novembre 2023

Fernández Soldevilla, Gaizka; López Pérez, Juan Francisco. Allí donde se queman libros: la violencia política contra las librerías (1962-2018). Madrid: Tecnos, 2023. 261 p. ISBN 978-84-309-8758-0. 27,50 €.

Gaizka Fernández Soldevilla y Juan Francisco López Pérez abordan un tema muy interesante en la obra Allí donde se queman libros: la violencia política contra las librerías (1962-2018), Madrid, Tecnos, 2023. El título hace referencia a la primera parte de la famosa frase del poeta y ensayista alemán Heinrich Heine en su obra Almanzor de 1823: «Allí donde se queman libros, se acaba quemando personas». En los últimos años han aparecido diferentes publicaciones que han abordado la destrucción de libros a lo largo de la historia, como los de Fernando Báez: Historia universal de la destrucción de libros: de las tablillas sumerias a la guerra de Irak (Destino, 2024); Ana Martínez Rus: La persecución del libro: hogueras, infiernos y buenas lecturas (1936-1951) (Trea, 2014), Libros al fuego y lecturas prohibidas: el bibliocausto franquista (1936-1948) (CSIC, 2021); Richard Ovenden: Quemar libros: una historia de la destrucción deliberada del conocimiento (Crítica, 2021). Lamentablemente, la persecución del libro ha sido una práctica que ha proliferado en diferentes épocas y países.

Global bookselling markets 2022 [en línia]. Brussels: European and International Booksellers Federation, 2023. 15 p. <https://europeanbooksellers.eu/system/files/2023-06/EIBF%20launches%20the%202022%20report%20on%20Global%20Bookselling%20Markets%20%20_2023-06-29.pdf>. [Consulta: 11 oct. 2023].

El sector de la indústria del llibre en general –editors, distribuïdors i llibreters– suposa un percentatge important de l’activitat econòmica. En efecte, a l’Estat espanyol, segons l’INE (Instituto Nacional de Estadística), és el 38,5 % del total cultural –el més gran– i quasi el 3 % del PIB en general. Déu n’hi do! Per no ser un país especialment lector, la productivitat i la capacitat d’inversió és prou alta. I a escala europea, els percentatges són similars.

Llegim!: Pla nacional del llibre i la lectura de Catalunya. [Barcelona]: Consell Nacional de la Lectura, 2023. 199 p. Disponible també en línia a: <https://cultura.gencat.cat/web/.content/02-DEPARTAMENT/04-plans-programes/01-plans-sectorials/pla-llibre-lectura/arxius/Pla-Nacional-del-Llibre-i-la-Lectura-Dossier-07.pdf>

Presentat al juliol del 2023, aquest nou pla de lectura impulsat per la Generalitat de Catalunya per al període 2023-2025, ens arriba després d’un dilatat treball de posada en comú de nombroses persones i entitats representatives de diferents sectors del món del llibre. La gestació del Pla ha estat llarga: un Acord de Govern de 14 de juliol de 2020 va aprovar l’elaboració del Pla nacional del llibre i la lectura, la creació del Consell Nacional de la Lectura i va encarregar-ne al Departament de Cultura, en coordinació amb el Departament d’Educació, l’elaboració mitjançant la Institució de les Lletres Catalanes. Posteriorment, amb data 1 de març de 2022, es modificava aquest acord i s’establia una metodologia de treball, amb la creació d’un grup impulsor i uns grups de treball; un termini de dotze mesos per a la redacció del Pla a partir de la represa dels treballs, la creació d’un Programa de caràcter temporal per assegurar el compliment dels objectius marcats pel Govern i el nomenament d’una persona per a la realització de les tasques assignades com a responsable departamental del Pla nacional del llibre i la lectura de Catalunya.

Bruel, Christian. L’aventure politique du livre jeunesse. Paris: La fabrique, 2022. 373 p. ISBN 978-2-35872-242-1.

Segurament a Catalunya i a la resta de l’Estat, la major part de lectores i lectors associa el nom de Christian Bruel a un títol ja clàssic de la literatura infantil, recentment recuperat i publicat per l’editorial EntreDos: La història de Júlia que tenia ombra de nen, un dels primers llibres infantils a tractar la diversitat en l’expressió de gènere ara ja fa més de 30 anys. Aquest títol ens parla una mica del seu autor i de la seva mirada compromesa, però es queda curt per oferir-nos un perfil complet del personatge. Escriptor, autor de més d’una cinquantena d’àlbums, d’algunes novel·les juvenils o d’artefactes literaris destinats a joves, Bruel ha estat comissari d’exposicions i vicepresident del Centre de promotion du livre de jeunesse (Centre de Promoció del Llibre Infantil). És també editor, professor i autor d’estudis crítics, com L’aventure politique du livre jeunesse, que ara ens ocupa.

Herzovich, Guido. Kant en el kiosco: la masificación del libro en la Argentina (con un posfacio sobre su fin). Buenos Aires: Ampersand, 2023. 316 p. (Scripta manent; 27). ISBN 978-987-4161-96-3.

