Díez de Revenga, Francisco Javier. Poetas españoles del siglo XXI: aproximaciones al mapa poético actual. Vol. 1. Barcelona: Calambur, 2015. 186 p. (Selecta philologica; 1). ISBN 978-84-8359-363-9. 20 €.
Francisco Javier Díez de Revenga, catedràtic de literatura espanyola de la Universitat de Múrcia, presenta aquest llibre sobre poetes espanyols del segle XXI. L'autor ha publicat nombrosos estudis sobre literatura i poesia espanyola, concretament del Segle d'Or espanyol i del segle XX, i és especialista en la Generació del 27. Aquest llibre té un aire d’obra de consulta, pel seu caràcter informatiu i per la facilitat amb què el lector hi trobarà informació sobre poetes, de diferents generacions, que han publicat llibres durant els primers quinze anys d'aquest segle. Díez de Revenga, seguint un criteri exclusivament personal ‒així ho indica a la introducció‒, ha triat vint-i-sis poetes nascuts entre 1926 i 1985 que destaquen per la seva excel·lència o excepcionalitat. L'obra és el primer volum de la col·lecció «Selecta philologica», nascuda amb la intenció de publicar obres de caire acadèmic d'abast internacional.
Seguint un ordre cronològic, Díez de Revenga ens passeja per totes i cadascuna de les trajectòries poètiques dels autors escollits. Comença amb el més veterà, José Manuel Caballero Bonald (1926) i finalitza amb Virginia Cantó (1985), una de les quatre autores que apareixen a la selecció; autors distanciats per una seixantena d'anys. La presentació dels poetes és directa, res de preàmbuls o divagacions biogràfiques: primer llibre publicat en el període tractat, i menció de premi, si és el cas. És així com l'autor ens endinsa en tot de mons poètics, analitzant minuciosament llibre per llibre, per tal que el lector es faci una idea de cadascun dels poetes: el satíric i rebel, la de la claror i d'elevada espiritualitat, el cosmopolita i elitista, el crític i sarcàstic, la intimista i profunda, o el que té especial sensibilitat pels espais, per citar-ne alguns.
Autor per autor, i obra per obra, Díez de Revenga ofereix una anàlisi no només de contingut sinó també estructural. D'una banda, exposa quins són els temes recurrents dels autors (vida, mort, record, pas del temps, celebració) i des de quin punt de vista els tracten. A les pàgines dedicades als poetes més veterans s'entreveu el profund coneixement que l’autor té de l’obra anterior, així com la seva expertesa en la Generació del 27; fa gaudir el lector quan relaciona versos actuals amb els de Luis Cernuda, Jorge Guillén o Vicente Aleixandre. A més, alguns poetes ens situen en diferents indrets del planeta. Així Clara Janés, a Río hacia la nada (2010), ens transporta fins a la riba del Ganges tot fluint entre existència i abisme, rituals de llarga tradició i un present inestable. José María Álvarez, a Sobre la delicadeza de gusto y pasión (2006), ens condueix cap a un París ple d'espais de sensualitat i felicitat; però també ens mostra aquesta mateixa ciutat, des d'una soledat més calmada, al conjunt «Poemas del exilio». Luis García Montero, a Vista cansada (2008), dedica un poema a Nova York tot mirant d'entendre el sentiment d'un poeta a l'espai d'un altre poeta, i rememorar d’aquesta manera Lorca. En uns termes més absoluts, Pascual García reposa els seus versos en una mítica representació de la vida rural, a Alimentos de la tierra (2008). També Luis Bagué fa servir a Paseo de la identidad (2014) els poemes com a arma per rebel·lar-se contra un món globalitzat que perd la identitat i, de rebot, la fa perdre a l'individu.
D'altra banda, l'autor presta especial atenció a l'estructura, tant pel que fa als poemes com pel que fa al llibre com a unitat. En primer lloc, i respecte als poemes, destaca la varietat de registres poètics d'autors com Antonio Martínez Sarrión o el retorn al vers isosil·làbic de Pere Gimferrer. Díez de Revenga remarca la narrativa lírica de Jorge Urrutia i reivindica també la revitalització de gèneres clàssics oblidats com ara l'oda horaciana, l'anacreòntica o l'epigrama que fa Ginés Aniorte. En segon lloc, també analitza cada llibre de manera global. Així, en detalla les seccions, reflexiona sobre el perquè d'un ordre i no d’un altre, ens fa saber si es tracta de reculls o de llibres cohesionats, comenta els poemes que obren i tanquen les obres. A més a més, l’autor no s'oblida d’esmentar els editors quan la feina és excel·lent («este libro de poemas, admirablemente editado»), els il·lustradors, els traductors (en edicions bilingües) i els prologuistes. Ara bé, sobta que en un llibre escrit amb un rigor impecable, Díez de Revenga no hagi seguit un estil unitari a l’hora d’anomenar els autors, i en el cas de les quatre dones s’hi refereixi sovint només amb el nom, un tracte de familiaritat que no fa servir amb la gran majoria dels homes.
Convé ressaltar que el punt fonamental d'aquest treball és que amb una lectura amena (l'edició hi ajuda: pàgines àmplies, marges generosos), obtenim un bon retrat de cadascun dels poetes: copsem el seu estil, els temes que tracten, si és una poesia dirigida a tots els públics o, contràriament, una poesia més complexa. Amb tota la informació que s’aporta, el lector s’interessarà per llegir certes obres o seguir la trajectòria de determinats poetes. A més, aquest llibre ajudarà el lector a l’hora de recomanar poesia, tasca no gens fàcil i tanmateix ben necessària. Aquesta obra és, sens dubte, un bon recurs per conèixer millor el panorama de la poesia espanyola actual. No és sobrer esmentar aquí que recentment s’ha publicat Mig segle de poesia catalana: del Maig del 68 al 2018, una antologia, la tercera part de la qual abasta el període des del 2001 fins a l'actualitat. Tot i ser un altre tipus d'obra, tant pel que fa a la selecció i el volum (inclou 232 poetes i sengles poemes), és també una eina essencial per tenir ben present la poesia catalana.
En conclusió doncs, aquesta és una obra interessant per conèixer quins llibres de poetes espanyols s'han publicat en els darrers anys. Permet al lector fer-se una idea prou profunda de cadascuna de les obres i, sobretot en el cas dels poetes més joves, tenir presents noms i camins poètics que tot just s’inicien. Un cop acabada la lectura d'aquest llibre, a part d'haver descobert noves veus i haver-se documentat sobre una vintena d'autors, el lector queda amb unes ganes immenses de llegir molta més poesia: voracitat poètica en estat pur.
Maria Delmàs
Bibliotecària, a Nubilum
Twitter: @mariadelmas
Afegeix un nou comentari