Pons, Álvaro. La cárcel de papel: diario de un lector de tebeos (2002-2016). Pról., Luis Alberto de Cuenca. [Aguadulce, Almería]: Confluencias, 2017. 595 p. (Hispaniola; 14). ISBN 978-84-946380-8-4. 27 €.
L'any passat, l'editorial Confluencias va publicar La cárcel de papel: diario de un lector de tebeos (2002-2016), una recopilació de les millors entrades del blog d'Álvaro Pons, un reconegut lector expert de tebeos. Aquesta és una bona notícia perquè Álvaro Pons va ser un pioner i s'ha convertit en un referent pels lectors de còmics amb el seu blog La cárcel de papel, que va posar en marxa l'any 2002 com un diari de les seves lectures i reflexions.
Gràcies a la seva gràcia com a articulista, a la qualitat de les seves ressenyes i, sobretot, al seu coneixement sobre el tema, el blog es va convertir en poc temps en una guia essencial per a tot aquell que volia seguir l'evolució del còmic arreu del món, sense distinció de gènere.
Ara que el còmic espanyol està passant moments molt bons (de creativitat més que econòmicament) s'ha publicat aquest recull d'articles, escrits al llarg de 15 anys. No és una guia de fàcil consulta sobre el còmic, perquè no està editat com una bibliografia sobre còmics, sinó com un recull d'opinions i experiències d'un expert en la matèria. El llibre es divideix en set apartats.
El primer capítol, «Un largo paseo por Coconino», és un recull dels millors articles escrits durant 15 anys de blog, ordenats de manera cronològica, però de diferents temàtiques, reflexions al voltant del món dels tebeos, la crítica, el blog, les seves experiències, etc. «100 (o 200) cosas que me gustan de los tebeos» és el segon apartat i no necessita gaire explicació. 100 coses són poques, així que l'autor ha escrit dues llistes de coses que li agraden dels còmics. Crec que és un exercici interessant a fer per un amant dels còmics o de qualsevol disciplina. El tercer apartat recull articles escrits entre l'any 2003 i el 2010 sobre la situació del mercat del tebeo. És una recopilació interessant per conèixer la seva evolució que ha variat tant en tan pocs anys. És un bon resum dels canvis d'aquest mercat, però no per agafar de referència les prediccions de futur, com el mateix autor diu a l'epíleg de l'apartat (escrit al 2017). A «Cinecittà enviñetada» es recullen escrits sobre les adaptacions de tebeos que s'han anat fent al cine. Al cinquè apartat, «Personajes en busca de autor», Álvaro Pons enumera i explica personatges i autors de tebeos que l'han marcat durant la seva llarga experiència com a lector. «Un gafapasta en Metrópolis» recull les reflexions de l'autor sobre el gènere dels superherois i, finalment, a «Tebeos para el recuerdo» es recullen les ressenyes dels tebeos que més li han agradat aquests 15 anys, tant espanyols com estrangers. El llibre acaba amb un índex onomàstic d'editorials, revistes, sèries, personatges i autors.
No crec que sigui un llibre gaire útil perquè un llibreter o un bibliotecari sense gaires coneixements sobre el tema el faci servir de consulta, però sí que és molt interessant per a aquells aficionats als còmics, siguin prescriptors literaris o no. Els coneixements que té sobre el gènere, l'ús que en fa a les seves reflexions i la manera d'explicar-ho fa que La cárcel de papel sigui una obra molt enriquidora, agradable, divertida i molt recomanable.
Joan Truyols Galmés
Graduat en Informació i Documentació per la UB
Podeu fer-hi un tast de les primeres pàgines de l'obra.
Afegeix un nou comentari