«Adolescents i lectura: el binomi fantàstic»

Portell Rifà, Joan; Ruiz Chacón, Gisela. Adolescents i lectura: el binomi fantàstic: o com acostar, treballar i promocionar la lectura entre els joves. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2019. 144 p. (Créixer. Coneixements; 8). ISBN 978-84-9191-060-2. 14,90 €.

Recordeu quan vam ressenyar, en aquest mateix blog, el llibre Llegim?: com fer lectors entusiastes? Es tractava d’una lectura orientada sobretot a aquelles persones que tenen com a objectiu fomentar –i encomanar– el gust per la lectura entre els més petits.

Doncs bé: els nanos han crescut. I ara què fem?

La mateixa editorial (Publicacions de l’Abadia de Montserrat) i el mateix autor (però aquest cop, amb companyia) signen un àgil document on es posa de manifest la necessitat d’acompanyar la lectura en una de les etapes personals més difícils, l’adequació de les lectures segons la persona que tinguem al davant i, entre d’altres, com de necessària és la figura del professional bibliotecari orientat a donar suport en aquesta franja d’edat.

Però no ens avancem: en els paràgrafs següents anireu fent un tastet del contingut de cada capítol. I si voleu una cosa més visual, podeu seguir aquest fil de Twitter on es mostren il·lustrades algunes de les idees clau del llibre.

Estructura del llibre

144 pàgines dividides en 7 capítols, que són aquests:

• Què són els adolescents? Això, què són? Bé, de saber-ho tothom ho sap, però pocs sembla que els coneguin bé. És una etapa que tots l’hem viscut o sobreviscut com hem pogut, i ara ens toca ser a l’altre costat i mirar de ser una mica útils. No és fàcil ser adolescent, intervenen molts factors i consta de diverses etapes. Cal doncs, tenir paciència i ser conscients que l’entorn els influeix moltíssim i que els mètodes utilitzats fins ara per fomentar la lectura entre els més petits aquí ja no ens serveixen.
• Lectura i adolescents. Qui afirmi que els adolescents no llegeixen estan equivocats. Sí que ho fan, i hi ha estudis que ho recullen (sabíeu que el 80 % dels adolescents entre 10 i 14 anys llegeixen sovint? I que dels 14 als 24 és la franja més lectora?). Òbviament hi ha abandonament i desencís, sí, i cal mirar com ho podem revertir. En aquest capítol es donen les claus per entendre com la influència dels seus amics els deriven cap a un consum d’oci i/o gustos determinats i que, contra això, a vegades pot ser difícil lluitar (però no impossible).

• El i els mediadors. En els infants, la figura del mediador s’identifica bé. Són molts els qui assisteixen a hores del conte, tenen familiars que els llegeixen, recomanen i/o compren llibres, etc. També en l'àmbit escolar. Però clar, de grans ja no tant. La lectura es converteix en una cosa més social inclús sovint més digital, és fàcil quedar-se'n fora. La figura del mediador serà clau. Si volem convertir-nos-hi, caldrà que coneguem bé el context. Com, on, quan i què llegeixen els adolescents?
• Adolescents, lectura i institut. Els dos autors del llibre tenen prou experiència professional com per concloure que la majoria de persones adultes tenen un mal record de les lectures escolars obligatòries. De fet, el tema de les lectures obligatòries potser donaria per a un llibre sencer tot ell! I és que arriba un moment que molts adolescents deixen de llegir per plaer per ocupar-se de les lectures obligades, i aquí ja tenim el primer problema. Els autors també defensen que potser el problema no és la lectura en si sinó la tria del llibre: no tothom està al mateix nivell lector ni té la mateixa maduresa per entendre un text (o gaudir-lo!). S’hauria d’apostar per personalitzar l’itinerari lector al màxim possible? També és de vital importància que els centres comptin amb una biblioteca escolar com Déu mana, que no sempre és així. Aquesta hauria de tenir fons d’acompanyament als estudis i fons per al simple plaer de llegir. Un bibliotecari escolar és un gran mediador, però cal una figura professional i que tingui recursos per dur-ho a terme.
• Lectura adolescent i biblioteques. Tot adolescent hauria de tenir al seu abast una bona biblioteca escolar (per tant, CAL INVERTIR-HI!), una biblioteca personal (llibres propis) i una biblioteca pública a prop. Es compleix? Quasi mai. La falta de voluntat política i, sobretot, la falta de recursos, fan decaure alguna de les potes. També aquí els autors fan un incís sobre com haurien d’atendre les biblioteques públiques els joves: hi ha espais per a ells? Sembla que ara comença a ser tendència, però encara falta bastant per normalitzar-ho. (Es recomana la lectura del Decàleg del bibliotecari juvenil, presentat a les 15es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació, 2018) (aquí, més informació).

• Inspiracions actuals | Els imprescindibles (més o menys). Finalment, els capítols 6 i 7 agrupen projectes, idees i accions que poden inspirar-nos, tant de Catalunya com de la resta de l’Estat i del món. S’inclou també una selecció de títols i, ja fora de la llista de capítols, una extensa bibliografia que pot ajudar a qui vulgui entrar en el terreny del foment lector a joves i adolescents.

Si bé és un llibre que s’acosta molt al perfil docent i/o bibliotecari, també serà molt útil per a tots aquells agents al voltant del llibre i la lectura, com els llibreters i les seves llibreries. Cal també que aquestes persones, aquests adults del demà, tinguin llibreries de referència a prop i puguin trobar-hi allò que busquen.

Per exemple: com us he dit, hi ha un capítol que fa referència a la necessitat de tenir espais joves a les biblioteques públiques. Salvant distàncies, això també ho podríem aplicar a algunes llibreries. Com teniu la secció de joves? Cuidar-la, diferenciar-la i oferir continguts de qualitat és la base per formar lectors.

Sens dubte aquesta lectura ens permetrà desenvolupar estratègies o, si més no, entendre una mica més els adolescents i descobrir a poc a poc la clau per ajudar-los a no perdre el fil. 

Els autors

Per una banda Joan Portell (i copio de la ressenya anterior) és professor universitari i escriptor. De la seva biografia destacarem que va ser codirector de la revista Faristol durant el període 2007-2017 i que actualment col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació i revistes. L’any 2008 va rebre el Premi Llibreter pel llibre Fill de Rojo, il·lustrat per Ignasi Blanch, i el 2012 va rebre el Premi Pica d’Estats en la categoria de premsa escrita d’informació general.

Per l’altra banda, Gisela Ruiz és bibliotecària (i llicenciada en Medicina també) i actualment és la directora de la Biblioteca Elisenda de Montcada. Anteriorment havia estat la directora de la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa de Parets del Vallès, única especialitzada en infants i joves que queda a Catalunya. L’any 2016 va obtenir un permís de set mesos per formar-se en diferents biblioteques de Nova York, especialment pel que fa a les accions que es desenvolupen amb els joves.

Text i il·lustracions: Eli Ramirez
Bibliotecària

Podeu fer-hi un tast de les primeres pàgines de l'obra.

Informació de servei: Marxem de vacances! El butlletí del blog tornarà al setembre. Bon estiu i bones lectures!