setembre 2018

Butland, Stephanie. La vida escondida entre los libros. Trad., Laura Fernández. Barcelona: Los Libros del Lince, 2018. 270 p. ISBN 978-84-17302-04-7. 19,90 €.

Loveday Cardew, protagonista de la primera novela escrita por la británica Stephanie Butland, se plantea a lo largo del texto diversas preguntas y realiza algunas reflexiones sobre el sector del libro en las que centraré el contenido de esta reseña. Todo ello lo hace desde su posición de dependienta en una librería de viejo denominada Sin Palabras en la ciudad de York, al norte de Inglaterra.

Darling, Annie. La pequeña librería de los corazones solitarios. Trad., Helena Álvarez de la Miyar. Madrid: Titania, 2018. 349 p. (Titania amour). ISBN 978-84-16327-52-2. 16,50 € en paper, 5,99 € llibre electrònic.

«[…] Contigo al timón, Marcapáginas comenzará un nuevo capítulo de su historia. Estoy convencida de que no podía haber dejado mi adorada librería en mejores manos. Porque, si hay alguien que sepa el lugar tan mágico que puede ser una librería y que todo el mundo necesita un poco de magia en su vida, esa eres tú, querida […].»

Pérez-Adsuar Belso, Antonio. La odisea del libro: la transición digital: guía para autores, editores, libreros y bibliotecarios. Pról., Javier Celaya; epíl., Manuel Gil. Barcelona: Diëresis, 2017. 178 p. ISBN 978-84-946289-1-7. 15 € en paper, 7,59 € llibre electrònic.

Començo aquesta ressenya citant una frase que Pérez-Adsuar escriu a l’epíleg i que resumeix l’objectiu d’aquest llibre. Ell explica que la seva intenció ha estat «dotar de herramientas a los autores, editores y libreros —i als bibliotecaris, afegeixo jo— para seguir siendo relevantes en el mundo digital hacia el que nos encaminamos» (p. 153). Ens agradi o no, l’única manera de prendre decisions correctes és a partir d’una anàlisi que reflecteixi la realitat de manera lleial i sense disfressar-la. El llibre de Pérez-Adsuar fa, dolorosament, això. Sí: descriu molt bé la situació actual tant del món editorial com dels espais culturals, i dedica capítols específics a oferir propostes sobre com el llibre, l’autor, l’editor, la llibreria i la biblioteca haurien d’encarar el futur, és a dir, la seva refundació: quines haurien de ser les seves noves característiques i qualitats, quina hauria de ser la seva nova identitat. Són temes delicats i de digestió difícil. Però diguem-ho ben clar: l’autor ni s’enganya a si mateix ni enganya els altres, i en això rau la força, la valentia i la vàlua del llibre.

Lluch, Gemma. La lectura: entre el paper i les pantalles. Vic: Eumo, 2018. 167 p. ISBN 978-84-9766-631-2. 14,90 €. 

A dia d’avui Gemma Lluch és, probablement, la veu més documentada a casa nostra per parlar de la lectura. I ho fa especialment des de la Universitat de València, en l’activitat de recerca que hi desplega, o en publicacions pròpies com la que avui comentem. La lectura: entre el paper i les pantalles és un assaig que mira de traçar, en un moment que l’ecosistema del llibre i la lectura és en plena transformació, si no és que ja s’ha transformat radicalment, «un mapa de les complexitats associades al concepte lectura», un concepte que ara mateix desperta més preguntes que no ofereix respostes, començant per «la pregunta essencial: què és la lectura?».

Gassol, Olívia; Bagur, Òscar (eds.). La poesia catalana al segle XXI: balanç crític. Barcelona: Societat Catalana de Llengua i Literatura, 2018. 122 p. (Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura; 14). ISBN 978-84-9965-405-8. 18 €.

La Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, ha publicat recentment La poesia catalana al segle XXI: balanç crític. En aquesta publicació s’hi recullen els treballs acadèmics que es van dur a terme en una jornada que es va celebrar el 28 d’octubre de 2016.

Iborra, Josep. L’estupor. Catarroja, etc.: Afers, 2018. 224 p. (Literatures; 14). ISBN 978-84-16260-50-8. 17 €.

Mais ne lisez pas, comme les infants lisent, pour vous amuser, ni comme les ambitieux lisent, pour vous instruire. Non, lisez pour vivre.

Gustave Flaubert: Carta a Mademoiselle Leroyer de Chantepie. Juny del 1857.

Josep Iborra fou un lector tan feliç, un home tan convençut que llegir i viure són la mateixa cosa, que la millor manera que va trobar d’habitar per sempre més el paradís de la literatura fou explicar-ho. Contar com els llibres i la lectura li van obrir els ulls a la vida. Explicar l’experiència de la literatura per explicar-se un mateix.

Berg-Ehlers, Luise. Inolvidables: grandes autoras que escriben para los pequeños. Trad., Rosa Pilar Blanco Santos. Madrid: Maeva, 2018. 172 p. ISBN 978-84-17108-39-7. 29,90 €.

«¿Existe algo más emocionante y divertido que regresar al país que hace tiempo hubo que abandonar por hacerse mayor? ¿Hay algo más melancólico que saber que solo se puede regresar al país abandonado por medio de la lectura de aquellos libros que crearon dicho país?» (p. 11). Són aquestes les preguntes, entre d’altres, que l’autora de Inolvidables: grandes autoras que escriben para los pequeños exposa a la introducció d’aquest llibre i que ens porten, com ella mateixa exposa, a una evidència: que aquest país de la infantesa o de la joventut, de llibres i lectures, està ple d’autores, dones que escriuen contes per a nenes i nens, per a lectors i lectores joves.

Llovet, Jordi (dir.). La literatura admirable: del Génesis a Lolita. Barcelona: Pasado & Presente, 2018. 714 p. ISBN 978-84-947694-4-3. 35€.

A La literatura admirable, Jordi Llovet es fa responsable d’aplegar cinquanta-quatre articles d’especialistes de gran solvència sobre cinquanta-vuit obres dignes d’admiració (la desproporció ve del fet que als articles corresponents es comenten tres obres de W. Shakespeare i tres d’Italo Calvino).