Barcelone: petite anthologie d'escapades littéraires. Anthologie établie par Pierre Ducrozet. Paris: Robert Laffont, 2019. 112 p. (Pavilllons Poche). ISBN 978-2-221-24184-4. 5 €.
Tenim al davant un petit llibre, de poc més de 100 pàgines. La veritat és que aquest llibret deriva de Barcelone: histoire, proménades, anthologie et dictionnaire (Robert Laffont, 2018), una obra col·lectiva sota la direcció de Pierre Ducrozet. Un llibre molt extens i amb molta informació sobre la ciutat. El nostre llibret està enfocat a descobrir-nos què van deixar escrit alguns autors ‒amb més o menys profunditat‒ en el seu pas per la ciutat de Barcelona.
L’obra està dividida en 12 capítols i cada un d’ells correspon a un escriptor històric. Iniciem el viatge amb Miguel de Cervantes en 1615 ‒malgrat que no sigui la data més antiga‒ i el finalitzem el 1951, amb Victor Serge.
Els autors escollits per descobrir Barcelona són Cervantes, Barthélémy Joly (a aquest autor li correspon la data més antiga, 1603-1604), Jean François Pierre Peyron, Jean-Francoise de Bourgoing, el marquès de Marcillac, Stendhal, Gautier, la senyora de Brinckmann, Narcís Oller, Bizet, García Lorca i Victor Serge. Així que, amb aquest llibret, podem fer una visita a Barcelona amb una duració de més de tres cents anys!
Algunes veus diuen que és un assaig, un petit assaig que ha recopilat alguns comentaris que es van deixar escrits en quaderns de viatge, correspondència o notes personals. Quin criteri s’ha seguit per realitzar aquesta tria d’autors o de comentaris? No ho sabem; senzillament ens dedicarem a descobrir amb quins ulls miraven Barcelona i prou. Servirà com una curiositat i potser ens farà obrir els ulls a la necessitat de cercar pel món de la literatura i trobar més veus i també ampliar la trajectòria del temps.
Iniciem l’aventura amb Don Quixot i Sancho, amb textos que corresponen a la segona part d’El Quixot (1615). Don Quixot i Sancho arriben a Barcelona la nit de Sant Joan i descobreixen el mar, veuen les galeres... i gaudeixen de la companyia d’un bandoler.
El segon capítol correspon a Barthélémy Joly i les dates són una mica anteriors, 1603-1604. El contingut correspon a Voyage de Barthélemy Joly en Espagne (1603-1604), que va ser publicat en 1909 a la Revue hispanique. Barthélémy Joly va viatjar per Espanya acompanyat per un abat cistercenc fent una visita als convents de l’orde. Visita Barcelona i la compara quasi amb Lió, i així seguim amb una constant comparació amb ciutats i establiments francesos. Res escapa d’aquesta semblança, les llibreries, les botigues del carrer Argenteria... i naturalment fa un repàs a les esglésies i convents que visita.
Drassanes, Llotja, el Port, Montjuïc... són visitats, i també els homes i dones de Barcelona són analitzats i comparats. La seva conclusió és que la possible semblança amb el seu país és com a conseqüència de la gran quantitat de francesos que viuen a Barcelona.
Seguim el nostre viatge pel temps i descobrim què van descobrir o dir Jean François Pierre Peyron, de carrera diplomàtica i d’ofici escrivà. Va viatjar per Espanya i va escriure (com no!) un llibre, Essais sur l’Espagne: voyage fait en 1777 et 1778. Com a cosa curiosa, ens explica la seva estada a Barcelona i les seves impressions ‒tot i que ell va restar a Barcelona l’abril de 1779‒.
Jean-François de Bourgoing, diplomàtic i gran coneixedor de la realitat d’Espanya, ens fa descobrir el nombre impressionant d’esglésies i convents que hi havia a Barcelona. El marquès de Marcillac ens sorprèn pel coneixement que demostra tenir de Barcelona, originat per la seva estada entre els anys 1793-1795. Els seus comentaris sobre la brutícia del port, el comerç, la Barceloneta, la Mina... demostra que va trepitjar realment la ciutat.
Stendhal arriba a Mataró i acaba a Barcelona; fa un repàs del moment històric, del que menja i el que deixa de menjar, troba productes de menjar italians i diu que no s’atreveix a fer comentaris polítics a causa de la curta estada que fa a la ciutat, 24 hores. Però malgrat això resulta sorprenent tot el que diu. (Mémoires d’un touriste, 1838).
Gautier va realitzar un llarg viatge per Espanya, però a Barcelona va restar-hi poques hores. Temps per visitar la catedral, caminar per les Rambles i el carrer de l’Argenteria i també va fer una referència a la similitud de Barcelona amb ciutats franceses, en aquest cas amb Marsella (Voyage en Espagne, 1845).
De Madame de Brinckmann, el text que podem llegir correspon a Proménades en Espagne: pendant les années 1849 et 1850. Diu que Barcelona és la segona ciutat d’Espanya i que Catalunya és l’única zona industrial existent al país. Parla de nombroses xemeneies, però també de camps fèrtils. Parla dels seus habitants i cau en els tòpics molt estesos sobre les diferències entre els catalans i la resta d’Espanya.
Parla de la muralla, de Montjuïc, de Gràcia, de la Rambla, de la Barceloneta, de les esglésies, fins i tot del Liceu, comparant-lo amb el de Nàpols. Però també dels carrers ben pavimentats, els edificis... I no s’està de dir que no comparteix el gust pels colors dels edificis i, naturalment, fa una comparació aquesta vegada amb París. Faig un curiós descobriment perquè diu que va sol·licitar veure els Arxius d’Aragó.
El capítol de Narcís Oller correspon a la seva novel·la La papallona i ens transporta a la Barcelona de 1868. Amb el protagonista recorrem el barri de la Boqueria, carrer de l’Hospital, Rambla dels Estudis, de les Flors, Portal de l’Àngel, Portaferrissa...
René Bizet va escriure la novel·la Avez-vous vu dans Barcelone ? (1924). Ens descriu amb molta sensibilitat diferents racons de la ciutat. De Federico García Lorca podem llegir i gaudir el discurs que va fer en la presentació de Doña Rosita i que va dedicar a les floristes de les Rambles de Barcelona. Amb Victor Serge descobrim la Barcelona revolucionària de principis del segle XX i, en les poques pàgines extretes de Mémoires d’un révolutionnaire 1905-1945, ens fa un repàs sobre la història sindicalista de Barcelona i Catalunya d’aquell moment.
Són impressions i punts de vista en dates molt determinades, i no les hauríem de jutjar amb els ulls actuals, però sí que són d’ajuda per conèixer coses de la ciutat, descobrir personatges o, fins i tot, per començar a investigar en el món literari quants llibres o autors han escrit, viscut o viatjat per Barcelona i han deixat petja.
Francina Navarro Bastidas
De la 3a promoció de l'Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari