De la lectura digital a la lectura transmèdia: una mirada des de l’ecologia dels mitjans

Albarello, Francisco. Lectura transmedia: leer, escribir, conversar en el ecosistema de pantallas. Buenos Aires: Ampersand, 2019. 224 p. (Comunicación y lenguajes). ISBN 978-987-4161-24-6. 18 €.

L’últim llibre de Francisco Albarello, Lectura transmedia: leer, escribir, conversar en el ecosistema de pantallas, analitza en profunditat els canvis culturals que la pràctica de la lectura en pantalla ha introduït en la nostra vida quotidiana. Com a continuació de la recerca doctoral de l’autor, aquest estudi sorgeix en un moment en què la pantalla hegemònica, la de l’ordinador de sobretaula, ha cedit part del seu protagonisme a les pantalles portables i ubiqües dels telèfons mòbils i les tauletes. Albarello, doctor en Comunicació Social per la Universidad Austral, alimenta aquí el debat sobre com es llegeix en l’actualitat i ofereix arguments a favor dels nous hàbits i de les noves capacitats que els lectors desenvolupen en l’actual ecosistema de pantalles.

Tot al llarg de l’obra, d’una claredat conceptual destacable, l’autor es posiciona a favor de les formes de lectura que han sorgit arran de la proliferació de mitjans. S’allunya, per tant, de la mirada pessimista segons la qual avui, en la nova ecologia de pantalles, es llegeix menys i de manera més superficial que sobre paper. Segons assenyala Albarello, aquestes afirmacions crítiques «parten de un paradigma basado en un solo tipo de lectura, la lectura concentrada y lineal, que tiene lugar en un solo tipo de dispositivo: el papel impreso» (p. 25).

Que ara es llegeix més ho confirma el recent Barómetro de hábitos de lectura y compra de libros en España: 2019, de la Federación de Gremios de Editores de España. Segons aquest informe, el 68,5 % de la població espanyola declara haver llegit un llibre en el darrer semestre; aquesta xifra és superior a la del 2000, quan només ho afirmava el 58 %. El mateix informe, però, no es limita al llibre, i presenta una altra dada significativa: ha augmentat el total de lectors en qualsevol mitjà o suport, del 90,1 % l’any 2008, al 95,5 %, el 2019. En particular, el nombre de lectors de continguts digitals (textos llargs en webs, blogs i fòrums) ha augmentat del 37,1 % l’any 2010 al 60,2 % el 2019.

Avui estem assistint a una refundació dels pactes de lectura. Cada mitjà o dispositiu té implícit un pacte de lectura. Mentre que el llibre de paper convida a una lectura concentrada i perllongada en el temps, aïllada de l’entorn, les pantalles conviden a una lectura superficial, fragmentada, en diàleg amb altres usos, funcions i gèneres.

En aquest sentit, Albarello explica que «los usuarios [...] están estableciendo nuevos contratos de interacción con los dispositivos que acostumbran a usar para consumir contenidos, dependiendo de la situación o el contexto de lectura, el objetivo que tiene esa lectura y el tipo de texto que se está leyendo» (p. 96).

El seu llibre aporta un marc teòric per al debat sobre el present i el futur de la lectura en l’actual ecosistema de pantalles, i s’articula en nou capítols. Els dos primers plantegen una ecologia dels mitjans com a paradigma per entendre la manera en què els dispositius de lectura estan transformant les maneres de llegir i la relació entre els lectors i les pantalles. Inclouen una revisió històrica de les pràctiques de lectura que evidencia que no tot és tan nou com sembla.

Segons Albarello, el procés de transformació de la lectura consisteix en el fet de prendre pràctiques del passat i resignificar-les en el present a través de les pantalles: «el PC de escritorio nos ha retrotraído al scriptorium medieval, que implicaba tener ocupadas ambas manos, el texto expuesto de forma vertical y obligaba a permanecer sentados con la espalda rígida» (p. 52).

En efecte, les interfícies digitals agafen prestades característiques dels mitjans anteriors. La pantalla de l’ordinador, per exemple, és ara l’escenari de la confluència entre l’antic rotlle de pergamí i el còdex medieval, amb els quals comparteix mecanismes de lectura, com ara el desplaçament en scroll i la disposició vertical dels textos.

