Olmedo Soria, Andrés. Lecturas y lectores. Salobreña, Granada: Alhulia, 2015. 145 p. (Mirto Academia; 60). ISBN 978-84-944785-0-5. 11 €.
Andrés Soria Olmedo és catedràtic de Literatura Espanyola a la Universitat de Granada —a la qual exerceix des de fa més de quinze anys—, doctor per les universitats de Granada i Bolonya, «Visiting Scholar» a Harvard i «Visiting Professor» a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles. Naturalment, té un marcat perfil investigador que es plasma en els seus nombrosos treballs, entre els quals figuren Los Dialoghi d’amore de León Hebreo: aspectos literarios y culturales (1984), Vanguardismo y crítica literaria en España (1910-1930) (1988), Fábula de fuentes: tradición y vida literaria en Federico García Lorca (2004), a més de nombrosos articles, assajos i alguna antologia.
A la llum d'aquests fets, resulta inqüestionable l'evident bagatge cultural i intel·lectual d'Olmedo, i serà això precisament —un exercici d'erudició— el que veurem a grans trets en Lecturas y lectores. El llibre que em disposo a ressenyar és un recull de vint articles i ressenyes escrites per Olmedo, de caràcter més aviat breu, publicades entre 1983 i 2015, que versen sobre diferents autors (en algunes ocasions es tracta d'una lectura sobre l'obra de l'autor escollit i en unes altres, el treball està ja realitzat en segon grau; és a dir, sobre una primera lectura crítica de l'obra).
El ventall d'autors que Olmedo ha triat per al seu llibre deu la seva unitat al parentiu familiar o d'estimació del que l'autor fa gala de forma explícita en els seus textos, a més de constituir-se tots ells com a objecte directe de la seva especialitat filològica. Aquests autors són «[...] maestros, amigos, poetas y profesores: Luis García Montero, Antonio Jiménez Millán, Antonio Muñoz Molina, José Carlos Rosales, Ángel González, Claudio Guillén, Miguel Olmedo [y] Juan Carlos Rodríguez».
Pel que fa a l'edició del llibre, l'índex resulta quelcom confús, ja que separa en dues meitats l'esment als vint capítols: divideix, d'una banda, els títols dels capítols, i per una altra, la procedència dels mateixos, encaixant de forma abrupta el pròleg entre aquests dos apartats.
Com comentàvem més amunt, els treballs d'Olmedo pequen d'una excessiva erudició que ofega per moments la veu del crític. Olmedo recorre constantment a autoritats de la crítica i la teoria literària per escriure els seus textos, però en aquest afany per atapeir amb referències de la literatura i la teoria, les poques línies que dedica als autors acaben per perdre la seva pròpia veu. Els noms més importants de la història de la crítica literària es van enumerant un rere l'altre. Al cap i a la fi, aquests treballs recorden un reguitzell de citacions (com ja féu Montaigne als seus Essais); però, no obstant això, el seu liquat amb prou feines ens ofereix alguna intuïció.
El primer dels seus textos, un pregó de la Fira del Llibre de Granada, és ja una declaració d'intencions sobre el que vindrà després. L'autor ens adverteix de la impossibilitat de poder dir res de nou en literatura, ens assegura que ja està tot dit i que la literatura és i serà un ressò del passat que es repeteix ad infinitum: «Estamos en la presencia de la serie infinita, la multiplicación sin fin de la literatura: un espejo de espejos», comenta parafrasejant Soria Ortega. Com en un joc lingüístic, l'autor ens assegura que la seva veu no serà una altra cosa que aquella que es recolza a les espatlles dels gegants. I, de fet, el llibre sembla compondre's com una metàfora d'aquesta intertextualitat que caracteritza el fenomen literari. Malgrat tot, sent com és un intel·lectual ja consagrat, es troba a faltar un espai més ampli dedicat al seu propi pensament crític.
L'objectiu d'aquest llibre, per Olmedo, era acostar aquests autors al públic lector, contribuir amb la seva passió per la literatura al naixement de la curiositat literària en els lectors que vindran. I això és quelcom que ha pogut fer gairebé al peu de la lletra: si alguna cosa defineix aquest llibre a la perfecció, és que es tracta d'un acte d'apreciació, d’un acte d'amor.
Sarai Herrera
De la 5a promoció de l'Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari