La industria editorial de China
Hu, Yang; Yang, Xiao. La industria editorial de China. Madrid: Popular, 2013. 197 p. (Asiateca Serie Cultura China; 18). ISBN 978-84-7884-575-0. 14,00 €.
Llibre de divulgació que ens explica en un llenguatge clar i entenedor l’evolució de la indústria editorial xinesa, des de l’aparició de les primeres eines d’escriptura i de llibres fins l’època actual. El llibre conté una gran quantitat d’imatges que acompanyen molt adequadament el text.
El llibre està dividit en set capítols: origen i desenvolupament de la indústria, manufactura de llibres antics, preservació i difusió dels llibres, publicacions peculiars, modernització de la indústria editorial, indústria editorial contemporània i publicació xinesa en l’exterior.
En el primer capítol ja descobrim la primera llibreria de la història de la Xina Shusi, a finals del s. II a.C.; la primera forma de catalogació i l’edició del primer catàleg sistemàtic en sis categories: filòsofs, poesia, literatura, llibres militars, “shushu” i “fangji” (obres de ciències naturals i aplicades); anomenades “Sis Arts Clàssiques”.
En la segona part, observem que el sistema editorial de la Xina el formaven les editorials governamentals, les privades i les llibreries, a més dels instituts i els temples. Les llibreries realitzaven publicacions no oficials dirigides al públic general i es van convertir en un pilar fonamental per a la producció i circulació de llibres comercials.
Pel que fa a la difusió i circulació dels llibres (tercera part) veiem que, inicialment, les llibreries eren similars a les biblioteques actuals, hi havia dues opcions, venda lliure i lliure lectura. També tenien un servei de llibres a domicili, a més, alguns venedors ambulants duien llibres als llocs de reunió d’intel·lectuals. Arribats a l’època de la impressió, les llibreries contemplen diferents rols: editorial amb llibreria i llibreria amb editorial. Apareixen més llibreries i obres i, per tant, la competència.
En l’apartat de les publicacions peculiars trobem obres destacades com Tretze Clàssics confucians, l'Enciclopèdia Yongle en la qual van participar 2.169 persones, 22.937 toms, 11.095 separates: està considerada com la primera i la més gran enciclopèdia del món i el llibre de referència Compendi de llibres del passat i el present que té 10.040 toms en 5.020 volums, inclou més de 10.000 il·lustracions i es va recopilar en 28 anys.
Arribem a finals del s. XIX, comença la creació d’agències editorials extragovernamentals com l’Editorial Comercial i la Companyia de llibres Zhonghua. L’Editorial Comercial va ser fundada l’any 1897 i de la mà de Zhan Yuanji, van formar un equip per redactar i publicar llibres de text, els primers en la història educativa moderna de la Xina. També es van seleccionar obres acadèmiques i literàries estrangeres per a la seva la traducció. Aquesta editorial va ser destruïda durat la II Guerra Mundial.
L’any 1903 i una vegada promulgada la llei de drets d’autor a la Xina, l’Editorial Comercial va signar el que es considera el primer contracte editorial amb un traductor per publicar la seva traducció de l’obra A history of politics.
Actualment, la llibreria més gran és Xinhua, creada l’any 1937, present a 29 províncies, regions autònomes i municipis. Existeixen 25 grups editorials, el més important és el Grup Editorial de Xina, creat l’any 2002 i format per 14 filials on trobem publicació, venda, importació i exportació, comerç de drets d’autor, impressió i reproducció, serveis tecnològics d’informació...
Per acabar, pel que fa a l’educació i recerca sobre la indústria editorial, s’ha desenvolupat des dels anys 80 del s. XX amb més de 70 centres docents superiors així com en l’àmbit de recerca sobre tecnologies d’impressió. També s’han establert institucions d’investigacions editorials a fi de formar una xarxa sobre publicació, impressió, publicacions periòdiques, diaris, grups d’informació i propietat intel·lectual.
Núria Vila
Afegeix un nou comentari