Per sustentar el concepte central del llibre —la lectura transmèdia—, el tercer capítol se centra en l’anàlisi dels canvis experimentats en el consum audiovisual, en l’actualitat caracteritzat per la hiperfragmentació d’audiències, la proliferació de narratives transmèdia, la irrupció del vídeo a la carta i la multiplicació de les pràctiques de multitasca. La tesi que l’autor defensa aquí és que les actuals maneres de llegir, actives, connectades i complexes, estan influïdes per les narratives transmèdia nascudes de la indústria audiovisual, sobretot del cinema i la televisió.

Els tres capítols centrals (4–6) examinen el fenomen de la lectura des de diversos enfocaments —les interfícies de lectura, els models d’interacció, el programari, l’hipertext i la neurociència— per argumentar a favor de les noves capacitats que la lectura en pantalla està desenvolupant en els lectors. Recolzat un cop més en autors de gran rellevància, com Marshall McLuhan, Nicholas Carr, Derrick de Kerckhove, Lev Manovich o Christian Vandendorpe, Albarello analitza l’evolució dels mitjans i presenta l’ordinador com un metamitjà, és a dir, com a «mitjà de mitjans» on la lectura té lloc en l’actualitat.

En aquest context, el concepte d’ordinador cal entendre’l des de la perspectiva cognitiva de l’enginyer d’usabilitat Donald Norman: la informàtica s’ha integrat en el nostre entorn fins a tal punt que alguns ordinadors s’han tornat «invisibles» i ja no es perceben com a objectes diferenciats. El programari, per la seva banda, amb la seva capacitat de simulació, permet recrear molts mecanismes en una mateixa màquina digital.

Albarello assenyala, però, que «esto no nos debe llevar a concluir que consumiremos distintos contenidos a través de un único dispositivo [...], sino que asistimos a una multiplicación de dispositivos o ventanas de consumo a través de las cuales nos llega el contenido, pero este asume formas muy diversas en el punto de recepción» (p. 82).

Els darrers tres capítols (7–9) aspiren a establir les bases per a una sortida educativa dels problemes que provoca la lectura en pantalla. En primer lloc, s’hi incorpora la perspectiva de la conversa i s’hi analitza el xat com una forma d’hibridació entre oralitat i escriptura que ha trobat en les pantalles digitals un vehicle ideal per propagar-se a totes les formes de comunicació. L’autor explica que el xat porta a la idea del text com a procés, i no com a producte final:

«El chat [...] se basa en el lenguaje escrito, pero tiene reminiscencias de lo oral en cuanto a que no solo se propone como una instancia de diálogo, sino que concita el interés de formar grupos. Los programas de mensajería con sus conversaciones organizadas en grupos, las redes sociales o los sistemas que permiten compartir la lectura de libros electrónicos […] dan cuenta de este tipo de lectura/escritura conectiva y colectiva, que se da junto con otros.» (p. 145)

Tot seguit, el focus es trasllada a les metes i estratègies de lectura, en el sentit que el lector és, en definitiva, qui posa en joc el seu propi projecte d’interacció amb el text, d’acord amb les possibilitats de navegació que li ofereix la interfície. Per bé que el llibre imprès promou la lectura lineal i concentrada, i la lectura en pantalla propendeix a una lectura superficial, aleatòria i en simultani amb altres tasques, «el lector puede desplegar diferentes estrategias de lectura, incluso subvirtiendo las reglas que ofrece el dispositivo» (p. 159).

El capítol novè, en particular, reconeix la relació entre els mitjans i l’ensenyament, i també la tradició que l’educació mediàtica té, sobretot, a Europa i a les Amèriques. Sobre aquesta base, fa una invitació a reformular l’ensenyament amb una proposta pedagògica encaminada a garantir un alfabetisme transmèdia: «transformar el aula en un ecosistema de medios al servicio de la educación, donde el libro impreso sea remediado para ocupar un lugar más en el conjunto de medios y dispositivos que se tienen a disposición en las aulas» (p. 180).

En conjunt, aquesta obra ofereix una contribució prou sòlida sobre la pràctica de la lectura en l’actualitat. Presenta una extensa bibliografia d’autors rellevants en la qual l’autor es fonamenta de manera inqüestionable. I amb una destacable amplitud de mires, i en contra dels discursos pessimistes que critiquen les formes actuals de llegir, esgrimeix força arguments a favor d’un nou espai de lectura en què es multipliquen els moments, les funcions i els tipus de lectura.

Jorge Franganillo
Professor de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals

tipus document

Muchas gracias Jorge por la reseña y la atenta lectura. Celebro que se haya entendido el espíritu del libro en orden a promover la lectura en la diversidad de dispositivos de la actualidad.

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.