Vilches Fuentes, Gerardo. Breve historia del cómic. Madrid: Nowtilus, 2023. 357 p. (Breve historia). ISBN 978-84-1305-365-3. 19,50 €.
El còmic. Quin és el seu origen? Com es va introduir dins el món editorial? Quina acollida va tenir? Breve historia del cómic explora aquests interrogants des del seu naixement fins a la seva consolidació. Pertany a «Breve historia», una col·lecció que recopila tota mena d’històries, algunes de les quals ja ressenyades en aquest blog.
Gerardo Vilches Fuentes és professor de didàctica de ciències socials a la Universidad Europea de Madrid i té un vincle molt proper amb la novel·la gràfica. Expert en còmic espanyol, novel·la gràfica contemporània i fanzins, és crític cultural, col·laborador i ressenyador de novel·les gràfiques.
Aquesta és una reedició de Breve historia del cómic (la primera edició, de 2014) amb un format de butxaca i il·lustracions en color, com òbviament havia de ser. Amb tres seccions, l’autor ens porta pel camí que ha recorregut el còmic fins a la seva maduresa com a gènere literari. «El cómic como medio de comunicación de masas», «La revolución del cómic» i «La madurez del cómic» són les tres seccions. Disposa d’un índex onomàstic molt útil amb els noms de les persones mencionades, la majoria, autors i autores de còmics. També, l’autor proposa 100 recomanacions per introduir-se en el còmic, entre les quals ha considerat totes les èpoques i nacionalitats, sense intenció que sigui una llista amb les millors obres, tal com explica.
De segur que no teniu clar quin és l’origen del còmic. És cert que la narrativa gràfica ha existit des de sempre i els seus inicis es poden trobar en les pintures rupestres. Però el còmic és un art diferent, neix vinculat a la possibilitat de reproduir-lo, és un objecte industrial que es reprodueix massivament amb mitjans mecànics. Per tant, on situem l’origen? Doncs resulta que va néixer a Suïssa, al segle XIX, gràcies a un professor miop anomenat Rodolphe Töpffer. La seva miopia li va causar una frustració que pagava amb gargots, com ell els anomenava, i que distribuïa entre els seus alumnes. Però el que no sabia Töpffer és que acabava de crear un gènere literari que seria admirat per moltes persones.
Així i tot, el còmic no va ser benvingut de primeres. Töpffer va ser criticat i molts acadèmics pensaven que aquells gargots eren vulgars i de mal gust. Si haguessin sabut l’èxit que va tenir després… Afortunadament, el professor va tirar endavant gràcies a les bones crítiques de Goethe, i altres artistes van començar a fer els seus propis gargots.
El còmic va començar a introduir-se a poc a poc en la premsa als Estats Units, impactant en el periodisme i la comunicació. Va ser una manera d’expressar-se «con ideas revolucionarias y una nueva forma de contar las noticias, más sensacionalista y con una presencia de la imagen mucho más importante que hasta entonces». Això va enfortir-se amb l’arribada del color amb Pulitzer el 1894, el primer a imprimir a color el seu diari, el New York World.
No podem continuar parlant del còmic sense mencionar el Japó, que actualment suposa el mercat més gran del còmic mundial. El manga s’afegiria al mercat amb les seves pròpies característiques, molt diferent de les d’Occident, però amb certes similituds. És caracteritzat per l’ordre de lectura invers al nostre, l’ús de línies cinètiques, deformació de figures i personatges caricaturescs a escenaris realistes. Una de les figures més importants va ser Osamu Tezuka, denominat «el déu del manga» al Japó, que va influenciar molts artistes contemporanis, els quals van imitar el seu estil i recursos de dibuix. I cal destacar el duet Fujiko Fujio, els creadors de Doraemon.
Mentrestant, a Europa apareixien Les aventures de Tintin et Milou des del 1929, que va començar amb una controvèrsia pel tipus d’aventures dels personatges, l’autor dels quals, Hergé, va ser acusat de simpatitzar amb els nazis. Però després de la Segona Guerra Mundial, l’autor va moderar la seva ideologia i va oferir una visió més oberta, tolerant i humanista que el va ajudar a consolidar-se i també a divulgar el corrent estilístic de línia clara.
