Butlletí

Luckhurst, Roger (ed.). Science fiction: a literary history. London: The British Library, 2017. 256 p. ISBN 978-0-7123-5692-3.

La ciència-ficció...
Tal com Roger Luckhurst fa en la introducció de l’obra ací ressenyada, caldria en primer lloc situar què entendríem per ciència-ficció. Segons una visió compartida pels especialistes, sembla que una característica comuna de la producció moderna del gènere hauria de ser una construcció prèvia de cada autor sobre «què passaria si...», anterior a la redacció de l’obra a publicar. En un sentit ampli, aquesta prospectiva no hauria d’estar necessàriament vinculada al concepte d’evolució científica o tecnològica estricta ‒la física, l’enginyeria...‒, perquè també podria comprendre ciències socials com l’antropologia o la sociologia, ni estar indispensablement situada en el futur, per bé que aquests siguin els plantejaments més corrents. Una utopia igualitarista ambientada a l’Atlàntida històrica encaixaria perfectament en el sector. En canvi, no participarien de la ciència-ficció, tal com els especialistes l’entenen, les obres pròpies de la literatura fantàstica-èpica, també dites d’espasa i bruixeria.

Eliot, Henry. The Penguin classics book. London: Penguin Random House, 2018. XIX, 459 p. ISBN 978-0-241-32085-3.

Cuenta la leyenda que Allen Lane (1902-1970), editor y fundador de Penguin Books, tuvo la idea de crear este sello al pasar por la estación de tren de Exeter en 1934 de regreso de un viaje en el que fue a visitar a Agatha Christie. Allí no encontró nada interesante a la venta para leer. En ese momento concibió una colección de libros de bolsillo adecuados para ser distribuidos en una máquina expendedora. Tal máquina llegó a instalarse en el exterior de la librería Henderson’s de Londres, haciendo posible su primera idea. Con el paso de los años, Penguin Books cumplió mucho más que esta primera aspiración.

Parra, Jaime D. (ed.). Poéticas del origen: génesis y permanencia de la poesía de mujeres. Madrid: Huerga & Fierro, 2019. 423 p. (Poesía; 94). ISBN 978-84-949692-8-7. 25 €.

A diferencia de lo que ocurre con otros géneros literarios, la huella de las mujeres en la poesía puede ser rastreada hasta los comienzos de la misma. Quizás porque la conocida —y actualmente problemática— asociación de la poesía lírica al mundo de los sentimientos, al que las mujeres han estado siempre relegadas, sirvió para facilitar, en épocas pasadas, una cierta aceptación por parte de los hombres del desempeño de las mujeres en este tipo de escritura. No obstante, Safo, Murasaki Shikibu, o la mítica princesa sumeria Enheduanna aparecen en los inicios de las distintas tradiciones literarias. Pero, a pesar de estos casos ya por todos conocidos, ese pequeño espacio dejado a unas pocas mujeres no empezó a ampliarse hasta hace apenas unas décadas, ya en los años ochenta del pasado siglo XX.

Unseld, Siegfried. El autor y su editor: trabajar con Hesse, Brecht, Rilke, Walser. 2.ª ed., ampl. Pról., Jorge Herralde. Trad., Genoveva y Antón Dieterich. Barcelona: Taurus, 2018. 313 p. (Clásicos radicales). ISBN 978-84-306-1997-9. 18,90 € en paper, 9,99 € llibre electrònic.

Es tracta de la recuperació d’un llibre publicat per primera vegada el 1978, en coherència amb la intenció expressa d’aquesta col·lecció de l’editorial Taurus, «Clásicos radicales». Ho remarco perquè moltes idees de Siegfried Unseld sobre el futur del llibre en relació al desenvolupament de les noves tecnologies han estat clarament superades o desmentides per la realitat.

O’Leary, Brian; Hawkins, Kevin. Exploring open access ebook usage [en línia]. [New York]: Book Industry Study Group, 2019. 13 p. [Consulta: 3 set. 2019].

Al maig de 2019 es va publicar l’informe Exploring open access ebook usage liderat pel Book Industry Study Group (BISG) en col·laboració amb KU Research, l’Educopia Institute, i investigadors de la University of Michigan i de la University of North Texas.

Rubiano, Belén. Rialto, 11: naufragio y pecios de una librería. Barcelona: Libros del Asteroide, 2019. 238 p. (Libros del Asteroide; 216). ISBN 978-84-17007-75-1. 17,95 €.

