maig 2021

López, María Emilia; Sanjuán, Beatriz; Ventura, Antonio. Anidando entre palabras [en línia]: orientaciones para el fomento de la lectura en la primera infancia. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina (CERLALC), 2020. 115 p. [Consulta: 14 abril 2021].

A l’Amèrica Llatina ja fa molts anys que inverteixen i s’interessen per la promoció de la lectura a la primera infància. L’any 2020, des del CERLALC (Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe), van publicar un document titulat Anidando entre palabras: orientaciones para el fomento de la lectura en la primera infancia, on  M.ª Emilia López, Beatriz Sanjuán i Antonio Ventura formalitzen els principis que s’han de tenir en compte per a la mediació de la lectura amb infants menors de sis anys, de forma molt acurada i ben documentada.

Dyakonova, Xènia. Apunts de literatura russa i un afegit polonès. Figueres: Cal·lígraf, 2020. 296 p. ISBN 978-84-122123-5-8. 20 €.

Esteu buscant un llibre més sobre literatura russa? On apareguin formalment i rigorosa els autors i les obres més importants...? Doncs aquest volum no és el que busqueu. Ja ho adverteix l’autora al pròleg: «No em proposo traçar un panorama global de la literatura russa». En canvi, tenim una obra singular i deliciosa, on potser falten clàssics però abunden rareses i curiositats. Sabíeu, per exemple, que Puixkin es va mofar poèticament de la Immaculada Concepció, cosa que li va portar problemes amb el tsar Nicolau I? O que a Gógol li agradava tricotar? Que Txékhov era metge? Que Txaikovski va enregistrar la veu de Tolstoi en un fonògraf?

Piccolini, Patricia. De la idea al libro: un manual para la gestión de proyectos editoriales. México: Fondo de Cultura Económica, 2019. 354 p. (Libros sobre libros). ISBN 978-607-16-5670. 22 €.

La comunicació i la transmissió d’experiències són un fet consubstancial a la naturalesa humana. Així en deixa testimoni, primer, l’oralitat i, des de fa 5.000 anys, si més no, l’escriptura. Una data que s’ha consensuat com la fita que dona pas a la història en establir un tall amb la prehistòria. Des de fa cinc-cents anys, l’imaginari occidental ha establert una altra fita en aquest procés comunicatiu, amb l’aparició de la impremta a Magúncia, tot i que el pas del territori manuscrit a l’imprès té els seus antecedents en la cultura xinesa mil anys abans. Podem dir però, que el llibre, abans que la impremta, té una vigència de cinc mil·lennis, encara que són poques les empremtes que han arribat entre nosaltres dels dos primers terços d’aquest període, com assenyala Svend Dahl en la seua canònica Historia del libro.