Tallón, Juan. Libros peligrosos. Barcelona: Larousse, 2014. 271 p., XVI p. de làm. ISBN 978-84-16124-45-9. 14,90 € paper, 10,99 € llibre digital.
Quan algú decideix escriure un llibre sobre llibres pot fer-ho mogut per circumstàncies diverses i pot portar-ho a terme de maneres ben diferents. Segons el públic en qui estigui pensant, segons els llibres de què vulgui parlar, segons la intenció que tingui el seleccionador, el resultat tindrà una fesomia o una altra. La tria dels llibres a tractar pot respondre a un criteri objectiu (temàtic, cronològic, de gènere...) o bé a motius personals, segons el gust particular del recopilador. El relat sobre els llibres escollits pot limitar-se a la simple referència bibliogràfica o bé incloure un resum del contingut o fins i tot una valoració personal del valor de les obres.
L’obra que avui ressenyem és un llibre sobre llibres, pensat per a un públic adult sense especialitzar, i elaborat amb un criteri selectiu clarament personal. L’autor, nascut a Ourense el 1975, no pretén establir un cànon, no aspira a proposar una tria dels millors llibres. Juan Tallón –autor d’obres de narrativa, manté el blog Descartemos el revólver– ens parla de llibres que coneix personalment, que li han agradat, que li han deixat una petjada. Ens en parla no com un acadèmic, no segueix un patró gaire preestablert ni sistemàtic. De cada llibre en vol transmetre l’ànima, l’essència. Vol encomanar-nos les mateixes sensacions que ell tenia quan s’enfrontava als títols seleccionats.
I és que parlar de literatura és una activitat no sempre fàcil. De vegades diem que parlem de literatura quan ens referim a circumstàncies que envolten l’objecte artístic, com quan oferim dades biogràfiques dels autors, o quan aclaparem amb notes erudites sobre la història de l’edició. Però si volem parlar de literatura de debò no exposem dades objectives; entrem en el regne de les sensacions, de les experiències que l’autor estampa a la cara del lector perquè les pateixi i les comparteixi.
La selecció consta de 100 títols. La majoria, de narrativa, amb alguna excepció de poesia i de filosofia. Els autors, repartits per segles i territoris. Des de l’antiguitat clàssica, amb Parmènides (Sobre la natura) fins a la literatura catalana, amb Quim Monzó (El millor dels mons) i Josep Pla (Madrid, 1921). També autors catalans que escriuen en castellà (Enrique Vila-Matas, Juan Marsé, Francisco Casavella), un gallec, Álvaro Cunqueiro. Però, com és d’esperar, hi abunden els autors en espanyol; tant hispanoamericans (Juan Rulfo, Julio Cortázar, Jorge Luis Borges, Mario Vargas Llosa, Juan Carlos Onetti, César Vallejo, Gabriel García Márquez) com espanyols (Francisco Umbral, Luis Mateo Díez). De nord-americans, una bona mostra: John Dos Passos, Ernest Hemingway, Patricia Highsmith, J.D. Salinger, Paul Auster; també una representació de literats francesos: Georges Perec, Gustave Flaubert, Albert Camus, René Descartes, Honoré de Balzac, Marcel Proust, Jean Jacques Rousseau, Paul Valéry, Raymond Quéneau. Alguns italians (Cesare Pavese, Giovanni Papini) i algun filòsof (Immanuel Kant, Ludwig Wittgenstein) formen part d’aquest repertori.
Dedica a cada obra seleccionada un comentari breu, d’una extensió aproximada de dues pàgines i mitja. Els comentaris de Tallón no solen basar-se en el resum de l’argument dels llibres, tot i que no ho defuig. Reprodueix tot sovint fragments breus de les obres comentades (sempre en traducció al castellà). L’objectiu principal de les seves valoracions és transmetre la significació i la importància de l’obra comentada, evidentment sempre a partir de la visió personal i intransferible del lector.
Els comentaris no segueixen un ordre reconeixible a simple vista: ni cronològic, ni alfabètic, ni per gèneres. La successió de les notes respon a un criteri molt personal, no explícit. Tot sovint enllaça un comentari amb el següent amb l’excusa d’algun motiu estilístic, argumental, biogràfic... Al final de cada anàlisi hi ha la fitxa bibliogràfica de les obres, amb les dades de la primera edició original (però amb el títol traduït al castellà).
Com que el treball es troba format per peces independents les unes de les altres, la lectura pot efectuar-se d’una manera no lineal, com si es tractés d’una obra de consulta. Perquè, donat que la raó que marca la successió del contingut no és explícita –si existeix–, el lector també pot decidir seguir un criteri propi i refer l’ordre de la lectura, tot deixant-se emportar pels autors que trobi més suggestius.
Al final del llibre hi ha un índex alfabètic d’autors, títols i matèries. Aplaudim aquesta iniciativa, que ens permet recuperar còmodament informació que es troba amagada enmig de les pàgines. Especialment lloable, la indexació per matèries de les obres literàries, pràctica que no es porta pas a terme en el món bibliotecari, i que molts lectors agrairien poder trobar obres per aquesta faceta. Així doncs, per l’índex descobrim que hi ha algun llibre on es parla de «cucarachas» (La pasión según G.H., de Clarice Lispector), i sobre «moscas» (Movimiento perpetuo, d’Augusto Monterroso)... Per una curiositat particular, m’he entretingut a buscar els temes que compten amb més llibres associats i així descobrir el que diu l’apotegma apòcrif: «Digue’m de quines matèries parles, i et diré qui ets». Són aquests: «periodismo» (54 remissions), «muerte y muertos» (44), «humor, risa e ironía» (31), «crímenes y novelas criminales» (28), «Estados Unidos y su literatura» (28), «escritura (proceso y finalidad)» (27), «filosofía y filósofos» (26), «ideas e ideales» (24), «felicidad» (23)...
Creiem que tota selecció bibliogràfica pot resultar d’utilitat per a un llibreter (també per a un bibliotecari). Es tracta d’un tipus d’eina que pot donar llum per navegar entre la immensitat de la producció editorial, que pot arribar a ser feixuga. En el cas dels assaigs bibliogràfics amb una descripció prou àmplia de les obres triades, com el cas que ens ocupa, hi trobem una ajuda per conèixer les particularitats de les obres seleccionades, i així poder orientar els nostres clients, o bé identificar títols d’interès per al nostre fons.
Per fer la feina de manera excel·lent, el llibreter (com el bibliotecari) hauria de conèixer un nombre de llibres molt més elevat del que les circumstàncies del nostre context permeten. Obres com les de Tallón ens poden ajudar en aquesta comesa tan complexa, i així poder acomplir un dels encàrrecs que Ortega y Gasset promulgava el 1935 a La misión del bibliotecario: «tendrá el bibliotecario del porvenir que dirigir al lector no especializado por la selva selvaggia de los libros y ser el médico, el higienista de sus lecturas».
Amadeu Pons
Afegeix un nou comentari