«Introducción a la historia del libro»

Pérez Priego, Miguel Ángel. Introducción a la historia del libro. Madrid: Universidad Nacional de Educación a Distancia, 2020. 177 p. (Grado). ISBN 978-84-362-7672-5. 20 €.

El llibre és un dels productes intel·lectuals més influents en la vida i organització social de les persones i, per tant, la seva història contribueix a la comprensió de la forma de viure de la societat de cada època i territori. Pérez Priego presenta en forma de manual un resum de la història del llibre, des dels seus orígens a l’antic Egipte fins al llibre electrònic contemporani.

L’obra s’estructura en quatre grans blocs que tracten sobre la seva evolució en el temps juntament amb altres aspectes vinculats al món del llibre, com ara les biblioteques o les disposicions legals sobre la impremta. Es tracta d’una monografia adreçada a tot tipus de públic, especialment als estudiants d’Història, de Biblioteconomia o d’Humanitats i a qualsevol persona interessada en la matèria. Aquesta publicació contribueix a incrementar la bibliografia existent sobre història del llibre. L’edició en paper és còmoda, de fàcil lectura i manipulació. El llibre només pesa 350 grams i això permet dur-lo a la bossa per llegir-lo en qualsevol moment. 

Sobre el contingut
El contingut de l’obra s’estructura en quatre grans capítols:

«I. El libro en la Antigüedad». Aquest apartat introdueix el lector als orígens de les primeres tècniques d’escriptura sobre tauletes d’argila localitzades a Mesopotàmia, l’evolució cap als rotlles de papir de l’antic Egipte i l’aparició del pergamí a la ciutat de Pèrgam. El progrés en l’elaboració de rotlles i còdexs va originar un notable comerç del llibre i la creació de les mítiques i desaparegudes biblioteques d’Alexandria i Pèrgam. A l’antiga Roma es va acabar instaurant l’ús del còdex i s’establiren nombrosos tallers dedicats a la còpia i al comerç dels llibres. Entre les biblioteques romanes destacà la Biblioteca Ulpiana, fundada per l’emperador Marc Ulpi Trajà. Aquest apartat s’il·lustra amb mostres de documents i tipologies d’escriptura de cada època.

«II. El libro manuscrito de la Edad Media». En aquest apartat que, cronològicament abraça des del segle V i fins mitjan segle XV, l’autor presenta les característiques principals del llibre durant aquest període. Entre la tipologia de suports utilitzats destaca el pergamí. A partir de la baixa edat mitjana s’introdueix el suport en paper i, posteriorment, es consolida el seu ús. S’analitza el còdex, la seva composició, el tipus de lletra i els elements que configuren la seva descripció.

Es dedica un interessant recorregut a la producció dels llibres manuscrits establerta principalment en els monestirs. A partir del segle XIII el creixement de les ciutats i la creació de les universitats afavoreixen l’aparició de nous tallers de copistes i l’ús de la llengua vulgar. L’autor dedica especial atenció a les tasques del copista i del miniaturista, i les acompanya amb exemples de peces d’extraordinari interès literari i artístic.

Es clou l’apartat amb un breu repàs de les principals biblioteques medievals, originades a partir de les comunitats benedictines i cistercenques. S’il·lustra amb un passeig pels centres més rellevants del món medieval com ara Ripoll, Santo Domingo de Silos o San Millán de la Cogolla i algunes de les peces més singulars del patrimoni bibliogràfic. Finalment es fa un apunt sobre les biblioteques generades en l’àmbit de la cort i l’aristocràcia a partir del segle XV i que també aplegaren col·leccions de gran vàlua. 

«III. El libro en tiempos de la imprenta manual». A mitjan segle XV, la invenció de la impremta de Gutenberg canvia el sistema de transmissió de textos de forma excepcional. L’autor situa el lector en el context del seu naixement i la seva difusió. Menciona els impressors més destacats, com ara Aldo Manuzio o Christophe Plantin, exposa les diverses activitats d’un taller tipogràfic, on cada operari exercia una funció determinada, i descriu quins són els elements característics dels primers impresos.

Dedica un apartat important a la impremta en territori espanyol i fa referència als principals impressors dels segles XV i XVI, descriu la tasca dels llibreters i la seva relació amb els impressors. Aquest apartat estudia també el desenvolupament de la impremta fins al segle XVIII, les disposicions legals reguladores de la impressió i la venda de llibres i les biblioteques formades durant l’edat moderna, entre les quals excel·liren la Biblioteca Colombina, la Biblioteca d’El Escorial, la Biblioteca del Comte Duc Olivares i la Biblioteca Reial.

«IV. El libro en la época moderna». A partir de la revolució industrial i la progressiva instauració de la impremta mecànica es va anar abandonant la producció manual i artesana. Aquestes innovacions generen una producció massiva del llibre que redueix costos i millora la difusió. La linotípia, la tipografia, l’òfset i la fotocomposició són noves tècniques que fomenten la transformació de la impressió tradicional. Juntament amb el progrés tècnic, s’analitza el context jurídic i social (la normativa sobre la impremta, les lleis d’instrucció pública i la legislació sobre propietat intel·lectual).

Aquest apartat es completa amb la descripció de les característiques més rellevants del llibre imprès durant el segle XIX, des de la tipografia fins a les noves tècniques d’il·lustració com ara la litografia i el fotogravat. Altres factors que tenen incidència en l’edició són l’augment de noves publicacions periòdiques, les obres literàries publicades a través de diaris i l’aparició dels llibres de text. En conjunt, genera dinamisme al món del llibre i de la impremta.

Es destina un apartat sobre els impressors, editors i llibreters i es mencionen les cases més rellevants, situades a les grans ciutats, com ara Madrid, Barcelona, València i Saragossa i s’exposa algun exemple de relació entre autors i editors. El bloc es tanca amb un recorregut per les biblioteques de l’època i es descriu el canvi cap al concepte d’institució pública nascut a partir de la segona meitat del segle XIX, sense oblidar fer menció d’alguns bibliòfils destacats.

Finalment, les darreres pàgines tracten sobre el nou format electrònic i el canvi que ha comportat la revolució tecnològica en l’accés al coneixement. L’autor mostra exemples de projectes digitals, principalment relacionats amb l’àmbit hispànic, i fa èmfasi en les facilitats que proporciona la tecnologia en l’edició crítica i en la investigació.

En conclusió, es tracta d’una monografia de fàcil lectura, ben documentada,que mostra la història del llibre des d’un punt de vista ampli tocant tots els elements vinculats a la seva producció.

L’autor
Miguel Ángel Pérez Priego és catedràtic emèrit de Literatura Espanyola de la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED). És autor de nombroses publicacions de literatura de l’època medieval i del barroc i destaca la seva recerca sobre crítica textual. Ha introduït continguts sobre història del llibre en publicacions sobre crítica textual, dos temes que solen tractar-se de forma diferenciada. En aquest cas, l’obra que presenta tracta específicament del món del llibre des dels orígens fins a l’actualitat. L’edició és pràctica, en un format quart, un cos tipogràfic còmode de llegir, acompanyat d’il·lustracions en color, una bibliografia i un glossari. Aquí podreu trobar més informació sobre l’autor.[1] 

Núria Altarriba
Directora de la Unitat Bibliogràfica de la Biblioteca de Catalunya


[1]Del mateix autor, podeu veure la ressenya d’una altra obra en aquesta entrada. (N. de la R.) 

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.