The last book, llegint al metro
Gerritsen, Reinier (fotògraf). The last book. Pròleg, Boris Kachka; disseny gràfic, René Put. New York: Aperture, 2014. 240 p. 45 fotos en color a doble pàgina, 427 en blanc i negre. Índex dels llibres fotografiats. Tela editorial amb sobrecoberta. ISBN 978-1-59711-270-3. 56,10 euros.
Reinier Gerritsen (Amsterdam, 1950) és un fotògraf professional especialitzat en retratar persones en diferents espais públics. A principis de 2011 era a Wall Street amb la intenció de documentar els «culpables» de la crisi. Va fer uns quants viatges en metro i va disparar un munt d'instantànies. Aviat es va adonar que la majoria de viatgers llegien tablets, e-books i iPhones. Malgrat tot, també va trobar força gent que llegia llibres. Va voler documentar amb imatges un hàbit que potser era en procés de desaparició.
Podem estar tranquils; Boris Kachka, en el pròleg, avisa que el 2010 Nicholas Negroponte, un dels gurús del MIT (Massachusetts Institute of Technology) va pronosticar que el 2015 ja no existirien llibres. Afortunadament hem arribat al 2015 i de llibres de moment no en falten; potser en sobren, però aquest és un altre debat. Kachka observa que el 2013 el consum d'aparells lectors ha sofert un cert estancament; augura que el llibre té el futur garantit. Potser canviaran les formes d'obtenir-lo: cita l'exemple d'una llibreria de Nova York, la McNally Jackson, on en pocs minuts, el lector i a un preu raonable, pot imprimir el seu llibre i endur-se'l a casa. Retorn als orígens, les impremtes tornen a vendre llibres.
Kachka diu que la serendípia és improbable al món virtual. En canvi al món real encara existeix aquesta possibilitat, quan un lector passeja entre prestatgeries i bucs plens de llibres, no busca sinó que troba, o quan veu algú al metro assegut al seu costat llegint un llibre, se li encén el desig i vol aconseguir aquell llibre sigui com sigui. Com és el meu cas en The last book, el llibre que ressenyo. Difícilment l'hauria trobat a no ser que La Central del Raval, a la magnífica secció de fotografia, el tingués exposat amb l'etiqueta «La Central us recomana». A l'instant el vaig poder tocar, obrir i fullejar i, compulsiu com sóc, comprar.
The last book és un llibre de fotografia, potser un fotollibre. L'autor ha optat per fer les fotos a l'interior dels vagons, així obté una major proximitat amb els lectors. A diferència d'altres projectes semblants, Gerritsen no s'amaga quan dispara la càmera. El fotògraf Walker Evans, i també al metro de Nova Yok fa setanta-cinc anys, va retratar uns quants viatgers, anys després va publicar el llibre Many are called amb el recull de les fotos. La diferència, important, és que Evans retratava amb una petita càmera que duia amagada, sense ser vist; Gerritsen utilitza una rèflex amb un gran objectiu i fa les fotos a la vista de tots els passatgers. Només cal veure algunes cares de desconfiança, sorpresa o fins alguna amb ganes de posar.
The last book ofereix més del que sembla. És un llibre per entretenir-s'hi, per badar amb les cares dels viatgers. Per jugar a establir relacions entre els lectors i els llibres que estan llegint. De com el temps «mort» que transcorre durant un viatge en metro és potser quan és més el nostre temps. Lectors concentrats, despistats, divertits, adormits, cansats, intrigats, absents, indignats, de tots els continents i de totes les edats, en definitiva un inventari del lector corrent. És un llibre ben editat, les sobrecobertes es despleguen fins formar un pòster, bona qualitat gràfica, punt de lectura (d'imatges) i un índex alfabètic d'autors amb les dades bibliogràfiques de tots els llibres que hi apareixen. Recentment Gerritsen ha publicat The last book revisited, tracta del mateix, la diferència: els lectors només llegeixen pantalles, únicament és disponible per apps, ho sento.
Text i foto: Marcel Albet Guinart
Afegeix un nou comentari