«La invención del viaje»

González-Rivera, Juliana. La invención del viaje: la historia de los relatos que cuentan el mundo. Madrid: Alianza, 2019. 263 p. ISBN 978-84-9181-462-7. 18 € en paper, 14,99 € llibre electrònic.

Ara fa uns mesos, un fet va commoure el sector del turisme i dels viatges d’Europa: l’empresa de viatges anglesa Thomas Cook, que va ser la primera agència de viatges del món, creada a mitjans del segle XIX, entrava en fallida econòmica. Una empresa amb milers de treballadors i amb una facturació astronòmica. Què ha passat, com hem arribat fins aquí, que la fallida d’una empresa del sector dels viatges i del turisme pugui fer trontollar una part important de l’economia d’alguns països?

A partir de la Segona Guerra Mundial, els viatges, el turisme i les vacances es converteixen en un fenomen de masses i popular de les classes mitjanes, un fenomen que no ha parat de créixer fins avui. L’objectiu del llibre és fer un repàs històric del que ha significat el fet de viatjar.

Cada moment històric ha tingut una visió de l’ésser humà a partir de les seves certeses, del desig de comprendre els altres i a si mateix, de la necessitat de conèixer els seus límits i saber el que hi ha més enllà. El viatge ha estat l’activitat humana, real i metafòrica, que ha permès trencar aquests límits, ampliar la comprensió del món. La literatura o les cròniques de viatges han estat el mirall que reflecteix millor aquestes visions del món a través dels anys.

El llibre està dividit en dues parts principals. La primera és un assaig del «Viatge com a univers» en la qual es fa un repàs del que és viatjar i d’on sorgeix la necessitat de viatjar. Del viatge com a metàfora i concepte; del viatge com a font de coneixement, i de com ha influït, en la història de les idees, en el pensament filosòfic, en l’arquitectura, en la imaginació artística i en la ciència. Així, per exemple, és gràcies als exploradors Elcano i Magalhães que sabem que la terra és rodona, o que la teoria de l’evolució de les espècies de Darwin es deu, entre altres coses, al viatge que va fer a bord del Beagle, un petit bergantí.

Del viatge com a experiència, com a camí, com a metàfora de la vida, tal i com ens recorda el poema de Kavafis Ítaca: «Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences». El viatge com a aventura, com a fugida, curiositat i exploració, com el que va proposar l’explorador Shackleton en un llegendari anunci de premsa, abans d’emprendre el seu viatge a l’Antàrtida: «Es busquen homes per a un viatge perillós. Sou escàs. Fred extrem. Llargs mesos de completa obscuritat. Perill constant. No s’assegura el retorn. Honor i reconeixement en cas d’èxit». El viatge associat com a actitud filosòfica, d’aquí que les primeres preguntes que ens fem siguin d’on venim, a on anem després de la mort, l’origen de l’univers i el sentit de la vida o quin és el nostre lloc en el món. És per això que entenem millor per què Kafka va escriure: «Quan un es desplaça a algun lloc, no fa més que viatjar per buscar la seva pròpia naturalesa incompresa». En definitiva, el viatge és desplaçament, es torni o no al lloc de partida. El viatger, quan parteix, trenca amb el seu món i mai torna al mateix lloc, encara que el port sigui el mateix. 

A la segona part, «Breu història del viatge i el seu relat», ens explica el viatge com a acte narratiu, que ens proveeix d’informació pertinent i veraç i ens exposa quines tècniques literàries s’utilitzen per explicar la realitat, encara que la veritat del viatger narrador mai sigui completa. El relat del viatge com a font d’informació: és així com apareixen en les primeres escriptures de la humanitat, a les tauletes mesopotàmiques, o en els papirs egipcis, com per exemple al Llibre dels morts, que els egipcis s’emportaven a la tomba com una autèntica guia de viatge, o L’epopeia de Guilgameix que és la primera narració amb l’esquema introducció, nus i desenllaç.

Després, l’autora fa un repàs històric de la narrativa de viatges, que és la part més significativa del llibre, dels seus protagonistes i les seves gestes, des dels antics grecs, passant per l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna (en la qual la majoria dels relats del viatge tenen l’origen en el mar) fins arribar a l’actualitat. En aquests períodes hi surten citats els autors clàssics, com per exemple, les Històries d’Heròdot; el poema èpic de l’Odissea d’Homer; o els viatges inventats en un llibre que va tenir molt èxit en el seu temps, The travels of Sir John Mandeville; Livres des merveilles du monde del venecià Marco Polo; el viatge al·legòric i moralitzant de la Divina commedia de Dante; les cròniques d’Índies dels conqueridors i exploradors d’Amèrica; el relat de l’itinerari narratiu de Don Quijote de Cervantes; Vom Orinoko zum Amazonas del científic alemany Humboldt, en el qual descriu el seu mètode d’observació; l’obra Italienische Reise de Goethe; els viatges de Madame de Staël, una de les primeres dones viatgeres; el llibre Personal narrative of a pilgrimage to Al-Madinah & Meccah, de Richard Francis Burton, que va ser un dels primers homes no musulmans que va visitar la ciutat sagrada disfressat de pelegrí; The voyage of the Beagle de Darwin; Heart of darkness de Conrad; In Patagonia de Bruce Chatwin; Heban del periodista i escriptor Kapuściński, i molts altres llibres que configuren una extensa narrativa de viatges.

Per últim, hi ha un capítol dedicat a la crisi del llibre de viatges com a gènere literari, tot i que en els darrers anys hi ha hagut una autèntica explosió de relats de viatges, però el fet que no quedin territoris per explorar i la imparable aparició de tecnologies digitals ja no fa necessari que haguem de recórrer a aquest tipus de gènere narratiu. L’aparició de Google street view ha fet que el viatge sigui més una experiència cibernètica que real, i que «navegar» per Internet sigui alguna cosa més que una simple metàfora literària. El viatge ja no és el centre de l’interès informatiu. Com explica Baudrillard en el seu llibre América (Anagrama, 2006), res està més lluny del viatge pur que el turisme i les vacances. L’escriptura de viatges actual és inseparable del turisme. La producció editorial d’ara gairebé no té més objectiu que la reedició d’obres editades o de guies dirigides al sector turístic, ja que ara tots som turistes.

Aquest llibre és un bon resum històric de la literatura de viatges i del viatge com a idea d’aventura, de conquesta, de moviment, d’iniciació, d’exploració, de coneixement…, en definitiva, del comportament humà, així com un acte transcendent i imprescindible per a la ciència, el progrés i el saber, que ens ajudarà a comprendre millor tots els canvis que ha experimentat aquest gènere literari en els darrers anys. 

L’autora del llibre, doctora en periodisme, és una especialista en literatura de viatges. El llibre conté moltíssima informació, ja que és el resultat de la reelaboració d’una tesi doctoral encara que això no impedeix que sigui molt amè i interessant de llegir per molts tipus de lectors, especialment per aquells que vulguin o necessitin extraure informació sobre el tema, com per exemple els llibreters, ja que hi trobaran molta informació útil per ampliar els seus coneixements.

Al final del llibre s’inclou un exhaustiu apartat de notes que fan referència als llibres citats a cada capítol. Potser hauria estat convenient i útil per al lector poder disposar també de la bibliografia ordenada per ordre alfabètic d’autor. 

L’autora ens diu al final del llibre que el relat de viatges no ha mort, però que caldrà reinventar-lo per així poder seguir explicant el món i la història del nostre temps.

Enric de Balanzó
Exprofessor de l’Escola de Llibreria