«Las claves de la edición»

Shatzkin, Mike; Riger, Robert Paris. Las claves de la edición: lo que los editores no cuentan. Trad., Íñigo García Ureta. Madrid: Trama, 2019. 171 p. (Tipos móviles; 28). ISBN 978-84-120493-3-6. 19 €.

No és gaire habitual que un text d’aquestes característiques surti publicat en castellà el mateix any que l’edició original en anglès. Tot un repte. Contractar, traduir i publicar el llibre en qüestió de mesos. Però el revers de la moneda és, al meu entendre, una certa precipitació que aflora en la cura de l’edició (per ex., a la pàgina 17 trobem un parell d’errates tipogràfiques cridaneres), i també en la necessària adaptació de moltes informacions i dades a les característiques del mercat espanyol i llatinoamericà, tal i com apunta el mateix autor a la «Nota a la edición española». La comparació que fa és certa, l’anglès i l’espanyol són les úniques llengües que tenen els seus mercats a les dues vores de l’Atlàntic, però aquí s’acaba el paral·lelisme.

Deixant de banda consideracions universals sobre alguns aspectes del món editorial, de la pròpia producció material del llibre com a objecte, els cinc primers capítols són específicament referències del mercat dels Estats Units i té pocs paral·lelismes amb l’hispà. Es podia fer un treball d’adaptació a la realitat més propera? Tal com està no ens resulta informació útil.

Si comparem la informació que ens proporciona del comerç del llibre a EUA i la seva estructura de llibreries amb el que trobem a l’informe de l’any 2019 de l’Observatorio de la librería de la CEGAL (Confederación Española de Gremios y Asociaciones de Libreros) sobre les llibreries a Espanya, comprovem que són mons prou allunyats i diversos.[1]

Igualment passa amb la indústria de l’audiollibre, de gran èxit de fa molts anys als Estats Units, però irrellevant a casa nostra, amb un 3 % dels lectors, segons l’enquesta de Hábitos de lectura de la Federación de Gremios de Editores de España.[2] Pel que fa al llibre infantil i juvenil, tres quarts del mateix, ens informa d’un volum de vendes superior al de la resta de formats d’edició, alhora que parla de la influència dels prescriptors en la comunicació «boca a boca» [sic].

Fins i tot en l’anàlisi dels tipus d’editorial per enquadernació (editorials de tapa dura?) o per format, no ens apropem a la nostra realitat.

El capítol «Un poco de historia editorial» és exclusivament referit als EUA, una historia que no té res a veure amb la nostra.

Potser on es pot trobar informació més aprofitable és en el capítol dedicat a Amazon i el futur de l’edició, sobretot per l’important volum de vendes que vehicula en format paper (un 50 % del total, segons l’autor) i per la gran empenta que està rebent el món de l’autoedició als Estats Units, on qualsevol pot introduir la seva novel·la i comercialitzar-la, fets ambdós que ja s’estàn començant a desenvolupar a les nostres latituds. Sense informació molt fiable, es parla ja del 20 % de les vendes totals de llibres a Espanya a través de la plataforma Amazon.

La pretensió d’universalitat de la proposta es frustra per la massiva informació sobre el món editorial nord-americà. És en aquest sentit que reclamava un treball d’adaptació perquè aquest volum guanyi interès per als lectors d’aquí.

En definitiva, un llibre interessant però que s’hauria de titular: Claves de la edición en USA.

Antoni Estela i Barnet
Alumne de la Universitat de l’Experiència