No tot van ser lloances, l’arribada dels còmics de crims i terror va causar escàndols, malgrat que es van imposar per sobre dels superherois. Els continguts de violència i immorals, sexe, nus, drogues, crims i homosexualitat van estar prohibits, i això va fer que els retiressin del mercat. Però els autors van continuar creant-los i van passar a ser els còmics underground. No obstant això, no van ser acceptats per cap editorial; tanmateix, el moviment es mantindria amb força. Mentre que el crim i el terror tenien tantes limitacions, els superherois van tornar a adquirir fama. Es van crear nous superherois a causa de les poques vendes en comparació als temps d’abans, que van suposar l’origen de Marvel i una revolució en la història del còmic.
Amb el temps, van començar a agafar valor els continguts adults. Qui deia que els còmics només eren per als petits? Així mateix, van adoptar més gèneres i es van atrevir a tractar temes controvertits en aquella època, com l’homosexualitat. Els underground van optar per l’autoedició i van començar a ser els còmics independents i alternatius.
Els anys vuitanta van ser una època de canvis i el còmic es va anar transformant. Els superherois es van mantenir fins a l’arribada de la televisió i els videojocs, que es van emportar part dels lectors habituals. Només aquells més fanàtics en compraven. El mercat es va haver de reinventar i van obrir llibreries especialitzades on també es podria comprar marxandatge. En el cas del Japó, la majoria dels còmics es portarien a la televisió en forma d’animació i sorgirien els denominats anime i el «matrimoni manga-anime», així com el fenomen Dragon Ball. Sailor Moon, Card Captor Sakura, One Piece, Naruto, Crayon Shin-chan i Berserk també van arribar al mercat, però això ja forma part dels noranta. Espanya va quedar endarrerida en la carrera dels còmics perquè tant els superherois (estatunidencs, clar) com el manga es van «menjar» quasi tot el mercat espanyol.
Al segle XXI, el gènere s’imposa a l’altura de qualsevol altre i entra en grans superfícies i llibreries generalistes. Diversitat de temes i punts de vista. Ja es tracta d’un moviment global per la seva internacionalitat, on autors de països sense tradició prèvia també mostren el seu art travessant les fronteres i incorporant-se al mercat. Arribats a aquest punt, quin serà el futur del còmic? Doncs encara està per veure, però segur que ens sorprendrà!
Com veiem, el còmic va haver de mostrar-se ferm per consolidar-se com a gènere. El camí no va ser fàcil i va trobar-se amb molts obstacles. Breve historia del cómic explica la seva història fascinant passant per títols imprescindibles, des dels primers, com Little Nemo in Slumberland, fins a aquells que segueixen avui dia, com Popeye.
Alguns dels títols que més destaca són Superman, que va iniciar l’època daurada dels llibres de còmics i, juntament amb el personatge de Batman, van obrir les portes als futurs superherois; L’ànec Donald, de Carl Barks, en l’entorn de Disney; Astèrix el gal, acompanyat del seu amic Obèlix; La flûte à six schtroumpfs, on van aparèixer per primera vegada els follets blaus que coneixem com els barrufets; Mortadelo y Filemón, els personatges cèlebres més venuts del còmic espanyol; La familia Burrón, que representava un retrat fidel de la societat mexicana; Superlópez, paròdia de Superman; Teenage Mutant Ninja Turtles, paròdia de Daredevil…
Una de les coses que més m’han cridat l’atenció han estat la quantitat d’històries que avui dia tothom coneix, però que realment no sabem que el seu origen va ser en el còmic. Moltes sèries actuals van sorgir del còmic i m’ha sorprès que molts dels títols esmentats els coneixia pensant que es tractava d’una sèrie, pel·lícula o novel·la; no d’un còmic. Així que, sembla que ha tingut un gran impacte…
En la meva opinió personal, Vilches Fuentes aconsegueix resumir breument quina és la història del còmic, tal com titula la seva obra. Amb il·lustracions en color i un format de butxaca, ofereix als lectors una anàlisi profunda i entenedora de les diverses etapes i transformacions que ha viscut el còmic des dels seus inicis fins als nostres dies, passant de ser un mitjà popular a un art contemporani. L’autor ofereix una narrativa amena mitjançant anècdotes i aconsegueix sintetitzar dècades de creativitat i innovació, proporcionant una guia essencial tant per als aficionats com per als estudiosos del gènere.
Lara Díaz Martínez
Graduada en el doble grau en Comunicació Audiovisual + Informació i Documentació (2018-2023)
laradiazmar@gmail.com
Afegeix un nou comentari