La hora del cuento en las bibliotecas

Boer, Joan de. La hora del cuento en las bibliotecas: claves para su organización. Barcelona: UOC, 2017. 109 p. (El profesional de la información; 43). ISBN 978-84-9064-397-6. 11,50 €.

L’hora del conte és, potser, una de les activitats més assentades a les biblioteques públiques d’aquí i d’arreu del món. El que donen de si 60 minuts. I no només biblioteques, recentment també s’hi estan sumant petites i grans llibreries que, sent coneixedores dels beneficis que els suposa l’hora del conte, també decideixen portar a terme aquesta activitat.

Us ressenyo el llibre La hora del cuento en las bibliotecas de Joan de Boer, especialista en activitats de dinamització lectora. Qui diu bibliotecas també pot dir llibreries o altres espais que tinguin com a missió promocionar la lectura i la cultura en la nostra societat d’una manera divertida i amena per als més petits (i les seves famílies, evidentment).

El llibre se centra en l’organització professional d’aquesta activitat i facilita un seguit de consells que els responsables de biblioteques o llibreries poden seguir per garantir l’èxit de l’activitat i finalment dona un paradigma d’hora del conte ideal.

1. El narrador: és evident que ha de ser un professional. Com sabem que és un professional? Perquè es dedica exclusivament a això: a la narració oral. Trobarem els millors professionals amb recomanacions d’altres biblioteques, amb la pròpia observació o fent una bona cerca per Internet. Evitarem si és possible caure en la temptació de contractar l’artista local o un grup de voluntaris; allò no professional, passa factura.

2. Organització: des del meu punt vista, és la part del llibre a la qual més atenció cal prestar, una bona organització és clau per garantir l’èxit de l’activitat. Com a canal entre l’usuari / client i l’artista, tindrem en compte les següents consideracions:

Rebre el suport econòmic o decidir invertir el que tenim en aquesta activitat. Serem assertius.
Programar l’hora del conte de forma periòdica, aconseguint fidelitzar l’usuari un dia a la setmana / mes. Una bona opció és programar tot el curs i facilitar a l’inici d’aquest un programa amb totes les dates.
Podem fer comunicació pels canals habituals: newsletter, mitjans locals, agendes digitals. No oblidem que alhora també promocionem la biblioteca o llibreria!
Incloure aquests tallers en la memòria anual i justificar-los, és a dir, valorar-los igual que les estadístiques d’usuaris o de desenvolupament de la col·lecció.

3. Públic: és important saber com manejar i distribuir el públic:

Delimitar edats i públic. I fer entendre que avui és per a edats de 4 a 7 anys i màxim 20 nens. Si no es té l’edat o s’arriba tard, no s'hi pot assistir. Guanyem qualitat.
Trobar l’espai adequat: una cortina o tela darrere l’artista i una catifa per delimitar l’espai dels nens. Són clau per evitar distraccions i moviments.
Per a menors de 3 i més grans de 10, l’hora del conte pot no ser el taller adequat.

En termes generals i tornant a la voluntat de fer l’activitat més professional, convida a evitar presses, a complir amb el Dia de... o amb el Centenari de... d’una setmana per l’altra. Una bona organització i difusió és clau: escoles, sala infantil de la biblioteca. Es pot fer un tuit, però els nens de 5 anys no en tenen (de moment), de Twitter.

Cremallera a la boca, orelles estirades, ulls oberts i cul apegat al terra. Comencem!

Enllaç a un curs del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya relacionat amb el tema: http://www.cobdc.net/labotiga/producte/narracio-oral-bibliotecaris/

Xavier Lluís
Bibliotecari i apassionat de la promoció lectora
Twitter: https://twitter.com/xavier_lluis