Campbell, Jen. Cosas raras que se oyen en las librerías. Trad., Bernardo Domínguez Reyes. Barcelona [etc.]: Malpaso, 2015. 148 p. ISBN 978-84-15996-87-3. 14 €.
Cosas raras... és un recull de diàlegs breus i preguntes (sense resposta) en el context d'una llibreria, on l’acte de comunicació que s’estableix entre clients (els qui emeten la petició rara) i llibreters (els qui la reben o, millor, pateixen) esdevé un veritable exercici d’hermenèutica i... de paciència. L’autora, Jen Campbell, que treballa en una llibreria de vell a Londres, també ha escrit poesia, assaig i històries curtes que han aparegut en diferents revistes i antologies.
El títol del llibre ja és ben explícit, tant en la versió original (publicada el 2012) com en la seva traducció. El títol en anglès, Weird things costumers say in bookshops, posa l’èmfasi en el que diuen els clients, mentre que la traducció recull el punt de vista del sofert llibreter que ha d’escoltar coses rares dia sí, dia també. L’autora parla de coses rares però, un cop llegit el llibre, t’adones que hagués pogut emprar altres adjectius com ara divertides, sorprenents, estrambòtiques, impertinents, ingènues, mofetes... Si llegiu el llibre us en sortiran molts d’altres, tants com clients ha d'atendre un llibreter diàriament.
Comença el llibre amb una pregunta (sense resposta per impossible): «Leí un libro en los años sesenta. No recuerdo el autor ni el título, pero la cubierta era verde y me reí mucho. ¿Lo tenéis?» Si algú pensa que una petició d’aquest estil no és possible, que parli amb qualsevol llibreter de qualsevol racó de món, s’assegui tranquil·lament i es prepari per escoltar-ne una bona colla durant una estona llarga. L’autora aplega anècdotes de les llibreries Edinburgh Bookshop i Ripping Yarns, com també d’altres països (Estats Units, Nova Zelanda, Alemanya, Austràlia, Sud-àfrica, etc.). Al final del llibre, l'editorial Malpaso inclou un apèndix amb coses rares de llibreries espanyoles, d’entre les quals les catalanes Calders, Fnac Triangle, Geli, Librerío de la Plata o Taifa Llibres.
Demanar per un autor que, en realitat, és un personatge («¿Tenéis libros de Jane Eyre?»), no tenir molt clar que on s’ha entrat és en una llibreria («Puede que esto suene un poco estrambótico, pero, ¿vendéis leche?»), demanar la lluna en un cove («¿Tenéis algún libro con el pronóstico del tiempo para el resto del año?»), posar a prova el llibreter («He olvidado las gafas en casa. ¿Me podría leer el primer capítulo de este libro para ver si me gusta?») o utilitzar la llibreria per a altres finalitats («¿Le molestaría si me echo una siestecita en su sofá?») són només unes poques mostres d’aquestes rareses que s’escolten a les llibreries.
Un llibre amè, divertit, per llegir a estones i solidaritzar-se amb tot el col·lectiu llibreter, pacient, sofert, tolerant, comprensiu i molt, molt indulgent.
Convé recordar que, ja el 2008, l’editorial Comanegra va publicar el llibre Soldados de cerca de un tal Salamina: grandezas y miserias en la galaxia librería del llibreter Eduardo Fernández, on també es recullen anècdotes viscudes amb els clients, sobretot les que fan referència a errors a l’hora de sol·licitar títols, confusions entre obres i autors, etc. Impagables els comentaris dels llibreters que acompanyen cada situació i valuosos els aclariments sobre què volia exactament el client en cada cas... Un exemple: Petició del client «La metamorfosis de Oviedo». Comentari del llibreter: «O de cuando los griegos comían fabada». Aclariment del llibreter: «Título solicitado: Metamorfosis de Ovidio».
També trobem exemples d’humor i llibreters, en aquest cas llibreteres, a les xarxes socials, com ara a les divertides Libreras resoplantes que, mitjançant fotogrames de pel·lícules i diàlegs propis amb molt d’humor negre, ens recorden que «La paciencia, como la provincia de Cuenca, tiene sus límites».
I, és clar que d’altres professions també poden recollir, i recullen, un bon ventall d’anècdotes sobre com els clients (o usuaris) demanen les coses. I si no, que els ho demanin a infermeres, metges, advocats, farmacèutics, informadors turístics, etc.
Laia Bonet Bagant
De la 2a promoció de l'Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari