Parks, Tim. Desde aquí leo: miradas al cambiante mundo del libro. Traducció de Dennis Peña Torres. México: Fondo de Cultura Económica, 2017. XIX, 219 p. (Libros sobre libros). ISBN 978-607-16-5037-5.
«La reseña promedio ofrece un juicio de valor rápido que se reduce a una calificación de una a cinco estrellas en la parte superior de la columna. ¿Entonces para qué seguir leyendo? [...] En el 99,9 por ciento de los casos, el reseñista sabe perfectamente para qué son los libros, por qué son escritos y leídos, qué es literatura y qué es genero. Él solo está palomeando casillas de verificación. Es comprensible que los periódicos hayan reducido sus secciones de libros al tamaño de un timbre postal». Això escriu Tim Parks sobre les ressenyes i els ressenyadors en la introducció de Desde aquí leo. A partir d’aquí, intentar ressenyar un llibre seu és un camí que fa molta pujada.
Però en el cas de Desde aquí leo, el camí resulta costerut no només per aquesta valoració inicial descoratjadora sobre les funcions de la ressenya o la crítica, sinó perquè el llibre, tot i ser relativament breu, abasta un ventall tan ampli de qüestions relacionades amb el món del llibre, l’escriptura i la lectura, que cadascun dels capítols o apartats en què s’estructura el volum ja mereixeria per si sol una anàlisi o un comentari.
En la nota inicial, l’editor Tomás Granados qualifica Parks de polemista hàbil i, efectivament, moltes de les posicions, opinions i afirmacions vessades al llarg del llibre resulten punyents i incòmodes, però crec que el valor d’aquest llibre és precisament aquest: sacsejar el lector i fer-lo reflexionar al voltant de moltes qüestions relacionades amb la creació i l’edició literària que a voltes ens passen per alt o bé assumim sense objeccions. De fet, Parks comença el llibre amb aquesta declaració: «Es hora de replantearse todo. Todo».
Un exemple del seu posicionament radicalment crític és la visió, recurrent al llarg del text, que l’autor ofereix sobre la preponderància de la cultura anglosaxona en el món editorial, que, segons ell, condueix a l’escriptura de llibres –novel·les bàsicament– no només dissenyats i pensats per a aquest públic (i per a un públic internacional cada cop més homogeneïtzat), sinó creats des d’uns referents culturals o vivencials de caràcter volgudament transnacional o cosmopolita. Segons Parks, aquest fet pot empobrir la creació i allunyar-la de la singularitat i la veritat pròpies de qui escriu des d’una visió més local i arrelada a una forma de vida i a una cultura pròpia i diferenciada. «¿Y si la calidad de algunas grandes obras de arte reside precisamente en su relación con lo local y lo contemporáneo, con la vida que se les ha infundido para experimentar el aquí y el ahora?» es pregunta Parks, i no puc deixar de simpatitzar amb aquesta reflexió.
Molt alineada amb aquesta perspectiva es troba la percepció de Parks sobre la majoria de premis literaris i, especialment, sobre el premi per excel·lència, el premi en majúscula, el Nobel. Reflexiona Tim Parks sobre la capacitat i la responsabilitat dels membres del jurat a l’hora de valorar autors i/o cultures que difícilment poden conèixer amb la profunditat i el rigor suficient com per emetre un veredicte d’aquesta transcendència i contraposa aquesta inevitable arbitrarietat amb la creixent projecció i valor que es dona al Nobel i, per extensió, als premis en una societat com la nostra, cada vegada més tendent a cercar vares que ens permetin mesurar-ho tot, sistematitzar-ho tot, ordenar-ho tot segons una prelació.
Llegir Desde aquí leo és sentir-se contínuament reptat, assaltat pel dubte, interpel·lat sobre allò que cadascú pot arribar a considerar inapel·lable des de la comoditat de la creença o la perspectiva pròpia. Per exemple, qui escriu aquestes línies, defensor acèrrim del llibre en format tradicional i odiador gairebé professional dels ebooks, es pot trobar de sobte amb afirmacions com que el llibre electrònic «ofrece una relación más austera y directa con las palabras que aparecen y desaparecen de nuestra vista al terminar la página de la que ofrece el libro tradicional en papel, sin dar ninguna gratificación fetichista a medida que tapizamos nuestras paredes con nombres famosos. Es como si uno hubiese sido liberado de todo lo ajeno y distractor que rodea el texto para centrarse en el placer de las palabras mismas.» I, evidentment, un no renegarà de la religió veritable, però ha de reconèixer que l’argument és sòlid i no està mancat de raó.
La necessitat de les novel·les, el dret personal a decidir (amb perdó de l’expressió) on interrompre la lectura d’un llibre, els drets d’autor com a element per a mantenir l’escriptor dins l’establishment i allunyat d’actituds revolucionàries o els fonaments psicològics com a explicació de la discrepància en els gustos literaris, són alguns altres dels temes que es tracten a Desde aquí leo, un interessant compendi de mirades crítiques, angulades i valuosament desconfiades sobre el món del llibre i de la creació literària.
Àlex Figueras
De la 6a promoció de l’Escola de Llibreria
Autor de Bloc de notes
Afegeix un nou comentari