De vides escrites

Ayén, Xavi. Aquellos años del boom: García Márquez, Vargas Llosa y el grupo de amigos que lo cambiaron todo. Barcelona: Debate, 2019. 558 p., [16] p. de làm. (Historia). ISBN 978-84-9992-911-8. 23,90 € en paper, 8,99 € llibre electrònic.

Vaig rebre amb sorpresa l’encàrrec de comentar el llibre de Xavi Ayén, Aquellos años del boom, que acaba de publicar l’Editorial Debate. Fins ara, els responsables d’aquest Blog de l’Escola de Llibreria em proposaven llibres que parlessin de llibreries i de llibreters, la professió que he exercit durant més de quaranta anys a la Documenta, de Barcelona.

Potser em proposen aquest, vaig pensar, per l’edat que tinc –faré setanta anys al juny– però, si és el cas, van errats perquè vaig mamar aquest boom literari només com a lector. L’any 1975, quan vam obrir Documenta amb Ramon Planes, el fenomen s’estava difuminant i moltes estrelles literàries ja havien abandonat la Ciutat Comtal. Com que era jove, em semblava una cosa passada i segurament va ser perquè vaig arribar tard a viure i conèixer l’època esplendorosa del Bocaccio.

Com que encara no m’havia mirat el llibre, hi havia la possibilitat que qui m’ho havia encarregat cregués que opinaria sobre les obres literàries que s’hi citessin i que parlaria de coincidències i discrepàncies amb el que hagués escrit Xavi Ayén, però no he pretès mai fer de crític literari.

El meu error greu ha estat fer càbales sobre un llibre que encara no havia llegit. He comentat moltes vegades amb els clients que un llibre és una capsa tancada plena de possibilitats i sempre he recordat als que treballen amb mi que els llibreters no podem opinar sobre un llibre que no haguem llegit, que el recurs del llibreter més fàcil i perillós és parlar d’un llibre a partir de les solapes o contracobertes, que fins i tot els grans autors tenen obres menors i que l’opinió del llibreter és tan subjectiva i discutible com la de qualsevol lector.

Així que en vaig haver llegit unes cinquanta pàgines, vaig comprendre per què m’havien triat: malgrat ser llibreter, vaig gosar saltar a l’altra banda del taulell i vaig publicar l’any passat un llibre propi, Autoretrat de Jordi Garcés (Anagrama, 2018), fet en col·laboració amb aquest arquitecte. Hi he recollit les seves experiències vitals, sense ser unes memòries ni un dietari, hi he inclòs opinions seves sobre la vida, la família, l’art, la cultura i, naturalment, sobre arquitectura, però s’acaba convertint en una crònica de la vida cultural barcelonina. De fet, només és la reelaboració d’unes llargues converses de taulell entre client i llibreter; es tracta, doncs, d’un llibre de vida.

El llibre de Xavi Ayén és una llarga, detallada i documentada crònica de la vida dels grans escriptors del boom a Barcelona; va ser publicada en una primera versió l’any 2009 i ara s’ha reeditat perquè l’autor l’ha ampliat i corregit. M’hi vaig submergir com si estigués llegint una novel·la perquè està escrit amb una prosa neta i clara i hi fa un retrat de tots els actors d’aquest boom que es movien més o menys al voltant de l’editor Carlos Barral i l’agent literària Carmen Balcells. Per tant, no és un llibre de crítica literària sinó d’història humana de la literatura.

La corrua de personatges és brillantíssima: García Márquez, Vargas Llosa, Álvaro Mutis, José Donoso, Sergio Pitol, Bryce Echenique, Carlos Fuentes, Cabrera Infante i molts més, perquè el llibre es converteix també en una crònica de la Barcelona del 1965 al 1974 aproximadament. També hi surten, per tant, Maurici Serrahima, Artís Gener, àlies Tisner, Manuel de Pedrolo, Josep M. Castellet o molts altres personatges locals de l’època. O sigui que pot interessar a gent gran que hi rememorarà la seva joventut i a gent de mitjana edat que només n’ha llegit els llibres i no sap res més d’aquest grup d’escriptors llatinoamericans que es va establir a Barcelona a finals dels seixanta. Crec, però, que pot igualment apassionar els joves, que hi descobriran les penúries econòmiques, les amistats, els conflictes entre ells, la vida quotidiana, els amors i, fins i tot, un cop de puny mític que, per a l’autor del llibre, sintetitza la disgregació i el final d’aquest boom literari.

La labor d’investigació que ha realitzat Xavi Ayén m’ha semblat ingent. Deu haver estat una feina de llarga durada perquè es basa en entrevistes personals amb molts dels actors principals d’aquell moment, que deu tenir gravades perquè posa les seves paraules entre cometes. Però també ha fet un buidat que sembla exhaustiu dels llibres de memòries de molts d’aquest autors i, sobretot, de la seva correspondència que ha llegit en diversos arxius d’aquí o d’universitats nord-americanes.

Creuar aquesta quantitat enorme de documents i dades deu haver estat laboriós perquè cada comentari o citació està situat on pertoca, provingui de la font que sigui i, al final del llibre, hi ha un ampli apartat de notes que justifica els textos. Però també n’ha tret un benefici: mig llibre li escriuen els altres, tal com jo vaig escriure el meu a partir del que em deia Jordi Garcés. La diferència radica en el fet que els textos que ell aprofita són de grans escriptors que expliquen brillantment tot el que anava passant, i la qualitat literària d’aquest llibre sobre el boom en surt molt beneficiada perquè es llegeix amb un plaer immens.

Malauradament, no puc deixar de trobar-li un defecte i és que el llibre segueix raonablement un ordre cronològic i, en conseqüència, els últims capítols són més tristos perquè es converteixen en la crònica d’una mort anunciada; però García Márquez va aconseguir que precisament les últimes pàgines previsibles siguin tant o més brillants que les primeres... És clar que, des que he començat a escriure, he constatat que criticar és molt fàcil i que ni jo ni, suposo, Xavi Ayén sabem si arribarem mai al nivell de García Márquez, Vargas Llosa, Donoso, Fuentes i tots els altres que van passar per aquella Barcelona tan moguda i creativa.

Per acabar, us recordo que el llibre es llegeix de meravella i, si no esteu d’acord amb els meus comentaris, pengeu els vostres en aquest blog, que per a això existeix, i així podríem intercanviar opinions.

Josep Cots, de llibreria Documenta