters i prescriptors de llibres, en el qual hi trobaran opinions amenes i valentes. Potser hauria estat bé que, en el pròleg, es fes esment del lloc on van ser publicades per primera vegada, perquè no queda clar si aquestes ressenyes van ser pensades i escrites per ser publicades en un diari, revista o si directament van ser editades en format llibre.

Per cert, sabeu com ordena Baricco els llibres a la seva biblioteca personal? Els té classificats un al costat de l’altre segons l’ordre amb què els ha anat llegint, per així poder anar revivint fragments de la seva pròpia vida i deixar fluir la sensació d’aquella vegada que els va tenir entre les seves mans. Afegiu, doncs, una altra possible manera de classificar els llibres a la vostra biblioteca.

Enric de Balanzó
Exprofessor de l’Escola de Llibreria

 

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.