El librero

Régis de Sá Moreira. El librero. Madrid: Demipage, 2013. 189 p. ISBN 978-84-92719-95-2.

El librero és la història d’un llibreter i la seva relació amb el món. No és un llibre més que mostra la professió de llibreter; no parla de la gestió d’una llibreria: no hi ha devolucions, novetats, distribuïdors o factures. La història de El librero que, per cert, no té nom, és una faula en la qual els llibres prenen vida i mostren sentiments i on la Tristesa, la Pregunta o, fins i tot, Déu travessen el llindar de la porta de la llibreria i hi fan un volt. Senzillament és una història fantàstica sobre un home que no sap viure la vida si no és des de dintre de la seva llibreria i a través dels seus exemplars estimats.

La prosa, de frases curtes i senzilles, es troba desproveïda de grans dissertacions i, per això, té un cert ritme i musicalitat que ens transporten per una lectura a mode de saltets. No hi trobem extensos paràgrafs i, en el seu conjunt, és un text breu i senzill, que es pot llegir en un parell d’hores o tres, com a molt.

A miles de kilómetros del lugar donde te encuentras, en un país, en una ciudad, en una librería como tantas otras, un librero abrió los ojos.
Acababa de oír el prumpiprumpiprump de la puerta de entrada de su librería.
Ordenó un poco su mesa y esperó.

Aquesta característica crida l’atenció ja que, normalment, solem trobar textos amb oracions relativament llargues en les quals els autors poden lluir el seu estil amb més o menys encert. Régis de Sá Moreira no necessita estendre’s per demostrar el seu domini del llenguatge literari. En molt poc espai, amb molt poques paraules ens fa gaudir amb el llibreter i el seu tarannà curiós i diferent.

En clau d’humor, l’autor retrata el caràcter singular d’un home poc sociable, el llibreter, el qual, entre llibres i infusions, deixa transcórrer una vida trista, solitària, plena de melangia, però dedicada plenament als llibres, els quals tracta amb amor i cura, talment com si fossin persones. Una vida que només es veu amenitzada, d’una banda, pels llibres, tots llegits per ell amb la finalitat de comprovar la seva qualitat per no vendre «escombraries» al seu establiment, i, d’altra, per alguns dels seus clients més especials. No pas per les parelles a les quals odia profundament i fa fora de la llibreria tan ràpidament com pot.

Amb la seva dedicació als llibres el protagonista descuida aspectes tan importants per a la vida social de les persones com l’amor o la família. Per il·lustrar el caràcter especial i diferent del llibreter (i l’humor i ironia de l’autor), diem que manté la llibreria sempre oberta, de dia i de nit, per si algun client necessita un llibre amb urgència al mig de la nit. O bé que permet fumar els clients a la llibreria, excepte els que no fumen, o que quan no té el llibre que està buscant algun client, l’envia al bar d’enfront.

Per la seva part, els clients de la llibreria també tenen les seves excentricitats, que el llibreter ha de suportar el millor que pot (encara que no sempre es controla i de vegades s’enfada o els crida). Hi ha els que demanen un llibre «con dos mujeres, cuatro hombres y tres niños» o els que en volen un «en el que aparezca varias veces la palabra mansedumbre».

En resum, El librero és una demostració portada a l’extrem del sentiment que ens suggereixen els llibres a aquells que els estimem. En aquesta història que es troba a mig camí entre la ficció i la realitat, els llibres mateixos experimenten sentiments quan es commouen amb el patiment del llibreter. Podríem dir que els llibres retornen al protagonista el mateix amor que reben per part seva, omplen la seva vida i són els seus únics amics i els únics que el comprenen i accepten tal com és. 

La història de El librero es gaudeix una vegada acabada de llegir, quan se supera la sorpresa inicial pel seu estil minimalista, i per la fantasia del relat. Quan es recorden les anècdotes i el dia a dia (dia a nit) del llibreter i quan, en certa manera, ens sentim identificats per la passió llibretera del protagonista.

Olga Toro