Martín, José Manuel. Historia de la innovación en las artes gráficas. Madrid: Turpin Editores, 2014. 64 p. (En 8º; núm. 5). ISBN 978-84-942682-0-5.10 €.
Nou títol de la col·lecció d’assaig En octavo, de Turpin Editores, i com els anteriors títols d’aquesta col·lecció, de temàtica relacionada amb els oficis del llibre. Petits homenatges al llibreter, a l’impressor, al tipògraf i al bibliòfil. L’autor és un impressor i editor que estima el seu ofici i que s’ha proposat en aquesta obra recollir en forma de breu cronologia la història evolutiva i innovadora de les arts gràfiques.
Martín treballa al Grupo C.G.A., on pertany la Imprenta Editorial Gráficas Almeida, fundada el 1954. L’any 2000 va començar a editar sota el nom de Turpin Ediciones. Té la seu central al Barrio de las Letras de Madrid, i funciona com a impremta, com a editorial i com a llibreria. És una empresa moderna especialitzada en les arts gràfiques d’última generació i de la impressió digital, però també aposta per l’edició d’obres curioses, així com reedicions d’antigues publicacions que parlen dels oficis del llibre. El catàleg de l’editorial el formen setze títols.
En els preliminars de l’obra, Víctor Infantes ens lloa la feina ben feta de Martín, respecte a la primera compilació exhaustiva de totes les fites aconseguides en el món de les arts gràfiques des que l’home té la necessitat de comunicar-se. Al llarg de la història han estat diversos els suports utilitzats ‒pedra, metall, papir, paper, pantalla‒ així com les escriptures i els enginys en l’esdevenir de la memòria escrita de la humanitat. L’evolució d’aquesta necessitat comunicativa dels homes ha forçat a un continu procés de millora d’aparells i de tècniques, algunes de les quals no han estat fructíferes i han restat oblidades pel camí.
En el prefaci, J.M. Martín fa una reflexió sobre el paper tan rellevant que ha tingut la invenció de la impremta en la difusió de les idees i en la construcció de la memòria de la humanitat. Enumera una sèrie de dades curioses sobre els primers temps del món de la impremta a Europa, sense deixar de recordar-nos que la xilografia, l’Art d’imprimir, i l’Edició van veure la llum abans a Àsia que a Europa. A continuació passa a enumerar tots els asombros, logros, adelantos i totes les hazañas de l’home en l'evolució de les arts gràfiques, amb cites cronològiques, introduïdes per la data en què van ocórrer, i a continuació les dades del fet i del lloc. Aquesta presentació, a manera de brevíssim receptari, fa l’obra molt entenedora i visualment molt clara. S’acompanya d’il·lustracions del món de la impremta, de les seves màquines i també dels seus homes, en forma de gravats antics en blanc i negre.
Vint-i-una cites per el període adC., i prop de cent cinquanta pel de després de Crist; la major proporció d’informacions concentrades en els darrers cinc segles de la nostra història i a partir de 1455, data de la impressió de la Bíblia de Gutenberg. La primera cita, trenta-cinc mil anys adC., és la dels pictogrames dels homes prehistòrics, i la darrera la de fa 22 anys, el 1993 amb la Universalitat d'Internet. Internet és la darrera paraula del llibre, perquè segurament serà una data tan emblemàtica dins de la història de la impremta com ho va ser la de 1455 amb Gutenberg com a protagonista.
En conclusió, aquest llibre és un petit tresor, per la mida, i un gran homenatge, pel contingut rigorós i exhaustiu a l’Art de la Impremta. Ara bé, no es pot considerar una història, tal com enuncia el títol de l’obra, ja que no estan justificats els fets escrits. Més aviat, li escau com a títol Cronologia, per l’enumeració, en la seixantena de pàgines del llibre, de tipus de premses, de tipografies, dels tallers, de les formes i dels materials del llibre, dels tipus d’edicions, de les escriptures i dels grafismes, de les il·lustracions, així com d’innovacions paral·leles i concurrents, com la fotografia, la ràdio, el gramòfon, el telèfon, el cinema, la fotocopiadora, l’ordinador, la calculadora, l’electricitat, la màquina de vapor, i tants d’altres. I per últim, potser hi trobem a faltar la menció de més ítems sobre les llibreries i les biblioteques, sectors del circuit del llibre que també han actuat i actuen en la difusió de les arts gràfiques com a canals de promoció d’allò que esperem que se segueixi coent a la cuina de la sala de màquines d’una impremta. Llarga vida al llibre de paper!
Montse Garriga Berenguer
De la 3a Promoció de l’Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari