L’alfabetització i la lectura: un camí no sempre en positiu

Rodríguez Gallardo, Adolfo. Alfabetización, lectura y sociedad [en línia]: una mirada desde la historia. México: UNAM, Instituto de Investigaciones Bibliotecológicas y de la Información, 2020. XVIII, 259 p. [Consulta: 25 març 2021]. 

Potser aquesta que avui ressenyem fou la darrera aportació d’Adolfo Rodríguez Gallardo, bibliotecari, historiador i pedagog nascut a Mèxic, que va morir el passat  9 de desembre de 2020. Al llarg de la seva carrera professional, extensa i plena d’èxits, el professor Rodríguez Gallardo va fer importants i interessants aportacions, des dels càrrecs de responsabilitat que va ocupar i, també, des de la nombrosa literatura professional que va publicar. Us convidem a llegir l’entrada que César Antonio Chumbiauca va publicar a Otlet: revista para profesionales de información el 31 de gener d’aquest any.

En el cas que ens ocupa, i tal com l’autor declara a la presentació, aquesta obra és el resultat d’un període sabàtic a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units que va comptar amb el suport de la Universidad Nacional Autónoma de México i que dona lloc, en algun capítol, al desenvolupament i ampliació d’algunes idees que el mateix autor ja havia recollit en articles publicats anteriorment. Intentem destacar algunes de les idees que vertebren aquesta obra extensa amb la dificultat que suposa haver-se de limitar a l’espai del que disposem.

L’obra s’apropa a la lectura des de diverses mirades i centra l’anàlisi en els diferents factors que afecten el seu impacte en determinats col·lectius al llarg de la història. Tal i com el mateix autor presenta, «El propósito de este trabajo es distinguir los usos de la lectura para discutir su efecto en la sociedad a lo largo de la historia universal y a partir de ello describir la relación entre la habilidad de las personas para leer y el desarrollo de sus comunidades.» (p. x). I ho fa a partir d’una estructura en cinc capítols que se centren en els diferents àmbits d’influència.

El primer capítol, que dona títol a tot l’assaig, estableix el marc conceptual i es centra en l’anàlisi dels termes «alfabetització» i «lectura» des de diferents enfocaments i, en especial, des de la seva vinculació a l’educació per tal d’explicar la seva influència social. És especialment interessant l’evolució i l’anàlisi que es fa del concepte d’alfabetització i les diferents definicions que n'han fet els estudiosos al llarg dels temps així com de les dificultats que s’evidencien per a la seva mesura i avaluació a través de l’anàlisi de les diverses iniciatives que s’han dut a terme en diferents països i des de diferents institucions.

Aquesta influència social s’evidencia, també, a través del control de la lectura i l’escriptura que les autoritats, civils i religioses, han imposat al llarg dels temps per intentar evitar l’organització dels individus i, vinculada a aquesta, la manifestació de la seva insatisfacció o la recerca de canvis en l’ordre establert. I aquest control s’enfoca des de dos moments: una censura prèvia, preventiva, i una censura sobre els documents publicats, repressiva, amb un objectiu comú: limitar la lliure circulació de les idees. Aquest és el tema en què es centra el segon capítol, «Lecturas peligrosas o el peligro de leer: la censura», que fa un repàs històric de diferents accions censores significatives que van des del segle VII aC fins a quasi els nostres dies.

El tercer capítol es centra en l’estudi de la relació entre lectura i religió, prenent les tres religions més conegudes a Occident: l’islam, el judaisme i el cristianisme (i les que se’n deriven) i els seus textos o llibres sagrats en els quals es troba la paraula divina. El capítol «Entre lo divino y lo profano: lectura y religión» analitza el paper que la religió i la lectura dels textos sagrats ha tingut en l’alfabetització dels seus fidels.

Les dones són les protagonistes del quart capítol, que posa la mirada i analitza la presència i l’absència de les dones en l’educació i les seves condicions socials que, malgrat l’evolució evident, no és equiparable actualment a la dels homes. «Mujeres, alfabetización y lectura» estudia els efectes que l’alfabetització de les dones ha tingut i té, tant en l’àmbit individual com social, i les diferències que es donen en diferents zones geogràfiques. L’anàlisi de nombrosos estudis sobre aquest tema posa en relleu l’interès que aquest tema ha despertat en diferents moments de la història i la seva relació, també, amb els índexs de pobresa dels països i el seu impacte en l’autoestima d’aquest col·lectiu.

Finalment, el cinquè capítol, «La alfabetización y el desarrollo social, político y económico», presenta les relacions de l’analfabetisme amb la vida productiva i social i la influència que l’alfabetització té en l’escala social i en la participació democràtica a través, especialment, de la inclusió en els processos polítics. En aquest capítol s’analitza la dificultat d’eliminar l’analfabetisme per la seva relació amb múltiples factors que fan més complexa la seva anàlisi i la intervenció més enllà de l’àmbit educatiu per l’impacte rellevant que exerceix, per exemple, la família.

Després d’una revisió àmplia des d’un punt de vista històric i geogràfic, Rodríguez Gallardo tanca l’estudi amb un interessant recull de conclusions de les quals destaquem:

«El analfabetismo despoja a las personas del acceso a la información y cultura escrita; por el contrario, la alfabetización permite elevar el nivel cultural, aminorar la opresión y la exclusión mediante la supresión de la ignorancia, y facilita el desarrollo de sociedades democráticas. Sin embargo, la alfabetización no será eficaz si los grupos, comunidades y sociedades no comprenden para qué sirve y si no proporcionan a los alfabetizados los materiales de lectura necesarios y suficientes para motivar el deseo constante de aprender.» (p. 231).

I el mateix autor evidencia la importància que la lectura té per a l’obtenció d’informació i la capacitat per dotar-la de significat per prendre decisions. Una visió que aparta la lectura d’un procés mecànic per desxifrar un text escrit i que posa en primera línia la necessitat de continuar treballant i dissenyant programes que puguin garantir l’adquisició d’aquesta competència entre els que han de ser ciutadans actius i crítics en les nostres comunitats.

Maite Comalat
Professora de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.