juliol 2022

Molini, Elena. Piccola libreria con delitto. Milano: Mondadori, 2021. 322 p. (Novel). ISBN 978-88-04-73976-0. 19 €.

Piccola libreria con delitto, publicada en Italia en junio de 2021, es la segunda novela de Elena Molini y es la continuación de La piccola farmacia letteraria publicada en 2020 por la misma editorial Mondadori.[1] De hecho, los protagonistas son los mismos, el escenario y la situación no cambian y la voz del narrador sigue siendo la de Blu Rocchini, un personaje inspirado libremente en la propia autora.

Bértolo, Constantino (ed. y pról.). Miseria y gloria de la crítica literaria. Madrid: Punto de Vista, 2022. 159 p. (Historia y pensamiento; 27). ISBN 978-84-18322-75-4. 16,90 €.

Constantino Bértolo, periodista, crític literari i editor, va publicar el 1990 El ojo crítico, un recull de crítiques negatives sobre autors ben coneguts i reconeguts, que sorprenien a causa precisament del seu caràcter negatiu. Ara ha arreplegat i augmentat notablement aquella selecció i a les crítiques literàries en sentit estricte hi ha afegit les opinions insolents o les desqualificacions de molts autors sobre alguns dels seus col·legues de professió, en un volum que porta per títol Miseria y gloria de la crítica literaria. Hi ha redactat a més un pròleg en què apunta algunes reflexions sobre l’ofici de crític literari.

Unger, Gerard. Teoría del diseño de tipos. València: Campgràfic, 2021. XVI, 270 p. ISBN 978-84-96657-58-8. 28 €.

Al «Prefaci» de la primera edició de l’Ortotipografia, un manual dirigit als professionals de la lletra impresa que va veure la llum a principis de l’any 1995, es feia referència al trasbals que el món del llibre havia sofert en els darrers anys com a conseqüència d’una vertiginosa revolució tècnica. Els seus autors, els malauradament desapareguts Josep M. Pujol i Joan Solà, apuntaven que si es comprimís en l’espai d’una hora els cinc segles i mig d’història de la impremta, un caixista estaria treballant durant més de tres quarts, el linotipista estaria en acció menys d’onze minuts, el teclista de fotocomposició n’hi estaria només un parell i l’eliminació total del plom, amb la implantació de l’àmbit digital i l’autoedició, no necessitaria ni noranta segons. S’acabava de substituir una tecnologia antiga i experimentada, amb els vells rituals del plom i l’antiga saviesa resultant de la pràctica acumulada, per una que ja s’havia imposat però que havia comportat certs sacrificis atès que el més important fins aleshores havia estat resoldre problemes bàsics de funcionament dels nous aparells i dels nous programes. Era als professionals de l’autoedició, «sotraguejats per la potència fabulosa d’una tecnologia desfermada que no dominaven»,[i] que de sobte s’havien trobat sols davant la pantalla del seu ordinador exercint la feina artesanal dels antics caixistes i linotipistes, a qui calia oferir una mena de «codi tipogràfic» amb els coneixements que fins feia ben poc només disposaven uns pocs especialistes del món de les arts gràfiques.

Wolf, Maryanne. Lector, torna als llibres: el cervell lector en un món digital. Trad., Ada Arbós Bo; il·lust., Catherine Stoodley. Barcelona: Viena, 2021. 270 p. (Carta blanca; 50). ISBN 978-84-17998-49-3. 19,90 €.

Wolf, Maryanne. Lector, vuelve a casa: cómo afecta a nuestro cerebro la lectura en pantallas. Trad., María Maestro; ilust., Catherine Stoodley. Barcelona: Deusto, 2020. 252 p. ISBN 978-84-234-3133-5. 18,95 €.

Wolf, Maryanne. Reader, come home: the reading brain in a digital world. Illust., Catherine Stoodley. New York: HarperCollins, 2018. 260 p. ISBN 978-0-06-238878-0.           

El llibre de Maryanne Wolf que comentaré tot seguit mereix atenció perquè és una resposta constructiva a una preocupació creixent en la societat i la cultura contemporànies: cada vegada hi ha menys lectors de llibres o, encara més precís, disminueix progressivament el nombre de gent jove que llegeix llibres. Wolf no lamenta, però, el fet que hi ha gent que hagi deixat de llegir, un fenomen social i cultural al capdavall, potser un problema de mercat, sinó la pèrdua que l’exercici de la lectura produeix sobretot en el cervell dels infants i adolescents, un problema d’alfabetització que condiciona no solament l’aprenentatge sinó també les oportunitats professionals i personals futures, i que, pitjor encara, pot arribar a determinar el desenvolupament psicosocial de l’individu. Wolf no endossa als lectors una elegia per un temps perdut, com ho fa Sven Birkerts a Elegía a Gutenberg (Alianza, 1999), per exemple, sinó que procura diagnosticar el problema i, sobretot, s’esforça a oferir solucions, en concret la doble alfabetització que consta al títol d’aquesta ressenya.

Frixe, Katja. The magical bookshop. Illust., Florentine Prechtel; transl., Ruth Ahmedzai Kemp. London: Rock the Boat, 2021. 156 p. ISBN 978-1-78607-566-6. 6,99 £.

The magical bookshop és una novel·la infantil sobre l’amistat entre dues nenes, que té una llibreria com a principal escenari. Les petites dosis d’aventura, tocs de màgia i misteri fan d’aquesta novel·la una lectura atractiva, sobretot per als més petits.

És un dels primers llibres de Katja Frixe, una escriptora alemanya que havia treballat prèviament en el camp de l’edició de la literatura infantil i juvenil. Publicat originalment el 2016 amb el títol Der zauberhafte Wunschbuchladen, aquest volum inicia una col·lecció de sis llibres. De moment, The magical bookshop és l’únic que s’ha traduït a l’anglès.

Puigdevall, Ponç. Jardins secrets: 99 llibres per tornar a llegir. Barcelona: La Magrana, 2022. 432 p. (Orígens). ISBN 978-84-124253-4-5. 20,90 € en paper; 9,99 € llibre electrònic.

Permeteu-me que comenci la ressenya de Jardins secrets, de Ponç Puigdevall, amb la transcripció d’un fragment de la pel·lícula Ratatouille: «En molts sentits, la feina dels crítics és fàcil: ens hi juguem ben poc, perquè gaudim d’una posició predominant sobre la gent que ofereix al nostre judici la seva feina i ells mateixos. Ens agraden les crítiques negatives, que són amenes d’escriure i de llegir. Però la veritat amarga a la qual ens hem d’enfrontar els crítics és que, a l’hora de la veritat, la majoria de productes mediocres són probablement més valuosos que no pas les crítiques en què els hem titllat així. Però hi ha moments en què un crític sí que s’hi juga alguna cosa, i és quan descobreix i defensa alguna cosa nova. El món, sovint, és cruel amb els nous talents i les noves creacions. A la novetat li calen aliats».

Farmer, Bernard J. Death of a bookseller. Introd., Martin Edwards. London: British Library, 2021. 253 p. (British Library crime classics; 100). ISBN 978-0-7123-5328-1. 13 €.

Si les vacances i el dolce far niente sembla que inclinen molts lectors cap al noir, una bona opció per posar a la maleta aquest estiu seria Death of a bookseller, de Bernard J. Farmer, reeditat enguany per la British Library (no està traduït al català ni al castellà). Aquesta institució bibliotecària s’ha dedicat en els darrers anys a recuperar en pràctiques i acurades edicions de butxaca clàssics de la novel·la criminal que en molts casos havien quedat relegats a l’oblit i només es podien adquirir en circuits de segona mà. Death of a bookseller és el número 100 de la col·lecció «British Library crime classics series», on podem trobar novel·les d’aquest gènere publicades entre aproximadament 1890 i 1960.