Encara que pugui semblar que totes les llibreries són simples comerços de venda de llibres, i per tant iguals, res més lluny de la realitat. Al darrere de cada llibreria hi ha un llibreter amb una motivació especial que fa que quasi totes les llibreries siguin distintes, amb la seva personalitat pròpia. Hi ha llibreters que no poden viure sense llegir i llibreters que venen llibres sense llegir-los mai. Hi ha llibreters que només fan càlculs i pensen en clau de negoci,  mentre que altres mai no fan cap número. Hi ha llibreters que han heretat un negoci familiar i altres que l’acaben de crear des de zero. Hi ha llibreters que venen llibres com podrien vendre hamburgueses, mentre que altres els venen com a petites obres d’art.

Pena, Xosé Ramón. Historia da literatura galega IV: de 1936 a 1975: a «longa noite». Vigo: Xerais, 2019. 541 p. ISBN 978-84-9121-481-6. 25 €.

En una entrevista al Faro de Vigo, el autor de este volumen sobre la historia de la literatura gallega manifiesta que se tiende a idealizar el período anterior a la guerra pensando que había una normalización de lo gallego. En cambio, dice, había un progreso de Galicia dentro del país que se truncó completamente, pero no había una situación de normalización. A principios del siglo XX hubo un gran avance con las Irmandades da Fala. Consiguieron avanzar en ciertos símbolos que todavía exiten en la actualidad: la bandera, el himno, la Academia, la aparición del galleguismo en la prensa y de algunas empresas de referencia. Todo esto desaparece en el 36 drásticamente.

Núñez Ruiz, Gabriel. Lectura literaria y lecturas del mundo. [Almería]: Universidad de Almería, 2014. 189 p. (Ordo academicus; 4). ISBN 978-84-15487-94-4. 14 €.

És la literatura una matèria que s'hagi d'aprendre? O més aviat es tracta d’un recurs que ens permet experimentar emocions a partir de la nostra aproximació voluntària? Sens dubte que la paraula «literatura» engloba conceptes diferents. Un d’ells, el conjunt dels fets que constitueixen les obres literàries i que les caracteritzen, és a dir: autors, títols, dates, escoles, gèneres, figures literàries i altres elements. Aquest tou de coneixements forma part de la formació bàsica que tota persona mínimament culta –encara que sigui «de ciències»– ha d’aprendre. Per fer-ho, la literatura s’ha hagut d'estudiar com una matèria més, amb uns continguts teòrics, estructurats, dosificats. I també s’han hagut de llegir –obligatòriament– unes quantes obres, considerades peces clau de la història literària. Aquestes lectures provoquen efectes diversos, segons les persones: a algunes els desperten l'interès en la ficció, a d'altres, els n'allunya.

Godayol, Pilar. Viatgeres i escriptores: deu perfils. Vic: Eumo, 2018. 238 p. (Capsa de Pandora; 14). ISBN 978-84-9766-642-8. 18 €.

La segona edició d’aquest recull de biografies de dones viatgeres que han escrit sobre els seus viatges ve precedida d’un prefaci que arrodoneix perfectament el resultat de l’obra. Si la introducció de la primera edició (Eumo, 2011) posava l’accent en la idea que l’escriptura comença necessàriament per la vida («primer visqui, després escrigui», és el consell que Mercè Rodoreda va rebre del director del diari La Rambla), en la segona edició l’autora fa un vincle, crec que important, amb el feminisme i amb la necessitat de reescriure la història des d’una perspectiva no androcèntrica. Els dos elements (la vida i el viatge de les dones seleccionades, i la mirada de l’autora que les posa al descobert per formar part d’una història i genealogia femenines) donen un bon punt de partida per a la lectura d’aquestes històries de vida de 10 dones que van viure i van voler escriure sobre els seus viatges, que «van gosar».

Cozarinsky, Edgardo. Los libros y la calle. Buenos Aires: Ampersand, 2019. 172 p. (Lector&s). ISBN 978-987-4161-21-5. 16 €.

La autobiografía debe ser uno de los géneros más complicados de poner en papel. O tal vez el más sencillo. Depende del sitio donde tenga su autor el corazón. Por un lado, existe la interminable lista de documentos escritos por presidentes, científicos, atletas y demás eminencias que, al quedar un poco secos en lo literario, al menos pueden encontrar consuelo en saberse piezas claves de información para un futuro autor más asiduo en este negocio de las biografías. Pero luego vienen esas otras más prósperas, las que se destacan por la manera tan dichosa en como narran sus autores la vida propia. Habla memoria, de Nabokov (Anagrama, 2011), se lee como una de sus novelas; tanto así que es difícil no sospechar que existan mendrugos de ficción mezclados con la realidad, mientras que Tempestades de acero, de Jünger (Tusquets, 2018), se siente escrita con la solemnidad de un poeta endurecido por la lectura de Nietzsche. El mismo Nietzsche que aderezó su propia autobiografía, Ecce Homo (Tecnos, 2017), con fogonazos de locura y banalidad genial.