A lo largo de las dos últimas décadas, los estudios del libro y la edición en América Latina y España han visto el que podríamos llamar su acmé, en ambos sentidos de la palabra, es decir, tanto en referencia a un momento culminante cuanto al período más álgido de una enfermedad. En lo que concierne al primer sentido, basta una revisión de las obras más recientes de José Luis de Diego (Los autores no escriben libros: nuevos aportes a la historia de la edición; Ampersand, 2019), Ana Elisa Ribeiro (Subnarradas: mulheres que editam; Zazie, 2020) o Ana Gallego Cuiñas (Cultura literaria y políticas de mercado: editoriales, ferias, festivales; De Gruyter, 2022) para dar cuenta de las varias estrategias y los anclajes, a veces variopintos, en que, tanto en trabajos individuales cuanto en grupos de investigación, se han tratado de entender las relaciones del libro con los modos de producción, circulación y consunción en las sociedades que aún asignan un sitio privilegiado para este peculiar tipo de mercancía en el marco de diversos procesos culturales. El segundo sentido, en cambio, ha menester de un brevísimo apunte, el cual nos servirá para contextualizar la ópera prima de Guido Herzovich: Kant en el kiosco: la masificación del libro en la Argentina (con un posfacio sobre su fin).

Bennasar, Sebastià. Un país lector?: pamflet a favor de la democratització de la cultura i de reivindicació de la lectura i la literatura. Artà: Xandri, 2023. 135 p. ISBN 978-84-127500-2-7. 16,50 €.

Aquest estiu van saltar als mitjans de comunicació dues notícies importants: primera, que segons l’informe PISA, a Catalunya i entre els nens de deu anys, l’índex de comprensió lectora era dels més baixos de l’Estat espanyol. I segona, el vint de juliol es va presentar finalment el Pla nacional del llibre i la lectura que té com a objectiu general el foment de l’hàbit lector i l’increment dels índexs de lectura, especialment en català.

Rosal Nadales, María. El menú de la literatura: la educación literaria. Albolote, Granada: Comares, 2023. 166 p. (Enseñar y aprender). ISBN 978-84-1369-487-0. 20 €.

La escritora y profesora de la Universidad de Córdoba, María Rosal, propone en este libro una batería amplísima y muy sugerente de textos y actividades para el fomento de la lectura literaria y de la escritura creativa en las etapas de Educación Primaria y Secundaria. Como señala la autora, en la obra se elige «el fomento de la competencia lectora y de la escritura creativa como marco metodológico para elaborar propuestas de intervención didáctica que permitan al alumnado un acercamiento gozoso a la literatura».

Iser, Wolfgang. El acto de leer: teoría del efecto estético. Trad., J.A. Gimbernat, Manuel Barbeito. 2.ª ed., rev. y ampl. Madrid: Taurus, 2022. 420 p. (Clásicos radicales). ISBN 978-84-306-2542-0. 21,90 €.

Aquest llibre és una reedició de la traducció de 1987 d’un clàssic de la teoria literària, publicat originalment el 1976. La contracoberta presenta Iser com a membre del que es va anomenar l’Escola de Constança, pel nom de la universitat d’aquesta ciutat alemanya. L’escola va ser impulsada per Hans-Robert Jauss i la seva proposta es va conèixer sota el nom de «teoria de la recepció», amb la qual s’estudia com els diferents lectors d’una mateixa obra la llegeixen necessàriament de manera diferent, en fan doncs una «recepció» diferent. El terme usat per Iser és «efecte» (Wirkung; en la tradició acadèmica, els termes de vegades s’indiquen en la llengua original; en el cas de la filosofia alemanya, això és gairebé preceptiu), de manera que el seu llibre és, com diu el subtítol, una «teoria de l’efecte estètic», perquè estudia el diferent efecte d’una mateixa obra en diferents lectors. En la més clàssica tradició de la filosofia alemanya, el llibre es divideix en parts, que es divideixen en capítols, que es divideixen en subcapítols, alguns dels quals amb subsubcapítols; cada part, capítol i subcapítol du un títol, no necessàriament breu: la idea seria que repassant el sumari del llibre es pogués recuperar el raonament general de l’obra.

Ballart, Pere. Primera lliçó sobre literatura. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2023. 154 p. (Primera lliçó; 1). ISBN 978-84-9191-277-4. 12 €.

Impulsada per la Càtedra Màrius Torres d’Estudis de la Universitat de Lleida i coeditada per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, s’ha presentat recentment «Primera lliçó», una col·lecció dedicada a oferir visions sumàries de diferents matèries relacionades amb la literatura en general i la catalana en particular, amb to sintètic i divulgatiu, en volums de petit format i extensió. Està adreçada a qualsevol persona interessada en la literatura i, més particularment, als alumnes universitaris d’estudis humanístics, sobretot als de filologia catalana.

Micó, José María. De Dante a Borges: páginas sobre clásicos. Barcelona: Acantilado, 2023. 237 p. (El Acantilado; 464). ISBN 978-84-19036-73-5. 18 €.

Aquest llibre és un recull de quinze assajos que, com el seu títol indica, ens durà de Dante a Borges passant per Jorge Manrique, Ariosto, Garcilaso, fra Luis de León, sant Joan de la Creu, Góngora, Lope de Vega, Quevedo, Petrarca, El lazarillo de Tormes, Cervantes, Rubén Darío i Gracián; un arc temporal de gairebé set-cents anys que és sobrepassat a banda i banda, ja que hi apareixen molts més autors, principalment poetes, des de l’època grecollatina fins al present, ja sigui com a exemples de referència o influència o per recollir-ne directament l’opinió respecte els autors citats anteriorment. Així doncs, no podríem començar aquesta ressenya sense destacar l’extraordinària erudició del seu autor, en José María Micó, poeta, músic, traductor i catedràtic de literatura a la Universitat Pompeu Fabra, així com la seva habilitat per desplaçar-se còmodament per un repertori tan ampli com complex.