Vázquez, Paula. La librería y la diosa. Barcelona: Lumen, 2023. 200 p. (Narrativa). ISBN 978-84-264-2637-6. 18,90 €.
Al maig del 2020 i en plena fase de desescalada, vaig visitar per primer cop la llibreria Lata Peinada. Hi anava a cercar la collita d’un Sant Jordi atípic que, tot i el confinament, es va poder celebrar gràcies a iniciatives com Llibreriesobertes.cat. Prop de mig miler d’establiments van afegir-se a aquesta campanya assumida per Òmnium Cultural, on s’oferia als lectors una plataforma de compra de llibres per donar suport a les llibreries independents. La pandèmia ens va agafar a tots a contrapeu, però encara va ser un trasbals major per a aquells petits negocis locals que no entraven a la preuada categoria de «comerç de primera necessitat». En el cas de les llibreries, l’aturada massiva del mercadeig físic va afectar en especial aquelles que encara no havien efectuat un procés de digitalització que avui en dia es considera essencial. Per Sant Jordi, com a mínim, la persiana del comerç en línia es va poder aixecar. Entraves al portal web, escollies llibre, botiga beneficiària i... llestos. Tan sols quedava esperar que el Govern espanyol decretés la fi del confinament per poder recollir la comanda. En el meu cas, vaig escollir la Lata Peinada perquè trobava que veure-la allà inclosa, a un any i escaig d’haver-se fundat, era senyal inequívoc de bona integració dins del sector per part d’una llibreria especialitzada en literatura estrangera.
Ara, l’escriptora i llibretera Paula Vázquez publica unes memòries que van i venen entre Buenos Aires, Barcelona i Madrid. En una cafeteria de la capital argentina, l’autora i el seu soci, l’Ezequiel Naya, planten la llavor d’un projecte cultural amb dues missions molt clares: per una banda, ser punt de trobada per a autors llatinoamericans, no només residents o de visita a la capital catalana sinó a tot l’Estat; i per l’altra, crear comunitat entre lectors locals i hispanoparlants d’arreu del món oferint un catàleg d’editorials d’Amèrica Llatina sense distribució a Espanya. Sis mesos més tard, la idea es va materialitzar al carrer de la Verge, districte de Ciutat Vella, i Vázquez ens narra les peripècies personals i logístiques que comporta fer front a un pla de negoci a cavall entre dos continents.
La librería y la diosa és un llibre de no-ficció personal que tracta dos processos de gestació paral·lels: el projecte de llibreria Lata Peinada i la maternitat de l’autora. També funciona com a petit tractat sobre el desig i l’impuls creatiu, qüestions a les quals Vázquez s’aboca amb franquesa i perspectiva de gènere. En ambdós sentits, la lectura resulta d’allò més estimulant. A més, en determinats moments, la narradora pren distància d’ella mateixa i s'emmarca dins d’un conjunt d’escriptores contemporànies que doten de pes literari l’espai físic i emocional on històricament han quedat relegades les dones: la criança, les cures i el cos. La seva faceta d’empresària cultural és indissoluble de la personal i la política, fet que contribueix al fet que la llibreria, eix central del relat, absorbeixi tot el bagatge intel·lectual de l’autora.
«Las librerías no se van a morir, pero sí es necesario reconvertir el modelo clásico [...] Debemos ofrecer algo más: una experiencia de encuentro, una conversación en torno a un objeto amado.» (p. 158). Cap dels dos socis de la Lata Peinada provenia del món del llibre, però sí que havien viscut a una Barcelona on anys enrere s’havia produït un canvi de paradigma en el sector. Eren conscients de la bona salut de la xarxa de llibreries independents que poblaven no només el centre de la ciutat sinó també altres barris més familiars, menys turístics o perifèrics. A més, comptaven amb un cert nínxol de mercat ja que, segons l’autora, a tot Catalunya no hi havia cap llibreria que oferís exclusivament literatura llatinoamericana. En aquest punt, és de justícia mencionar la Librerío de la Plata, de Sabadell, que porta deu anys fent una feina similar i que no surt citada al text.
També hi havia el precedent de la Barcelona de Carme Balcells i el boom dels escriptors llatinoamericans; circumstància de la qual treu partit Vázquez creant una secció a la llibreria anomenada «Escritoras que hacen boom». I aquesta és, precisament, una de les proves fefaents de la més que correcta aplicació pràctica dels fonaments teòrics del projecte. La llibretera es val d’un moviment que forma part de l’imaginari popular de la ciutat i li dona la volta corregint un deute històric: la manca de representació femenina. Dona veu a autores emergents, però també a d’altres més veteranes en tant que ambaixadores d’una generació d’escriptores eclipsades. La descripció del procés de selecció del barri, el local, el catàleg i la programació cultural és molt agraïda.
«A veces pienso que escribir es un modo educado del rencor» (p. 46). Per últim, també es destacable la vessant més autobiogràfica del relat, on l’autora ens parla de la seva educació sentimental i de com néixer en una família acomodada no l’ha exclòs d’anhelar un major accés a la lectura. Educada en un entorn poc donat al consum cultural, emplena la narració d’obres literàries, musicals i pictòriques que l’han ajudat a desenvolupar-se i a impulsar la seva creativitat. La vida personal de l’autora s’obre camí enmig de cada fase de gestació del projecte de la llibreria, i no dubta a l’hora incloure episodis traumàtics com ara la mort de la seva mare o els avortaments que ha patit. Certament, atenent les reflexions sobre la seva voluntat de ser mare sense renunciar a la seva carrera professional, aquest també pot considerar-se un llibre sobre nous models de maternitat.
L’obra agradarà als seguidors del gènere autoficcional i les històries d’emancipació, però també a aquells que busquin una lectura que parli de la gestió cultural i la creació literària com a eines de transformació social. Tenint en compte el context de solidaritat i compromís envers el comerç local del llibre introduït a l’inici, no es fa gens estrany que aterrin a Catalunya empreses estrangeres amb aquest esperit de mancomunitat.
Marc Balboa Rafanell
De la 7a promoció de l’Escola de Llibreria
Llibreter a Tipos Infames
Afegeix un nou comentari