«Death of a bookseller», de Bernard J. Farmer

Farmer, Bernard J. Death of a bookseller. Introd., Martin Edwards. London: British Library, 2021. 253 p. (British Library crime classics; 100). ISBN 978-0-7123-5328-1. 13 €.

Si les vacances i el dolce far niente sembla que inclinen molts lectors cap al noir, una bona opció per posar a la maleta aquest estiu seria Death of a bookseller, de Bernard J. Farmer, reeditat enguany per la British Library (no està traduït al català ni al castellà). Aquesta institució bibliotecària s’ha dedicat en els darrers anys a recuperar en pràctiques i acurades edicions de butxaca clàssics de la novel·la criminal que en molts casos havien quedat relegats a l’oblit i només es podien adquirir en circuits de segona mà. Death of a bookseller és el número 100 de la col·lecció «British Library crime classics series», on podem trobar novel·les d’aquest gènere publicades entre aproximadament 1890 i 1960.

Aquesta novel·la, originàriament publicada el 1956, és un perfecte exemple de bibliomystery ambientat a Londres en el submon del col·leccionisme de primeres edicions, llibres rars i obscurs, on sembla que la fi justifica, literalment, tots els mitjans.

A grans trets (no farem spoilers), es tracta d’un thriller on Wigan, un policia compassiu i pare de família, investiga l’assassinat d’en Michael Fisk, un comerciant de llibres obscurs i primeres edicions per a col·leccionistes de pocs escrúpols i butxaques plenes. Aviat tots els indicis incriminen un altre comerciant de llibres antics, en Fred Hampton, un home agressiu i busca-raons, qui ràpidament és encausat i finalment declarat culpable i condemnat a la pena capital: a ser executat a la forca.

Wigan, també bibliòfil i col·leccionista gràcies a la seva amistat amb la víctima i, per tant, coneixedor d’aquest món, està convençut de la innocència d’en Hampton i comença una carrera contrarellotge per evitar l’imminent penjament del condemnat i per trobar el vertader culpable de l’assassinat d’en Fisk. Durant aquest periple, de ritme irregular, no sempre trepidant, i on ens acabem malfiant de tothom (fins i tot dels col·laboradors d’en Wigan), hi anem descobrint tota una galeria de personatges i de dinàmiques entorn del món del col·leccionisme del llibre antic que al meu parer és justament on rau l’atractiu de la novel·la, més que no pas la història mateixa d’esbrinar whodunnit, que a estones decau quan l’autor hi barreja certs elements sobrenaturals i pinzellades de novel·la gòtica que no acaben de funcionar.

Segons ens introdueix al pròleg un dels assessors i responsables d’aquesta col·lecció, l’escriptor britànic de novel·la criminal i crític Martin Edwards, si l’autor ha aconseguit recrear tan bé l’atmosfera d’aquest univers del llibre antic i dels ambients policials és en gran mesura perquè el mateix Bernard J. Farmer (Kent 1902-Londres 1964) va ser col·leccionista de primeres edicions i, ocasionalment, policia durant uns anys després de la Segona Guerra Mundial. Més endavant es va dedicar al periodisme i va publicar novel·les policíaques i de misteri i també alguna obra de no-ficció, com Henty’s Hundred: a biographical study sobre el novel·lista i corresponsal de guerra anglès G.A. Henty; veureu que aquest apunt a priori intranscendent no és casual i adquireix rellevància en llegir Death of a bookseller.

Entre les moltes curiositats i referències bibliòfiles que apareixen al llarg de tota l’obra, des de títols de llibres obscurs a llibreters i col·leccionistes encara més foscos (però ai, què seria de la cultura sense el llegat d’aquests acaparadors compulsius!), el lector català es sorprendrà en descobrir-hi a la pàgina 196 una menció a un tal «Don Vicente, a priest of Barcelona», un bibliòfil que per aconseguir un volum desitjat era capaç dels crims més atroços.[1] No se sap si aquest monjo de Poblet i posterior llibreter a la Barcelona del segle XIX va existir realment, però se non è vero, è ben trovato, la seva vida sí que dona per a un bon bibliomystery.

Per últim, un altre punt a destacar de Death of a bookseller és l’interessant testimoni que ofereix al lector del segle XXI a través del seu context de la Gran Bretanya dels anys cinquanta del segle passat, del seu sistema judicial i de les pràctiques policials de l’època, amb aquell rerefons gris, humit, de clarobscurs amb femme fatal inclosa (el personatge de Ruth Brent) que ens recorda vagament el millor cine negre del Hollywood dels quaranta i dels cinquanta.

En definitiva, una novel·la que, a pesar de cert incomprensible gir cap allò sobrenatural que afortunadament es corregeix al desenllaç, agradarà tant als amants dels llibres com als del misteri i el gènere criminal.

Mònica Sáez Mateu
De la 8a promoció de l’Escola de Llibreria