¡Literatura! Un viaje por el mundo de los libros

Mahrenholtz, Katharina; Parisi, Dawn. ¡Literatura!: un viaje por el mundo de los libros. Trad., Anna Coll. Madrid, etc.: Edaf, 2016. 183 p. ISBN 978-84-414-3640-4. 22 €.

Si tenim ganes de fer un repàs lleuger i entretingut de les principals obres de la literatura universal, aquest és, sens dubte, el nostre llibre. ¡Literatura!: un viaje por el mundo de los libros ens arriba des d’Alemanya de la mà de Katharina Mahrenholtz —redactora dels serveis informatius de la secció de cultura especialitzada en literatura de la cadena NDR— i de Dawn Parisi, llicenciada en Art i Disseny i col·laboradora de diverses editorials i agències literàries. Parisi s’encarrega d’il·lustrar, de manera alegre i desenfadada, el text de Mahrenholtz, del mateix tarannà. Així doncs, les dues autores es complementen d’allò més bé per oferir-nos un llibre de consulta que trenca tots els tòpics sobre els manuals de literatura —de vegades massa erudits, seriosos i feixucs—, cosa que ens permet una primera aproximació a la matèria gens menyspreable.

L’obra té, d’entrada, un format molt singular. Tan sols obrim la primera pàgina i ens trobem amb un sumari bicolor, amb el text en negre i les dates en vermell: i és que els «capítols» estan dividits per períodes cronològics, des del 1200 al 2015, si bé cal dir que la presència de la literatura abans del 1808 és molt testimonial; ocupa tan sols el primer apartat. Però, per què ens referim a «capítols», entre cometes? Doncs perquè, un cop comencem el llibre, veiem que és una obra contínua, que les subdivisions no se’ns fan evidents si no és que ens remetem a l’índex: en realitat, no hi ha explicacions sobre períodes o corrents literaris, sinó de llibres; la informació s’encadena, les obres a què es fa referència se succeeixen l’una rere l’altra, amenitzades de tant en tant per alguna infografia. A aquest fet hi contribueix l’elaboració d’una línia temporal que recorre la part inferior de cada pàgina, una línia que actua com a fil conductor: la història, el món, la literatura, no tenen interrupcions. En aquesta línia, doncs, hi podem trobar, en vermell, les obres i dates que es destaquen mentre que, en negre, s’esmenten algunes dades contextuals del període històric on s’ubiquen les obres en qüestió, així com d’altres llibres del moment a tenir en compte.

Aquesta aposta per la visualitat la percebem també en la resta de la maquetació: hi ha una voluntat clara de jugar amb la ubicació de la informació en l’espai, en l’ús de símbols, dibuixos i colors en benefici d’una comprensió més ràpida i fàcil del contingut, realment ben aconseguida i efectiva. Com s’organitza l’explicació sobre cada llibre esmentat?: en una única pàgina on, sota el nom de l’autor i el títol de l’obra (traduït i també en l’idioma original), ens trobem amb diversos apartats: el Contingut, on se’ns fa un breu resum de la sinopsi de l’obra en si (final inclòs); l’Autor —que en alguns casos apareix desglossat en una pàgina a part si la biografia mereix més atenció—, les Curiositats —qui hauria dit que James Bond era el nom d’un ornitòleg?—, les Cites cèlebres, Igual però diferent —on s’esmenten altres llibres de l’autor o d’altres escriptors que tinguin a veure amb l’obra referida— o Per a iniciar-se.

Aquest darrer apartat val la pena remarcar-lo, ja que és un dels trets diferencials del llibre. I és que, aquí, Mahrenholtz es posa en la pell del lector novell i, allunyant-se de la cotilla del cànon, dóna consells des de la sinceritat i no des de l’academicisme. Així doncs, no té cap problema a l’hora de dir que «Hamlet es un ladrillo» o que Lolita, «después de las primeras cien páginas de senos en flor y similares, parece bastante agotada. Por lo demás hay mucho mensaje entre líneas, y el estilo en líneas generales resulta bastante pesado». Compte! En cap cas menysprea les obres citades, sinó que aposta per donar alternatives més amables per començar amb cadascun dels autors «para conocer a Shakespeare sería preferible empezar por algo más ligero con El Rey Lear (trágica también, pero no tanto) o El sueño de una noche de verano (¡comedia! ¡divertida!)» o bé «para empezar con Nabokov se recomienda su primera novela Maschenka, una fascinante historia de amor de 200 páginas escasas».

Així doncs, el que pretén amb aquests comentaris en to proper és que el lector novell prengui consciència de les dificultats que poden suposar determinades obres i evitar, d’aquesta manera, que acabi odiant un escriptor i els seus llibres senzillament perquè ha començat a llegir el que no tocava. Seguint amb aquesta línia, no té cap problema a l’hora de fomentar la visualització de determinades minisèries o pel·lícules escollides sobre alguns llibres esmentats o, fins i tot, de recomanar saltar-se pàgines en algun cas concret.

Si haguéssim d’esmentar algun però a aquesta bona feina, seria el fet que, potser, no acabem de percebre quin ha estat el criteri pel qual han escollit uns determinats llibres i no uns altres. Per què n’hi ha alguns que apareixen en la secció Breu, però important (on només apareix el resum del contingut) i d’altres tenen una extensió molt més rellevant? Per què al final se’ns fa una llista esmentant grans autors i llibres que elles mateixes reconeixen no haver pogut incloure, però sense donar-nos-en el motiu? Per què quan ens acostem a l’actualitat apareixen obres famoses que han venut milions d’exemplars però que han estat poc lloades des del punt de vista literari, com les Cinquanta ombres d’en Grey? Seria injust demanar un compendi total de les grans obres de la literatura universal —per impossible i per poc recomanable si es vol fer una introducció lleugera a la temàtica—, però hauria estat bé per part de les autores explicitar el criteri utilitzat en l’elecció de les obres i de la informació triada, per exemple, en les infografies, útils perquè ens parlen de coses tan diverses com dels principals gèneres literaris, dels premis més rellevants, del boom llatinoamericà de la segona meitat del segle XX o de les edats i causes de mort d’alguns escriptors, però que no segueixen cap directriu i de vegades ens poden semblar uns oasis estranys.

També cal dir que, en alguns moments, l’edició es veu poc reposada, no tan sols per alguns errors ortotipogràfics, de maquetació i d’homogeneïtzació en la traducció, sinó perquè tenim la sensació que no s’ha adaptat amb prou cura al públic de parla castellana; hi ha contínues referències a adaptacions i traduccions alemanyes dels llibres destacats, així com un pes més que important d’obres del país germànic, segurament excessiu fora de les seves fronteres; en canvi, algunes referències a la literatura espanyola semblen afegides a posteriori i amb massa pressa.

Malgrat aquestes darreres qüestions, ¡Literatura! és un llibre atrevit i alegre en el fons i en la forma, més que recomanable tant a joves com a adults per la seva manera d’enfocar la matèria: no es tracta de formar falsos erudits que no qüestionin el que llegeixen, sinó de fomentar una lectura autèntica que arribi de manera real a l’esperit dels lectors. I això passa perquè puguem plantejar obertament la nostra opinió i allunyar-nos de les veneracions sacrosantes tant dels escriptors com de les seves obres.

Anna Pascual Vall
De la 4a promoció de l’Escola de Llibreria

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.