«Desde el ojo del huracán», de Marina Sanmartín

Sanmartín, Marina. Desde el ojo del huracán: una historia íntima de las librerías. Barcelona: Ariel, 2023. 210 p. ISBN 978-84-344-3618-3. 18,90 €.

Aquest Desde el ojo del huracán és com una matrioixca russa. És una obra que barreja memòries i assaig, la biografia de la llibreria Cervantes y Compañía de la qual n’és sòcia l’autora. Amb tot, no és només el relat de l’arriscada aventura romàntica d’obrir un establiment de venda de llibres –i on es fan moltes més coses, perquè una llibreria com cal sempre és molt més que una botiga– sinó que és un viatge erudit i interessant per la història dels llibres i de les llibreries, intentant respondre preguntes tan difícils com ara quina va ser la primera llibreria de la història. Marina Sanmartín cita El infinito en un junco[1] per explicar que Juli Pòl·lux, un lexicògraf del segle II, assegura que l’any 430 aC a Atenes ja hi havia «barraques on es venien llibres».

Tots els dissabtes anava a La Genoveva. Tot i que al rètol de la llibreria hi posava Mesalles, el cognom del propietari, tothom la coneixia com La Genoveva, que era la seva mare. Sempre era allà, gran d’edat i petitona d’alçada, i li teníem molt respecte i una certa admiració. Era seriosa i sempre anava per feina. Sabia on era cada llibre i cada producte sense haver de mirar cap llista. Els ordinadors aleshores eren una cosa de ciència-ficció. L’establiment semblava petit enmig dels alts edificis d’aquell barri on hi havia pocs comerços i una única llibreria, sempre atapeïda de llibres i estris escolars i on gairebé sempre havíem de fer cua per comprar el diari per a l’avi, la revista Lecturas per a la mare, els llibres de text o la bata de quadrets al setembre o la goma d’esborrar «de nata». El dissabte, aquella botiga d’olor peculiar –aroma que he retrobat, tot i que no ben bé igual en d’altres llibreries– esdevenia un lloc màgic. Era el dia de comprar el «tebeo». El que primer era una mena de premi, va esdevenir costum i, sens dubte, va fer créixer en mi l’hàbit de llegir. En moments especials, como ara el meu aniversari o el 23 d’abril, em podia firar i comprava un d’aquells llibres que tenien una pàgina amb lletra i una de còmic.

La Marina Sanmartín parla d’aquests llibres, els clàssics de Bruguera, a Desde el ojo del huracán. Alguns dels records que evoca al llibre m’han fet rememorar la llibreria de la Genoveva i d’altres moments de gaudi a llibreries o entre llibres. Com la Marina Sanmartín, sento una mena d’emoció especial quan entro en una llibreria. Potser una part de mi enyora l’emoció que sentia, de nena, en comprar un «tebeo» o aquells primers llibres.

La Marina Sanmartín diu que el temps s’assembla a una matrioixca russa: en obrir un record n’apareix un altre, i a vegades una dada històrica porta a una altra curiositat; una coincidència, posem la passió per una obra o una autora, pot unir dos personatges de distintes èpoques… Pot ser una història interminable. Aquesta és la sensació que he tingut amb Desde el ojo del huracán, el d’obrir una d’aquestes nines russes en cada capítol. Un record tan personal com el conte del mussol que Sanmartín llegia al seu nebot, es desplega fins arribar a la mítica biblioteca d’Alexandria o a la mort d’Alexandre el Gran, amb el pergamí de la Ilíada entre les mans, el best-seller de l’època.

L’autora és una apassionada del llibre com a objecte i com a «finestra al món», com diu ella, més que no pas un refugi o un amagatall. Sanmartín manté lligams amb els llibres que van més enllà dels comercials o professionals: la seva llibreria comença a gestar-se molt abans que es decidís a obrir Cervantes y Compañía, primer a Madrid i després a Ponferrada. Aquesta valenciana resident a Madrid va estudiar periodisme i es nota que té el cuquet de cercar i obtenir informació, de saber què hi ha darrere de cada història. Per aquelles coses que passen, l’Elena Sanmartín va acabar treballant en la secció de llibres d’una gran superfície i des d’allà va anar saltant d’un càrrec a un altre, d’experiència en experiència, fins que va tenir l’oportunitat d’obrir, amb d’altres sòcies, la seva pròpia llibreria. A més d’aconsellar la clientela directament, ho fa escrivint sobre gènere negre a l’ABC Cultural i ha publicat mitja dotzena de novel·les.

El llibre m’ha fet pensar que el concepte de llibre, de llibreria o de biblioteca han canviat poc al llarg de la història. Ha canviat molt més la seva aparença o el material: de les pedres al pergamí, del paper al suport electrònic, diferents escriptures, diferents maneres de fer còpies, de conservar, de publicar. Però el llibre té el mateix objectiu: contar, relatar, deixar constància d’històries.

Sanmartín inclou a Desde el ojo del huracán quatre annexos remarcables. A més d’una extensa i treballada bibliografia, hi ha una bona filmografia on he trobat força coincidències –em fascina Rebecca i encara ric amb Top Secret– i agraeixo alguns títols que he de descobrir o redescobrir. També hi ha un índex «No solo onomástico», com ens indica el seu propi títol, i una resumida però molt completa «Línea histórica» que comença al 36500 aC i acaba l’any de la pandèmia, el 2020, i que passa per Enheduanna, la primera persona citada com a autora, i com no per Alexandria i Roma; per l’Alta i Baixa Edat Mitjana, per Gutenberg, com no, i per la creació de l’exquisida llibreria Bertrand de Lisboa; remarca dades a tenir en compte de la Revolució Industrial i l’apertura de la parisenca Shakespeare and Company (no, és clar, la similitud del nom amb la llibreria de Sanmartín no és cap coincidència). En aquest resum històric es parla de la consolidació del Dia de Llibre, del naixement de Todostuslibros.com i d’altres dates importants en una història íntima i alhora universal de les llibreries.

Marina Sanmartín assegura que la seva llarga experiència li ha demostrat que tot llibre que tingui en el seu títol les paraules «llibreria» o «biblioteca» es venen amb força facilitat, sigui quin sigui el seu contingut. Hi esteu d’acord?

Llum Saumell Pascual