maig 2021

Roger, Marc. La librería de monsieur Picquier. Trad., Juan Vivanco. Barcelona: Duomo, 2020. 223 p. (Nefelibata). ISBN 978-84-17761-52-3. 16,80 €.

Marc Roger és el que es diu un lector públic. Organitza lectures a tot França i principalment a llibreries. L’any 2014 va ser distingit pel jurat del Gran Premi Livres Hebdo (presidit per Amélie Nothomb) pel seu extraordinari paper d’intermediari entre els llibres i el públic en general. Grégoire et le vieux libraire (títol original de La librería de Monsieur Picquier) és la seva primera novel·la.

Inteligencia artificial [en línia]: transformaciones y retos en el sector editorial. Por Michael Bhaskar et al. Coord., Fredy Adolfo Forero Villa. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (Cerlalc), 2020. 92 p. (Dosier Cerlalc. Derecho de autor). [Consulta: 14 abril 2021].

El Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe, Cerlalc-Unesco ha publicat un informe sobre l’impacte que té i que pot tenir la intel·ligència artificial (IA) en la cadena de producció i difusió del llibre. El treball, titulat Inteligencia artificial: transformaciones y retos en el sector editorial, s’adreça al context llatinoamericà, tot i que bona part de les anàlisis i reflexions que conté són aplicables a d’altres àmbits.

Gracia, Jordi (ed.). Los papeles de Herralde: una historia de Anagrama: 1968-2000. Barcelona: Anagrama, 2021. 477 p. (Biblioteca de la memoria; 43). ISBN 978-84-339-0814-8. 19,13 €.

Les investigacions del professor Jordi Gracia ens porten aquesta vegada als arxius d’Anagrama per interpretar i il·lustrar la història d’aquesta ja mítica editorial barcelonina. Constatem que la història d’Anagrama és la història del seu fundador i l’evolució del seu catàleg reflecteix també l’evolució ideològica d’Herralde, al principi com a lluitador contra el capitalisme i la seva expressió espanyola, el franquisme, més endavant com a desencantat de la mai arribada revolució i finalment com a profeta de les noves literatures emergents.

Piquer, Adolf. La identitat narrativa valenciana en el segle XX. València: Institució Alfons el Magnànim: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2020. 238 p. (Estudis universitaris; 172). ISBN 978-84-7822-870-6. 18 €.

Quina és la intenció d’una història literària? Aquesta és la pregunta cabdal que cal tindre present abans, durant i després de llegir qualsevol escrit d’història o de crítica literària. Tothom sap que la Història no és més que un relat i que la seua construcció no és un afer menor, sinó que és cabdal per entendre-la. La Història, en general, però la història literària també, ha servit com a reforçament ideològic, de justificació nacional o de reivindicació social, per exemple. Una història literària pot condemnar a l’oblit tota una generació (pensem per exemple en les lectures anteriors de l’edat moderna catalana) o reivindicar-ne el valor. De fet, l’exercici més interessant de la historiografia literària és justament aquest: el de poder reivindicar obres que per motius determinats han estat marginades.

Pérez Priego, Miguel Ángel. Introducción a la historia del libro. Madrid: Universidad Nacional de Educación a Distancia, 2020. 177 p. (Grado). ISBN 978-84-362-7672-5. 20 €.

El llibre és un dels productes intel·lectuals més influents en la vida i organització social de les persones i, per tant, la seva història contribueix a la comprensió de la forma de viure de la societat de cada època i territori. Pérez Priego presenta en forma de manual un resum de la història del llibre, des dels seus orígens a l’antic Egipte fins al llibre electrònic contemporani.

Taibo, Carlos. El lector desmemoriado: desventuras de un bibliofrénico. Las Rozas de Madrid: Negra Ediciones, 2020. 209 p. ISBN 978-84-122522-0-0. 13,90 €.

Carlos Taibo porta tota la vida acadèmica publicant llibres de la seva especialitat, les transicions polítiques en l’Europa Central i Oriental contemporània. N’és un gran especialista. També ha enarborat la bandera de la teoria del decreixement com a una de les solucions per frenar el capitalisme que està desgavellant les societats i el medi ambient. I ha defensat l’anarquisme com una forma viable d’organització social. Com si es tractés de roselles enmig d’un camp de blat, en els últims anys ha fet aparèixer entre totes aquestes obres polítiques alguns llibres que ens mostren les altres passions de l’autor: Fernando Pessoa, Walter Benjamin, Portugal, i també aspectes relatius a la manipulació a través de la llengua. Ara, amb El lector desmemoriado ens porta cap el terreny dels llibres i la lectura, dels que se sent un gran malalt, fins al punt d’inventar-se un nom per a la seva malaltia, bibliofrènia, com si es tractés d’una obsessió impossible de controlar.