«Why we read: seventy writers on non-fiction»

Greywoode, Josephine (ed.). Why we read: seventy writers on non-fiction. London: Penguin Books, 2022. VI, 154 p. ISBN 978-1-802-06095-9. 13 €.

Quisiera consignar un milagro trivial, del que uno
no se da cuenta hasta después que ha pasado:
el descubrimiento de la lectura. El día en que los
veintiséis signos del alfabeto dejan de ser trazos
incomprensibles en fila sobre un fondo blanco,
arbitrariamente agrupados, y se convierten en una
puerta de entrada que da a otros siglos, a otros
países, a multitud de seres más numerosos de los
que veremos en toda nuestra vida, a veces una idea
que cambiará las nuestras, a una noción que nos
hará un poco mejores o, al menos, un poco menos
ignorantes que ayer.
Marguerite Yourcenar[1]

A la pregunta que l’editorial Penguin llença a diversos autors de la seva cartera sobre per què llegeixen, l’escriptora sueca Marit Kapla respon amb un lacònic «I read because I can». En efecte, llegim perquè podem. Perquè en sabem. Perquè algú en el seu dia va tenir la immensa generositat de donar-nos la clau al coneixement, a altres mons. De tan obvi, ens pot semblar una boutade, però en un món on encara més de 750 milions de persones són analfabetes, no és cap ximpleria recordar que som uns privilegiats.

Why we read: seventy writers on non-fiction és una mena d’antologia de microassajos on, en poc més de 150 pàgines, setanta autors i autores (amb paritat total) de l’editorial Penguin, figures rellevants del món intel·lectual contemporani, reflexionen al voltant de la pregunta «per què llegim no-ficció?»

La selecció de textos segueix l’ordre alfabètic dels noms dels seus autors i van des d’unes poques línies a no més de quatre o cinc pàgines. Científics, filòsofs, historiadors, assagistes es troben en aquest volum, que es pot llegir seguint l’ordre proposat d’una tacada o bé aleatòriament, obrint-lo per qualsevol pàgina.

Les diverses raons esgrimides per molts dels autors sovint giren al voltant de les mateixes idees, la qual cosa fa que la lectura pugui resultar a estones una mica repetitiva. Hi trobem motius evidents: per aprendre, adquirir coneixements, per evadir-se, submergir-se en altres mons, viatjar, nodrir l’esperit.

També per establir un diàleg amb el passat, inspirar-se i continuar transmetent la torxa del coneixement a generacions futures, com apunta el matemàtic Milo Beckman. Clare Chambers o Ha-Joon Chang es posen a prova a través de la lectura llegint autors de qui difereixen per fomentar així l’esperit crític. Emma Jane Kirby o John Gray, en canvi, necessiten la lectura com un salvavides en temps incerts i convulsos de pandèmies i confinaments. En una línia similar, d’altres, com Lucy Jones o Esmé Weijun Wang hi troben consol contra la petitesa de ser un punt en l’univers en el cas de la primera o contra la finitud en el cas de la segona, perquè llegir ajuda a entendre i en les pàgines dels llibres almenys hi podem albirar aquells canvis descartats en les tries de les nostres vides a través de les tries i les mirades dels altres. També hi trobem raons antagòniques, com la del psicòleg Steven Pinker, qui creu que la lectura ens fa «menys racistes, sexistes, xenòfobs, homòfobs i autoritaris» (p. 121), mentre que l’historiador Richard J. Evans ens recorda amb l’exemple del nazisme que la lectura no necessàriament sempre ens fa millors persones.

De raons n’hi ha de tot tipus, tants caps, tants barrets, però si hi ha una teoria que destaca per simpàtica i entranyable és la del filòsof Scott Hershovitz, gràcies a la qual va aconseguir inocular el cuquet de la lectura al seu fill petit: «Llegir és un superpoder. Hank, si saps llegir, pots anar al passat. Pots anar al futur. Fins i tot pots anar a veure Superman. Ell pot parlar amb tu, si saps llegir» (p. 76). Els llibres com a màquines del temps, com a artefactes que ens interpel·len, com a bons amics amb qui conversar.

Si bé a Why we read hi podem trobar una bona col·lecció de citacions interessants entorn de la lectura, com a llibre li falta una certa unitat, cohesió. Es troba a faltar alguna mena d’introducció, un pròleg que justifiqui el propòsit de l’editora, Josephine Greywoode. A més, alguns autors reflexionen sobre la lectura en general, tema ja àmpliament abordat (recordem exemples com Descartes, Proust, Steiner o més recentment  Irene Vallejo), i no se centren tant en la lectura de llibres de no-ficció, com es podria esperar pel subtítol i que resultaria sens dubte més innovador. No obstant, aquestes setanta veus conformen un mosaic prou ric com per ampliar la nostra mirada amb punts de vista que de ben segur no ens havíem parat a considerar.

Mònica Sáez Mateu
De la 8a promoció de l’Escola de Llibreria