Ramírez Gelbes, Silvia. El discurso híbrido: formas de escribir en la web. Buenos Aires: Ampersand, 2018. 268 p. (Comunicación y lenguajes). ISBN 978-987-4161-15-4. 20 €.
«La alfabetización ya no se refiere solamente al aprendizaje de la lectura y la escritura.» Amb aquesta eloqüència, la lingüista argentina Silvia Ramírez Gelbes comença el seu llibre, ben pedagògic, sobre la particular forma de l'escriptura digital. «Escribir para las pantallas [...] demanda una sensibilidad diferente por parte de quien escribe el texto», afirma unes línies més endavant.
El llibre és oportú perquè ens troba, a tothom, immersos en un moment crucial entre la cultura impresa i la digital, en el qual la recerca sobre les habilitats lectores confirma una troballa inquietant: els dispositius digitals amenacen la capacitat de llegir en profunditat. En aquests termes s'expressa la neurocientífica Maryanne Wolf, de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles: segons revela en el seu llibre Reader, come home (Harper, 2018), fins i tot els bons lectors, aquells amb un ampli currículum de lectures, han perdut la paciència cognitiva amb què abans afrontaven textos complexos.
No és pas una primícia, però. Ja el 2011 l’escriptor Nicholas Carr exposava la mateixa tesi a Superficiales: qué está haciendo Internet con nuestras mentes (Taurus, 2011). La seva obra és la conclusió lògica de molts estudis previs que es van desenvolupar en el marc de la interacció persona-ordinador. Afirma que l’ús intensiu d’Internet ens ha abocat a la lectura superficial i al pensament apressat i distret.
Certament, la tecnologia digital ha agreujat alguns dels problemes que prometia resoldre. Va néixer per facilitar-nos la vida i alliberar-nos de l’opressió del temps, però ens ha convertit, paradoxalment, en éssers més ocupats que mai, forçats a fer-ho tot més de pressa. Per bé que ara llegim més que mai —els dispositius mòbils són omnipresents—, tendim a fer-ho d’una manera més fragmentada i precipitada.
Aquesta és ara la tendència, i contra aquesta tendència s'alcen ara algunes veus i reclamen una nova alfabetització. Es necessiten noves competències comunicatives, en particular pel que fa a l'escriptura. És en aquest context que Silvia Ramírez Gelbes, professora del Departament de Ciències Socials de la Universidad de San Andrés (Buenos Aires) i experta en anàlisi del discurs, ens presenta el seu darrer llibre, El discurso híbrido: formas de escribir en la red. De bon principi, la introducció continua prou eloqüent:
«En el sofisticado mundo en que nos movemos, hay alfabetizaciones mucho más complejas. Como la digital, que exige habilidades particulares para interpretar y elaborar textos en pantalla. Y que reclama una voluntad más tenaz para la práctica de la escritura, porque supone la transgresión de hábitos formados desde la niñez.» (p. 13)
En efecte, escriure per a les pantalles demana una nova sensibilitat en les persones que produeixen textos. Es necessita una sensibilitat entrenada per agafar el ritme de la nova conducta lectora, un ritme impacient, despietat, fragmentari i inconstant, al qual ens aboquen els dispositius digitals.
Com a resposta a aquesta necessitat, Ramírez Gelbes presenta amb el seu manual un instrument per resoldre molts dels conflictes relacionats amb l’escriptura en pantalla. Amb un estil senzill i una prosa entenedora, l'esmentada lingüista analitza l’eficàcia dels textos professionals destinats a veure's publicats en pantalla. Alhora reflexiona sobre les estratègies de redacció i sobre la imatge pública que aquestes estratègies configuren, i de fet projecten, dels seus emissors. En aquest sentit afirma que:
«El empleo de la palabra, nos guste o no, conlleva indefectiblemente la construcción de la imagen de quien produce el discurso, aun sin que quien lo hace se presente ante los ojos de sus interlocutores.» (p. 169)
Basant-se en les troballes que recull la recerca empírica sobre la lectura en pantalla, i amb una perspectiva eminentment lingüística, l’autora descriu les regles de gènere i estil que contribueixen a fer que els textos produïts per a tota mena de mitjans digitals siguin realment eficaços des del punt de vista comunicacional. D'aquesta manera, el llibre està adreçat especialment a periodistes, publicistes, gestors de comunitats virtuals, assessors d’imatge i creadors de tendències, i per això centra l’atenció en l’escriptura corporativa. Però també contempla i analitza altres àmbits de la comunicació digital, com ara la missatgeria instantània (inclòs el gairebé extint SMS) i els mitjans socials.
El llibre examina els principals gèneres discursius i els enfocaments de l’escriptura digital. Amb l’esperit pedagògic propi d’una docent, recorre a un seguit de recursos didàctics i divideix les seves aportacions en explicacions teòriques, estudis de casos i exercicis pràctics. El discurso híbrido és, en definitiva, un manual necessari per facilitar la creació de textos eficaços destinats a l’entorn del web.
Jorge Franganillo
Professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Un libro magnífico
Sin duda, el sector digital ha cambiado por completo la forma de escribir y la lectura de los textos. Poco a poco se va perdiendo el lenguaje académico y preciso y se va transformando en un lenguaje práctico, típico de la tecnología actual como blogs, webs y redes sociales.
La mayoría de páginas web utilizan un lenguaje coloquial y buscan atraer al máximo número de usuarios con sus textos, por lo que el redactor debe adaptar su estilo al del público objetivo, también en términos de optimización SEO o posicionamiento web. Sin duda el libro de Silvia Rámirez explica perfectamente este cambio que estamos viviendo.
Reinvención Digital
Me parece súper interesante la visión de la persona que escribe para un medio digital. La digitalización nos abre nuevas formas de comunicación e interacción. Tras la pandemia el mundo online ha experimentado una enorme desconexión de las relaciones personales de persona a persona. Los redactores digitales tenemos la enorme responsabilidad de que esa conexión siendo siendo tan genuina como la personal. Sin embargo es todo un desafío. La semántica digital debe reflejar las interacciones personales con la mayor de las transparencias y verdad.
Afegeix un nou comentari